Què cal per a fer possible la regeneració política… permanent?
La resposta és:
- Normes (més i millors, actualitzades, d’avantguarda),
- Pràctiques i comportaments

img-20140403-wa0003

Anem a les normes (i em refereixo a les normes politiques que, a més de les normes legals, haurien de definir el marc d’actuació de la política representativa)
Ara tot just una mica més d’un any, el passat 12 de febrer de 2013, vaig signar el Decàleg #MésDemocràcia, una iniciativa de El Periódico, com a conclusió del debat mantingut durant tota aquella setmana amb polítics, empresaris, sindicats, experts, representants dels moviments socials, juristes, lectors i analistes. Eren dies d’indignació pel ‘cas Bárcenas’, entre d’altres casos, i els ciutadans clamaven, i encara ara, contra la corrupció i exigien justícia i reformes immediates.
Vull començar la meva intervenció fent un recordatori i una reivindicació d’aquell decàleg, signat també per molts dirigents polítics i socials. Un decàleg que és, encara, molt vigent i que reivindico.
Breument, deixeu-me que el recordi:

Decàleg #MésDemocràcia

1 Mesures per a la reforma política
a) Sistema electoral mixt: una part dels diputats elegits per circumscripció i l’altra en una llista única oberta.

b) Democratització del funcionament intern dels partits: primàries per a l’elecció dels caps de llista, consulta a la militància en la confecció de candidatures i l’aprovació dels programes, limitació de mandats i del nombre de càrrecs institucionals que poden acumular els militants.

c) Reforma del sistema d’elecció dels òrgans constitucionals i consells d’ens públics, suprimint les quotes partidistes.

d) Un codi de conducta per a cada organisme públic fixarà les pautes de conducta per gestionar els conflictes d’interessos, la percepció d’obsequis, les relacions amb els lobbies i les incompatibilitats després d’abandonar el càrrec, extremant la cautela en el transvasament de l’administració pública a l’empresa privada.

2 El finançament dels partits
a) Publicació i fiscalització anual dels comptes dels partits.

b) Els partits i les fundacions afins tindran una comptabilitat única.

c) Conversió del Tribunal de Comptes en un òrgan professionalitzat i independent, sense quotes de partits. Aquest òrgan fiscalitzador tindrà un o més interventors encastats en els partits amb representació parlamentària.

d) El Tribunal de Comptes aprovarà i difondrà els informes de fiscalització dels partits, incloent-hi la identitat dels donants privats, durant el primer any posterior a l’exercici analitzat.

e) Els salaris dels càrrecs públics han de ser proporcionals a les responsabilitats del treball.

3 Les despeses electorals
a) Limitació per llei, amb criteris objectius de proporcionalitat i representativitat, de les despeses anuals dels partits, i supressió de l’actual distinció entre partides electorals i ordinàries.

b) Limitació legal dels donatius privats i prohibició de les aportacions anònimes, també per a les fundacions afins.

c) Una central de despeses adscrita a la Junta Electoral adjudicarà per concurs públic el mailing conjunt de totes les forces parlamentàries, així com la reserva d’espais publicitaris i d’altres recursos electorals, per garantir-ne un repartiment proporcional.

4 Pacte ètic dels partits
a) Els polítics imputats per delictes de corrupció cessaran temporalment en les seves funcions quan el jutge presenti indicis racionals d’un o diversos dels delictes següents: suborn, tràfic d’influències, malversació de fons públics, prevaricació, falsedat documental, negociació prohibida als funcionaris, frau fiscal i delicte urbanístic.

b) Els càrrecs electes imputats podran conservar l’acta, però seran privats de responsabilitats executives i institucionals mentre se substanciï el procediment judicial i no figuraran en les llistes electorals, tret que aquestes siguin obertes.

c) Els partits no es personaran en causes judicials que afectin altres formacions ni faran servir tàctiques obstruccionistes per dilatar els processos legals que els afecten.

e) Els partits exclouran de la pugna política els casos subjectes a investigació judicial i/o parlamentària.

5 Llei de transparència
a) La futura llei de transparència ha de regir sobre totes les institucions: la Corona, les administracions, les cambres parlamentàries i les empreses públiques.

b) Els càrrecs públics faran pública una declaració de béns al prendre’n possessió i una altra al cessar, que estaran disponibles a internet.

c) La imputació motivada d’un càrrec públic comportarà l’obertura automàtica d’una investigació parlamentària o municipal, davant de la qual els citats estan obligats a comparèixer.

d) Creació d’un registre públic de lobbies.

6 Control dels contractes públics
a) Control independent i difusió on line de les adjudicacions, les ofertes guanyadores i les perdedores.

b) Fixació d’un límit legal màxim de sobrecost dels contractes públics.

7 Els ingressos dels ajuntaments
a) Reforma de l’Administració local que determini els serveis que està obligada a prestar i que garanteixi el seu correcte finançament públic.

b) Racionalització de les estructures polítiques d’àmbit municipal per evitar duplicitats, sobrecostos i acumulació de càrrecs públics.

c) Controls públics transparents i rigorosos que evitin requalificacions o altres operacions urbanístiques que no siguin d’interès general.

8 Eficàcia de la justícia
a) Revisió de la figura processal de l’imputat perquè el dret a la legítima defensa no comporti una penalització social abans que el jutge detecti indicis racionals de delicte.

b) Tipificar com a delicte el finançament il·legal dels partits polítics i l’enriquiment injustificat dels càrrecs públics.

c) Dotar l’administració de justícia dels recursos i els mecanismes de control necessaris per a la ràpida investigació i tramitació judicial dels casos de corrupció.

d) Perseguir els corruptors: els condemnats per delictes de corrupció han de quedar inhabilitats per presentar-se a concursos públics.

9 Democràcia participativa
Facilitar l’accés a les institucions i els partits a través de les tecnologies de la informació. La interactivitat, la immediatesa i la bidireccionalitat d’internet permeten superar les distàncies entre els ciutadans i els polítics i posar en pràctica projectes d’e-democràcia que ja existeixen en altres països del nostre entorn.

10 Formació en valors
a) Introduir en els diferents nivells educatius, des de l’ensenyament obligatori fins a la universitat, assignatures i continguts ètics i de valors contra la corrupció.

b) Instruir els funcionaris públics en valors cívics i detectar ben aviat conductes compatibles amb la corrupció.

És obvi que ampliar el marc normatiu legal, com el descrit, per exemple, ens ajudaria (i molt) a avançar en una profunda regeneració política…
Però, on tenim una responsabilitat individual i indefugible és les pràctiques i comportaments personals…. i és aquí on vull posar l’accent en el que hem queda d’exposició.

Tres idees i una proposta

1. Exemplaritat personal i col·lectiva
L’acció política com un manera d’entendre la vida
L’exemplaritat en les pràctiques i els comportaments.
La vida personal com a símbol de la idea i dels valors polítics.

2. Coherència
Entre dir, fer i pensar
Dic el que penso, faig el que dic, penso com actuo

3. Exigència personal. El paper de l’ètica personal.
Cal saber sumar a les obligacions que es deriven del propi ordenament jurídic i que per tant, són perseguibles en cas d’incompliment, les obligacions que provenen del que podríem anomenar l’ètica de la política.
Crec sincerament que per la recuperació de la confiança en les nostres institucions i els representants públics, no n’hi ha prou amb perseguir eficaçment. Hem de considerar alhora el paper de l’ètica personal en la política. Un paper que és clau per la necessària regeneració política i democràtica. I perquè sigui així ha d’anar més enllà d’assumir, quan es confirmin, les possibles responsabilitats derivades de l’incompliment de l’ordenament jurídic.
Per això, el nou contracte de servei públic amb la ciutadania hauria de comportar la necessitat d’abandonar les responsabilitats públiques no tan sols en funció d’una condemna (o fins i tot d’una “inculpació” formal) sinó ja des del moment que hom té la certesa que una actuació pròpia ha menystingut els principis d’actuació ètics indestriables de la responsabilitat que s’exerceix. La responsabilitat comença a casa. Qui millor que un mateix per saber què si s’ha actuat èticament? O hem d’esperar que ens condemnin?

I, finalment, la proposta
Crec que ens cal un contracte de servei públic de tots els càrrecs polítics. Un contracte de servei públic que permetés recuperar la confiança perduda amb les institucions i els representants públics i que incorporés compromisos de transparència econòmica personal i col·lectiva, compromisos de qualitat i compromisos d’exemplaritat en l’activitat política i pública, a més, evidentment dels corresponents mecanismes de control i de sanció efectius que acabin amb la imatge d’impunitat.
Un contracte que permeti la fiscalització política i democràtica. Un sol document amb totes les obligacions que es contrauen amb la ciutadania, les institucions i la justícia quan es representa o es gestiona recursos públics.


Els cometaris estan tancats.