Publicat a: Diari ARA
Data: 14 de novembre de 2017

Voler és poder. Des d’aquest principi s’ha construït una de les bases del relat sobiranista a Catalunya en els darrers anys. La seva fortalesa rau en la seva frontal oposició a una actitud clarament negativa en l’imaginari col·lectiu: la resignació davant una situació adversa. Però aquesta fortalesa pot esdevenir alhora una debilitat quan s’al·lega el principi desvestint-lo de tot atribut formal i oblidant que en política, com en molts d’altres àmbits, “com” es persegueix un objectiu és determinant per a poder-lo assolir.

Hi ha dues actituds a l’hora d’encarar una situació com l’actual conflicte sobre el denominat encaix de Catalunya a Espanya: la d’aquells que creuen que la solució només pot arribar de l’acord entre adversaris (amb cessions sobre les respectives posicions de màxims) i la d’aquells que creuen en la possibilitat d’imposar-se. En aquesta segona actitud és on encaixa el principi esmentat. Voler és poder. Consisteixi en el consisteixi aquest “voler”: recentralitzar, l’statu quo, avançar o trencar. Tanmateix, aquesta actitud obliga a tenir en compte dues realitats al meu parer indefugibles: una, que per imposar-se cal trobar-se en una posició d’avantatge en el càlcul de forces respectives; i l’altra, que fins i tot així, imposar-se sovint acaba essent tan sols una aparent -i per tant falsa- solució al problema de fons, que roman irresolt i latent esperant un eventual canvi en el repartiment de forces dels actors.

Seguir llegint…

Publicat a: El Periódico
Data: 6 de novembre de 2017

Els darrers dies, amb la successió d’escenaris inimaginables i de decisions cada cop més imprevistes, s’han sentit arreu més i més veus que expressaven una creixent incomprensió sobre les raons que menaven a cadascuna d’aquestes situacions.

Com entendre que qui diu voler tornar a la normalitat de l’Estat de Dret ho faci convocant unes eleccions en les que amb tota probabilitat una part significativa dels eventuals candidats no podran fer campanya per estar sota presó provisional sense fiança?

Com entendre que qui diu voler tornar a la normalitat de l’Estat de Dret ho faci permetent que un Fiscal General, reprovat pel Congrés per la seva dubtosa professionalitat en relació als investigats del PP en els casos de presumpta corrupció, presenti una querella per uns delictes pels que la gran majoria d’experts consideren que no es donen ni tan sols els elements més bàsics del tipus penal? I ho faci permetent que se n’apropiï la competència l’Audiència Nacional tot i que resulta jurídicament més que discutible?

Seguir llegint…

Publicat a: El Periódico
Data: 23 d’octubre de 2017

Els escenaris òptims en el conflicte Catalunya-Espanya fa temps que van quedar enrere. Òptims en termes de solució del conflicte. Aquesta hauria de ser l’actitud d’ambdues parts. Amb responsabilitat i valentia.

Permeteu-me, tanmateix, esbossar les premisses de les que parteixo.

Causes. La crisi ve de lluny però l’escalada arrenca amb la reforma de l’Estatut i la posició del PP, el seu recurs al Tribunal Constitucional, la subsegüent sentència i la seva negativa a abordar una via de diàleg quan es plantejava a partir de la identificació d’un llistat de qüestions concretes.

Acord. Tan sols és possible imaginar una solució si és fruit del diàleg i l’acord i per definició, tota negociació comporta necessàriament cessions. Això és fer política. La imposició i la unilateralitat, ni d’una banda ni de l’altra, permeten resoldre res.

Seguir llegint…

Publicat a: Ara
Data: 8 de setembre de 2017

Poc m’hauria imaginat en els meus primers passos per la Facultat de Dret, la importància que veuria adquirir al principi de legalitat en els relats construïts tant des de faristols parlamentaris com en converses de cafè al nostre país.

Malgrat tot, així ha estat. El principi de legalitat ha esdevingut la medul·la vertebral del discurs de resposta del Govern de l’Estat a les creixents demandes de resoldre el persistent conflicte i emparar les legítimes aspiracions del catalanisme social i polític del reconeixement i respecte a la nostra identitat i de la capacitat i voluntat de reforçar el nostre autogovern. Però els al·legats a la llei vigent han esdevingut, en boca del PP, la raó que impedia abordar la negociació sobre un problema que d’altra banda ha tardat a ser reconegut. La llei com a excusa per a l’immobilisme. Oblidant que quan la naturalesa dels problemes existents no permet trobar solució en les lleis vigents, la responsabilitat dels nostres representants és fer que la llei sigui “útil” i modificar-la per acomplir adequadament la seva funció com a eina de resolució dels conflictes que necessàriament existeixen en tota societat plural.

Seguir llegint…

Publicat a: El Periódico
Data: 5 de novembre de 2016

La crisi de la socialdemocràcia europea i les crisis del socialisme espanyol i català reclamaran quelcom més que calma i tranquil·litat pera la seva resolució. Fa temps que es viu en temps de descompte. És necessari encertar en els diagnòstics dels problemes; ampliar les visions de la realitat que es vol transformar; renovar els compromisos, actualitzant-los; millorar l’oferta programàtica i la selecció de lideratges i representants; i, finalment, apostar decididament per una reformulació dels formats i les pràctiques organitzatives. Mentre aquest procés es desenvolupa en les millors condicions possibles, el PSC ha d’aprofundir, a més, en la radicalitat democràtica: si es volen canviar les coses fora, cal canviar-les dins, també, per ser creïble.

El PSC ha d’evitar els fronts, ampliar els ponts, i treballar en l’espai central del país. La consulta acordada i pactada és aquest espai majoritari. Aquest partit, que ha governat Catalunya, pot i ha de tornar a contribuir a la governabilitat des de la centralitat nacional i des de les esquerres renovadores. La seva cultura de pacte i de gestió li pot donar un paper clau i decisiu en aquest moment crucial. Aquells que creuen que es poden abordar solucions unilaterals i vinculants per a les parts, s’equivoquen. Si són unilaterals, no són vinculants, i si són vinculants han de ser pactades. Els problemes només es poden resoldre amb política, diàleg i pacte; no amb trinxera i imposició.

Enllaç a la font.

Paraules pronunciades per la meva mare, Maria Àngela Rull, en l’acte d’homenatge a Pau Nuet, primer alcalde de la democràcia a Valls.
Ajuntament de Valls, 11 d’octubre de 2016

Parlar del Pau… com escollir què dir, quan saps que el que deixis de dir podrà ser igual d’important?

Amb més de 80 anys d’activitat política i social que ha mantingut fins al darrer dia. Perquè no, ell no s’havia retirat. Ni quan, tot i haver guanyat per quarta vegada consecutiva, va renunciar a ser Alcalde ara fa ja 25 anys expressant així el seu desacord amb una manera de fer política que entenia deslleial. Ni tan sols quan va perdre la vista ja fa una colla d’anys. Mai va deixar de pensar i de preocupar-se per la política i pels temes socials. Ni va deixar d’actuar en tot allò que podia. Amb la poca mobilitat que tenia, des de la seva cadira, va donar sempre la seva opinió, amb entrevistes o enviant articles a la premsa mentre li va ser possible escriure, i més tard, quan ja estava privat de visió, demanant col·laboració perquè poguessin ser transcrites paraula per paraula, les seves opinions, per ser publicades.

Vaig conèixer el Pau tot preparant la campanya electoral per les eleccions generals del 1977, les primeres després de la dictadura. Recordo com el Pau, el Magí i jo, vam passar per totes les cases de Valls explicant la mecànica del vot, perquè la majoria de persones no havien tingut mai l’oportunitat de votar. Més que demanar el vot, el que preteníem era donar importància a la participació democràtica. Ensenyar a votar.

Seguir llegint…

  • El 50 % de la riqueza está en manos del 1 % de la población mundial
  • Los 85 más ricos del mundo atesoran el mismo dinero que 3.600 millones de personas, la mitad de la población mundial
  • Un 10 % de la población posee el 86 % de los recursos del planeta
  • El 70 % más pobre (más de 3.000 millones de adultos) sólo cuenta con el 3%
  • En el mundo hay 718 millones de analfabetos
  • 800 millones de personas no tienen acceso a agua potable
  • En los países pobres, más de un niño de cada diez no llegará a cumplir los 5 años
  • 12,8 millones de españoles están en riesgo de pobreza y exclusión
  • El 60 % de la población mundial sufre desnutrición
  • Los 20 paíss más pobres del mundo se encuentran en el continente africano
  • Más de 1.000 millones de seres humanos viven con menos de un euro al día
  • 70 % de las personas viven en países donde la desigualdad ha aumentado en los últimos 30 años

#HiHaAlternativa

Vía http://ethic.es/downloads/ethic-21-2015/
@Ethic_ http://ethic.es/

Data de publicació: 8 de Novembre de 2014

El 9N viuré activament la ”jornada de participació ciutadana”, com ho faran centenars de milers de catalans i catalanes. Espero -i desitjo- que sigui una gran festa cívica. I que sigui un èxit de participació. Ho faré, com cada any, i en especial des del 2010, per expressar, juntament amb la majoria del país, que volem decidir un nou model de relació amb Espanya. Ho vaig fer aleshores, al costat dels Presidents del meu país i de tantes i tantes persones, i ho faré novament diumenge, com una ciutadana més que vol dir-li al Govern de l’Estat, al seu President Mariano Rajoy i també al conjunt de les forces polítiques espanyoles, que així no podem continuar, ni estar.

Seguir llegint…

Autors: Odón Elorza i Laia Bonet
Publicat a: El Periódico
Data de la publicació: 1 de Setembre de 2014

Los federalistas sí podemos hacer realidad una vía de consulta legal para Catalunya que sea respetuosa con el Estado de Derecho si su desarrollo, con garantías, se ajusta a una Ley de Claridad aprobada por Las Cortes. Mediante esa Ley de Claridad, necesaria para posibilitar consultas sobre una eventual secesión, se respetaría también el principio democrático al ofrecer cauces para que una voluntad concreta se expresara de acuerdo con unas reglas y garantías claras.

Esta Ley tendría la virtud -y oportunidad- de separar el debate urgente -aplazado y bloqueado- de la reforma constitucional, de esta otra iniciativa que debería garantizar aquel principio democrático. Catalunya no puede esperar más. Y España no se lo puede permitir. Por tanto, es una exigencia de todos los demócratas.

Seguir llegint…

Data de publicació: 13 d’Agost de 2014

Aristòtil, a la seva Ètica a Nicòmac, sostenia que la felicitat era la finalitat última de l’ésser humà. No obstant això, aquesta felicitat, per al filòsof, només era possible si estàvem organitzats en una polis, en una ciutat. La paraula «felicitat» va anar caient en desús com a objectiu i finalitat. Es va començar a parlar menys d’ella en filosofia i va desaparèixer gairebé del tot de l’espai polític. Aquest darrer punt va confirmar-se fa alguns anys amb una investigació del professor Miguel Rebollo, qui, després d’analitzar el contingut semàntic d’una infinitat de textos polítics, va concloure que el terme «felicitat» havia estat desterrat del lèxic de polítics i d’intel·lectuals.

Seguir llegint…