Data de publicació: 27 de Març de 2014

Nou paradigma de ciutat: la Barcelona-xarxa col·laborativa

En els darrers trenta anys, el socialisme municipal ha demostrat la seva capacitat de gestió i bon govern amb un balanç força positiu. Des de les polítiques de ciutat hem contribuït al progrés i a la igualació social i cívica, consolidant un major nivell de benestar i d’equitat. En relació a 1980, la nostra societat és quatre vegades més rica segons el PIB per càpita. Per això ara, el 2014, l’augment de les desigualtats té un impacte tan desvertebrador de la societat del benestar que hem construït i liderat.

Les desigualtats en augment fracturen i descohesionen la ciutat. Perquè la desigualtat no és només una jerarquia de poder econòmic, sinó també una relació entre persones, famílies i barris que es distancien i es segreguen entre si. Per atacar les desigualtats també hem d’enfortir les xarxes de confiança mútua, la cultura col·laborativa i els valors transversals del bé comú. Som una ciutat global, però hem de ser, sobretot, una ciutat de futur col·laboratiu. Aquest és el gran repte del socialisme just.

A la mesura 16/20 explico com podem reforçar Barcelona com a ciutat social, justa i redistributiva. Però, en paral·lel, tenim el gran repte de reiniciar i potenciar Barcelona com una ciutat més col·laborativa que funcioni en xarxa i amb múltiple reciprocitat entre veïns, entitats, barris i administracions per tal de recosir la fractura de “la ciutat dual” i segregada que ens deixen la crisi i la dreta que ara governa.

Impulsar la ciutat de totes i tots des de la cultura col·laborativa

Fa molt que hem deixat enrere la societat industrial, les grans burocràcies verticals i els lideratges paternals i carismàtics. Vivim ja en una societat reflexiva on els ciutadans i ciutadanes empoderats som el centre de l’acció social i dels canvis transformadors. Per això, la meva generació reclama una nova política en què els ciutadans i ciutadanes hem de poder decidir el què i el com de les solucions públiques.

Però cal anar més enllà. Barcelona ha de liderar tot un canvi de paradigma com a ciutat col·laborativa amb noves dinàmiques de participació ciutadana, d’intercanvi de coneixements, de treball en equip i de cooperació entre barris i entre administracions. Aquestes són algunes de les meves propostes:

Seguir llegint…

Imprimir  ·  PDF:  Versió català

Data de publicació: 27 de Març de 2014

L’alcaldessa i els alts representants públics respondran preguntes online de la ciutadania un cop al mes. Seran preguntes totalment obertes i buscant facilitar la comunicació entre l’alcaldia i els ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Es buscaran plataformes que ho facin possible, com va fer el president Barack Obama amb Reddit, o Patxi López amb una twitterentrevista.

També s’establirà un Consell de peticions públiques, que reculli idees i propostes de la ciutadania, permanentment obert a escoltar els barcelonins i barcelonines, i a enviar peticions a l’Ajuntament, i que podran donar a conèixer amb l’escó 42 que he proposat.

L’alcaldia no ha de ser un lloc tancat, sinó obert a idees i obert a respondre a les preocupacions directes dels barcelonins i barcelonines. I fer-ho de manera ràpida i concreta.

Imprimir  ·  PDF:  Versió català

Data de publicació: 26 de Març de 2014

En la lluita contra l’atur, la pobresa i les desigualtats ens juguem el veritable model de ciutat i de futur

L’economia urbana de Barcelona juga a la primera divisió de l’economia global. És la desena ciutat del món i la quarta ciutat europea que atrau més projectes d’inversió (2008-2012), només superada per Londres, Moscou i París. Som una ciutat global i atractiva per les grans inversions, però continuem atrapats en una crisi perllongada que està multiplicant les desigualtats. Barcelona ja és una ciutat global. Ara hem de reforçar-la com a ciutat social, justa i redistributiva.

És el gran repte que tenim com a socialistes i progressistes. No es pot construir una ciutat competitiva sense cohesió social, que inclogui i benefici a les classes mitjanes, les classes treballadores i els joves de la ciutat. Aquests tres gran col·lectius som la majoria social i no hem provocat aquesta crisi econòmica que patim i contra la qual ens rebel·lem.

Suportem sis anys de la pitjor crisi econòmica de la història que s’allarga i s’agreuja per les dures polítiques d’austeritat de la dreta que governa. Ens deixen el pitjor escenari possible: més desigualtats, un atur desbocat i més empobriment. Una cosa és sortir de la recessió, una altra és absorbir tants milers d’aturats i una tercera és resoldre l’herència de tanta desigualtat social que ens deixa la crisi. Però no ens resignem. Tenim alternativa.

El nou impuls econòmic que necessita urgentment Barcelona és multinivell. Implica integrar tant l’escala local de ciutat com l’escala metropolitana en un nou pacte estratègic de Barcelona amb múltiples aliances. Per això, considero que tenim davant tres grans reptes com a ciutat i com a metròpoli:

  • a) encarar el gran repte cap a la transició a una economia verda i sostenible, tal i com ja està fent Copenhaguen amb l’objectiu de ser una ciutat neutra de CO2 pel 2025
Seguir llegint…

Imprimir  ·  PDF:  Versió català

Data de publicació: 25 de Març de 2014

La malaltia i la salut són estats oposats i relacionats. Quanta més salut, menor nivell de malaltia i viceversa, però també es relacionen amb la capacitat i el funcionament de les persones, de manera que una malaltia danya de forma immediata o mediata i de manera transitòria o permanent diferents funcions de la persona, funcions que algú ha de fer (pacient, familiars o cuidadors informals, sistema sanitari, sistema social) sumades a noves necessitats, com és la cura de la persona malalta.

Per a una ciutat com Barcelona és important que el nivell de salut sigui el major possible. De manera que els determinants que decideixen com serà la nostra salut i el nostre benestar o els dels nostres fills siguin els més favorables possibles: la qualitat de l’aigua, l’aire, l’atur, la desaparició de la pobresa, la promoció de l’exercici, la dieta o l’altruisme entre d´altres. Tots fan que una ciutat sigui més saludable. Per tant, l’Ajuntament, a través de les seves polítiques de promoció de la salut, incentivarà el desenvolupament d’activitats i empreses que afegeixin salut i benestar als seus conciutadans i impedirà o dificultarà aquelles activitats o negocis que danyin la salut dels seus veïns.

Quan una persona perd la seva salut, el sistema sanitari, a través dels seus milers de professionals, intervé per ajudar a recuperar el nivell perdut i/o compensar les necessitats que s’originen amb aquest estat de malaltia. Aquestes necessitats o són cobertes per algú o deixen de cobrir-se i, per tant, donen lloc a una debilitat que, a curt o llarg termini, originarà greus problemes i vulnerabilitat a aquesta persona o al seu entorn.

A l’entorn de la salut, on les persones (pacients i professionals) tenen el paper principal, la disminució dels pressupostos ha originat, es digui el que es digui, una ciutat més feble i uns ciutadans més pobres. L’Ajuntament vetllarà perquè la Generalitat i l’asseguradora pública compleixin tots els seus compromisos en l’atenció sanitària de la ciutat de Barcelona, exigint resultats en salut i vigilant acuradament tots els indicadors d’atenció sanitària i estat de salut de cadascun dels barris de la ciutat.

Barcelona ha estat una ciutat que ha apostat per les conductes saludables (dieta, exercici, equilibri social) i ara hem de fer un pas més enllà. Comptem amb ciutadans conscienciats, excel·lents professionals de diferents branques i dispositius (des de els fonamentals equips d’atenció primària fins les unitats hospitalàries més especialitzades) i, a més, disposen de proveïdors i empreses públiques i privades amb experiència i talent.

Comptem amb un sistema en xarxa que assumeix el valor de la solidaritat mediterrània, però que ha de millorar la relació entre els seus membres per adquirir tot el seu potencial: convertir Barcelona en la capital de la salut europea. De manera que el sistema sanitari no només sigui sostenible sinó que passi a ser una de les fortaleses que sostinguin la Barcelona del futur generant coneixement, riquesa i ocupació i, no ho dubteu, en aquesta via el nostre Ajuntament sí que hi serà.

Imprimir  ·  PDF:  Versió català

Data de publicació: 24 de Març de 2014

  • 1. Perquè estic compromesa des de fa molt temps en l’impuls de l’obertura democràtica dels partits -i del PSC en particular- per mitjà de les eleccions primàries ciutadanes.
  • 2. Perquè crec i treballo perquè el PSC canviï formes, actituds, eines i propostes per tal d’esdevenir de nou un instrument al servei de tota la societat catalana. Un PSC que recuperi el seu esperit fundacional i que pugui representar a la majoria de la nostra societat. No volem un PSC ni més petit, ni més dividit. Podem sumar dins i fora.
  • 3. Perquè estic decidida a portar aquest impuls democràtic a la ciutat de Barcelona, convençuda que es pot construir des de baix una majoria progressista i d’esquerres, alternativa al govern conservador de Xavier Trias.
  • 4. Perquè vull construir aquesta alternativa que Barcelona necessita també des de baix, amb un debat cívic obert amb els barcelonins i les barcelonines, sumant dins i fora, sense preguntar a ningú d’on ve. Una nova majoria política i social d’esquerres.
  • 5. Perquè vull una Barcelona de tothom i forta, una Barcelona capital, una Barcelona amb empenta i no subordinada a altres institucions, sense la qual la Catalunya del futur no serà possible. Una Barcelona que faci de la seva diversitat i la seva vocació de capital del món la seva identitat.
  • 6. Perquè vull una Barcelona justa, perquè Barcelona només serà forta si és capaç de fer de la lluita contra les desigualtats la seva principal prioritat.
  • 7. Perquè vull que Barcelona lideri la ciutat real, la ciutat metropolitana, i que es projecti com una capital cosmopolita arreu del món.
  • 8. Perquè estem fent una campanya diferent, creativa, respectuosa i amigable però parlant clar, i mostrant que es pot fer política d’una altra manera. Així com fem la campanya, així volem governar.
  • 9. Perquè no tinc hipoteques de cap mena, i assumeixo sense reserves el meu compromís amb Barcelona.
  • 10. Perquè potser ja va sent hora que Barcelona tingui una alcaldessa

Perquè la nova mirada, la nova energia i el nou compromís per Barcelona que representa la nostra candidatura es converteixin en una realitattot depèn del teu vot.

El dia 29M pot començar la nostra primavera socialista!

Vota Laia Bonet el proper 29 de març!
Vota “La Força del canvi”

Aquí trobaràs tots els punts de votació:
http://www.primariesobertes2015.cat/llistat-dels-30-punts-de-votacio-de-les-primaries/

Gràcies per la teva confiança.

Més info de la campanya a
www.laiabonet.cat
https://twitter.com/laiabonetrull
https://www.facebook.com/LaiaBonetRull

Imprimir  ·  PDF:  Versió català

Data de publicació: 22 de Març de 2014

L’atracció de grans artistes mundials és també quelcom que fa a les ciutats més visibles internacionalment, a part de poder comptar amb obres d’art d’artistes famosos.

Shepard Fairey, Sam3, Blek le Rat, Kobra, Liqen, d*Face, Os Gêmeos, Roa, Vasmoulakis, Aryz, Escif, Blu, … són només uns quants dels grans muralistes que cada cop criden més l’atenció al món. Alguns d’ells, a Espanya. Proposo que omplin, amb els seus murals, alguns espais grisos i parts posteriors però visibles dels edificis de la nostra ciutat que no són façanes, aportant valor als edificis i als barris, i augmentant el turisme en ells, per a descongestionar el centre. Hem de portar l’art al carrer i omplir de color els barris.

Un exemple podria ser la iniciativa “MAUS”, realitzada a Màlaga, on dos dels millors muralistes de l’actualitat van decorar dos edificis amb grans murals, el que ha fet convertir un barri deprimit en centre artístic i de visita obligada.

La recuperació recent del gran mural de Keith Haring Barcelona (’Todos juntos podemos parar el sida’) que va pintar ara fa 25 anys va en aquesta direcció.

Imprimir  ·  PDF:  Versió català

Data de publicació: 21 de Març de 2014

Barcelona té un ampli ventall d’instruments i òrgans de participació ciutadana que en aquests moments es troba en revisió. El model de participació ciutadana de la nostra Ciutat ha estat un referent en el conjunt de l’Estat durant molts anys, però avui necessita fer un salt qualitatiu. Des del nostre punt de vista aquest salt qualitatiu passa, entre d’altres coses, per promoure una major capacitat decisòria dels veïns i veïnes en els processos participatius. Considerem la participació ciutadana no només com un dret de la ciutadania, sinó també com a un potent instrument de l’Ajuntament per tal de millorar els seus processos de presa de decisions.

És per aquest motiu que proposem dedicar una partida específica de les inversions en millora dels barris a un procés de deliberació i decisió amb la ciutadania. Concretament, es tractaria d’elaborar un Pla específic quadriennal d’inversions en el qual els veïns i veïnes, conjuntament amb els grups municipals i els tècnics dels Districtes, elaborin propostes i debatin sobre els avantatges i inconvenients de les diferents alternatives d’inversió als barris. A partir d’aquesta reflexió inicial l’Ajuntament realitzaria una valoració econòmica dels projectes presentats i de la seva viabilitat tècnica i, finalment, els veïns i veïnes prioritzarien els projectes a impulsar en els diferents barris en funció del pressupost disponible. Una vegada en marxa aquest Pla seria objecte d’una monitorització directa per part dels veïns i veïnes.

Aquesta no és una iniciativa nova, sinó que processos similars ja estan en marxa en municipis propers com és el cas de l’Ajuntament de Bilbao, el qual compta amb l’anomenat Auzokide Plana.

Considerem que aquesta proposta afavoreix la implicació dels veïns i veïnes en la millora dels barris, permet a l’Ajuntament copsar de forma més directa les prioritats dels residents pel que fa a les inversions municipals i, a més, serveix com a laboratori mitjançant el qual posar en pràctica instruments que afavoreixin una democràcia més deliberativa que puguin ser escalables i exportables a d’altres àmbits.

Imprimir  ·  PDF:  Versió català

Data: 21 de Març de 2014
Bona tarda

Gràcies per convidar-me a parlar
Seré breu, perquè hi ha molts companys i companyes que també han de fer-ho, i per a poder tenir temps de fer un bon debat.

Vull ser clara. Molt clara.
Jo no regalo les sigles del PSC.
Ni pel que són avui, ni pel que van ser en el passat.
Ni marxo, ni marxaré.
Tot i que comprenc el desànim, el cansament, i la decepció de tants i tants militants, simpatitzants, i electors.
Jo també estic empipada i farta… però no desanimada. Al contrari.

Crec que estem en condicions de construir una nova majoria
dins del PSC que respongui millor
- a l’esperit fundacional del PSC
- a la societat catalana d’avui

Ara, també és cert que el PSC no disposa de massa oportunitats per rectificar i redreçar el seu rumb. He dit sovint que les primàries ciutadanes de Barcelona eren una d’aquestes oportunitats.

Ho són en la mesura que recuperen aquell esperit i aquell impuls fundacional, fet d’una voluntat d’innovació política i d’un anhel d’unitat i d’integració. I també, en tant que ofereixen una via útil i concreta per fer política d’una altra manera, per oferir un tast del que pot ser una nova política.

Seguir llegint…

Imprimir  ·  PDF:  Versió català

Data de publicació: 20 de Març de 2014

Les primàries de Barcelona i la unitat socialista

Les primàries ciutadanes del PSC de Barcelona són vistes, amb raó, com un primer pas important en la renovació inajornable del PSC i, més enllà, en la regeneració urgent del conjunt dels partits polítics reclamada per la ciutadania.

Sens dubte és l’acció més clara i potent dels socialistes catalans per donar compliment al mandat congressual de caminar cap a un nou PSC. Malauradament, d’altres gestos, actituds i decisions han anat en sentit contrari, fins al punt de portar el socialisme català al moment més baix de la seva història i provocar una diàspora de militants, simpatitzants i electors que, decebuts i irritats, han deixat de confiar en una direcció que ha malbaratat la promesa i el mandat de canvi que la va legitimar.

Davant d’aquesta situació, la temptació d’abandonar -en donar per irrecuperable el PSC- és molt gran i, fins i tot, comprensible, però crec sincerament i respectuosament que no és una opció satisfactòria per dues raons: en primer i principal lloc, perquè no s’adiu amb la nostra tradició, amb el nostre esperit fundacional unitari; i, en segon lloc i sobretot, perquè no ofereix una alternativa convincent per continuar sent útils a la societat catalana.

Ara, també és cert que el PSC no disposa de massa oportunitats per rectificar i redreçar el seu rumb. He dit sovint que les primàries ciutadanes de Barcelona eren una d’aquestes oportunitats. Ho són en la mesura que recuperen aquell esperit i aquell impuls fundacional, fet d’una voluntat d’innovació política i d’un anhel d’unitat i d’integració. I també, en tant que ofereixen una via útil i concreta per fer política d’una altra manera, per oferir un tast del que pot ser una nova política.

Seguir llegint…

Imprimir  ·  PDF:  Versió català

Data de publicació: 20 de Març de 2014

Un Metro més cultural? Sí, per què no? Funcional i cultural.

Volem estudiar aquesta mesura, també amb ajuda dels veïns i de comitès d’experts, per crear a la ciutat, al seu subsòl, la major galeria d’art de la ciutat, aprofitant les estacions de metro existents.

Existeixen nombrosos exemples de ciutats que han convertit les seves estacions de metro en obres d’art, amb artistes i arquitectes que fan que passejar per les diferents estacions esdevingui inoblidable.

Montreal, Brussel·les o Estocolm ja tenen programes semblants. Les 100 estacions de metro a Estocolm, per exemple, tenen una decoració espectacular, amb pintures murals, frescos de colors vius i brillants, escultures, formes abstractes o geomètriques i textos sobre el mur. Des de la inauguració del metro, l’any 1950, gairebé 150 artistes hi han treballat i han deixat la seva obra perfectament integrada en l’entorn, a les parets, a les portes, al paviment o a les escales.

Un altre bon exemple és Hèlsinki, que fins i tot ha canviat l’estructura de les seves estacions amb obres impressionants.

Cal baixar l’art al carrer, fent partícips als barcelonins i barcelonines.

Imprimir  ·  PDF:  Versió català