Publicat a: El Periódico
Data: 5 de novembre de 2016

La crisi de la socialdemocràcia europea i les crisis del socialisme espanyol i català reclamaran quelcom més que calma i tranquil·litat pera la seva resolució. Fa temps que es viu en temps de descompte. És necessari encertar en els diagnòstics dels problemes; ampliar les visions de la realitat que es vol transformar; renovar els compromisos, actualitzant-los; millorar l’oferta programàtica i la selecció de lideratges i representants; i, finalment, apostar decididament per una reformulació dels formats i les pràctiques organitzatives. Mentre aquest procés es desenvolupa en les millors condicions possibles, el PSC ha d’aprofundir, a més, en la radicalitat democràtica: si es volen canviar les coses fora, cal canviar-les dins, també, per ser creïble.

El PSC ha d’evitar els fronts, ampliar els ponts, i treballar en l’espai central del país. La consulta acordada i pactada és aquest espai majoritari. Aquest partit, que ha governat Catalunya, pot i ha de tornar a contribuir a la governabilitat des de la centralitat nacional i des de les esquerres renovadores. La seva cultura de pacte i de gestió li pot donar un paper clau i decisiu en aquest moment crucial. Aquells que creuen que es poden abordar solucions unilaterals i vinculants per a les parts, s’equivoquen. Si són unilaterals, no són vinculants, i si són vinculants han de ser pactades. Els problemes només es poden resoldre amb política, diàleg i pacte; no amb trinxera i imposició.

Enllaç a la font.

Paraules pronunciades per la meva mare, Maria Àngela Rull, en l’acte d’homenatge a Pau Nuet, primer alcalde de la democràcia a Valls.
Ajuntament de Valls, 11 d’octubre de 2016

Parlar del Pau… com escollir què dir, quan saps que el que deixis de dir podrà ser igual d’important?

Amb més de 80 anys d’activitat política i social que ha mantingut fins al darrer dia. Perquè no, ell no s’havia retirat. Ni quan, tot i haver guanyat per quarta vegada consecutiva, va renunciar a ser Alcalde ara fa ja 25 anys expressant així el seu desacord amb una manera de fer política que entenia deslleial. Ni tan sols quan va perdre la vista ja fa una colla d’anys. Mai va deixar de pensar i de preocupar-se per la política i pels temes socials. Ni va deixar d’actuar en tot allò que podia. Amb la poca mobilitat que tenia, des de la seva cadira, va donar sempre la seva opinió, amb entrevistes o enviant articles a la premsa mentre li va ser possible escriure, i més tard, quan ja estava privat de visió, demanant col·laboració perquè poguessin ser transcrites paraula per paraula, les seves opinions, per ser publicades.

Vaig conèixer el Pau tot preparant la campanya electoral per les eleccions generals del 1977, les primeres després de la dictadura. Recordo com el Pau, el Magí i jo, vam passar per totes les cases de Valls explicant la mecànica del vot, perquè la majoria de persones no havien tingut mai l’oportunitat de votar. Més que demanar el vot, el que preteníem era donar importància a la participació democràtica. Ensenyar a votar.

Seguir llegint…

  • El 50 % de la riqueza está en manos del 1 % de la población mundial
  • Los 85 más ricos del mundo atesoran el mismo dinero que 3.600 millones de personas, la mitad de la población mundial
  • Un 10 % de la población posee el 86 % de los recursos del planeta
  • El 70 % más pobre (más de 3.000 millones de adultos) sólo cuenta con el 3%
  • En el mundo hay 718 millones de analfabetos
  • 800 millones de personas no tienen acceso a agua potable
  • En los países pobres, más de un niño de cada diez no llegará a cumplir los 5 años
  • 12,8 millones de españoles están en riesgo de pobreza y exclusión
  • El 60 % de la población mundial sufre desnutrición
  • Los 20 paíss más pobres del mundo se encuentran en el continente africano
  • Más de 1.000 millones de seres humanos viven con menos de un euro al día
  • 70 % de las personas viven en países donde la desigualdad ha aumentado en los últimos 30 años

#HiHaAlternativa

Vía http://ethic.es/downloads/ethic-21-2015/
@Ethic_ http://ethic.es/

Data de publicació: 8 de Novembre de 2014

El 9N viuré activament la ”jornada de participació ciutadana”, com ho faran centenars de milers de catalans i catalanes. Espero -i desitjo- que sigui una gran festa cívica. I que sigui un èxit de participació. Ho faré, com cada any, i en especial des del 2010, per expressar, juntament amb la majoria del país, que volem decidir un nou model de relació amb Espanya. Ho vaig fer aleshores, al costat dels Presidents del meu país i de tantes i tantes persones, i ho faré novament diumenge, com una ciutadana més que vol dir-li al Govern de l’Estat, al seu President Mariano Rajoy i també al conjunt de les forces polítiques espanyoles, que així no podem continuar, ni estar.

Seguir llegint…

Autors: Odón Elorza i Laia Bonet
Publicat a: El Periódico
Data de la publicació: 1 de Setembre de 2014

Los federalistas sí podemos hacer realidad una vía de consulta legal para Catalunya que sea respetuosa con el Estado de Derecho si su desarrollo, con garantías, se ajusta a una Ley de Claridad aprobada por Las Cortes. Mediante esa Ley de Claridad, necesaria para posibilitar consultas sobre una eventual secesión, se respetaría también el principio democrático al ofrecer cauces para que una voluntad concreta se expresara de acuerdo con unas reglas y garantías claras.

Esta Ley tendría la virtud -y oportunidad- de separar el debate urgente -aplazado y bloqueado- de la reforma constitucional, de esta otra iniciativa que debería garantizar aquel principio democrático. Catalunya no puede esperar más. Y España no se lo puede permitir. Por tanto, es una exigencia de todos los demócratas.

Seguir llegint…

Data de publicació: 13 d’Agost de 2014

Aristòtil, a la seva Ètica a Nicòmac, sostenia que la felicitat era la finalitat última de l’ésser humà. No obstant això, aquesta felicitat, per al filòsof, només era possible si estàvem organitzats en una polis, en una ciutat. La paraula «felicitat» va anar caient en desús com a objectiu i finalitat. Es va començar a parlar menys d’ella en filosofia i va desaparèixer gairebé del tot de l’espai polític. Aquest darrer punt va confirmar-se fa alguns anys amb una investigació del professor Miguel Rebollo, qui, després d’analitzar el contingut semàntic d’una infinitat de textos polítics, va concloure que el terme «felicitat» havia estat desterrat del lèxic de polítics i d’intel·lectuals.

Seguir llegint…

Data de publicació: 1 de Juliol de 2014

La setmana passada el Consell de Ministres va aprovar l’avantprojecte de llei de la reforma fiscal. Una reforma que arriba quan les dades sobre la desigualtat a Espanya senyalen una escletxa quasi bé irrecuperable per a milions de persones. Just quan més calen polítiques actives contra la desigualtat i l’exclusió, Mariano Rajoy aplica les tisores, un cop més. Tisores contra els serveis públics, primer. I ara, tisores a favor dels més afavorits. Tisores que trenquen la cohesió i posen en perill el desenvolupament. No hi ha progrés sense justícia social. Ni progrés moral. Ni progrés socioeconòmic. Una dada recent: la pobresa infantil ja és 27,5% i gastem 14% menys per combatre-la. I una altra dada estructural: la crisi acaba amb la convergència d’Espanya amb Europa. El PIB per càpita baixa al 95% de la mitjana (105% el 2007). És en -i des de- aquesta realitat on cal reflexionar sobre la reforma fiscal del PP.

Seguir llegint…

Autors: Laia Bonet y Jordi Font
Publicat a: El País, 23 de maig de 2014

Ante las elecciones al Parlamento europeo, han proliferado en Catalunya las voces que reducen lo que está en juego al vigente pleito entre Catalunya y España. Nos contamos entre quienes piensan que es imprescindible la palanca unitaria del catalanismo, en su pluralidad, para sacar al gobierno español de su encastillamiento y para situarlo en la imprescindible lógica del diálogo y del pacto entre un Estado-nación español y una vieja nació catalana que pervivió a todos los intentos de asimilarla y liquidarla. Pero pensamos que es una simplificación tratar de reducir una cita electoral europea a un móvil meramente nacional. Eso es lo que denunciamos en los nacionalismos de Estado y en las opciones populistas y antieuropeas, que ralentizan el avance urgente hacia la unión económica y política de Europa.

Seguir llegint…

Una de les nostres “llavors” és la capacitat d’explorar nous llenguatges per a l’acció i la intervenció polítiques. Volem ser pioners amb iniciatives de creativitat política i… gràfiques. I dissenyarem conceptes i idees per l’activisme polític des d’una perspectiva d’esquerres oberta i plural. Materials per a l’acció.

memes_2014-05
He volgut deixar passar uns dies abans de compartir aquesta reflexió pública sobre el procés de primàries del PSC de Barcelona i el seu resultat. Em calia temps per analitzar a fons les dades, temps per pensar i per parlar amb moltes persones. Calia escoltar. Un cop més, escoltar. I distanciar-me, mínimament, de l’impacte emocional del resultat electoral. Quan es perden unes eleccions la temptació a subestimar el que s’ha obtingut és proporcional, també, a l’excés amb el que, qui les guanya, tendeix a sobreestimar el resultat i la seva transcendència. Cal fer un esforç d’honestedat política en la victòria i en la derrota. I en especial, d’humilitat. Res del que ha passat acredita l’eufòria. Per part meva, ho intentaré.

El primer que vull fer és demanar disculpes a totes les persones que ens van votar, a les que ens van avalar, a les que ens han animat i han treballat amb entusiasme i generositat en la nostra campanya. A les que pensaven que, amb seguretat, podríem passar a segona volta i confiaven que podríem concentrar el vot renovador. La seva decepció es també la meva. Sempre em preguntaré què més hagués pogut fer. I segurament hem comès alguns errors de càlcul o d’estratègia. O era insuficient la meva oferta personal, que també pot ser. Però la nostra proposta no era només una opció per disputar el poder (que justificaria qualsevol tàctica) sinó també una manera d’entendre la política, la seva praxis i el model de partit. Volia sumar dins i fora del PSC. Però la polarització dins contra fora i a la inversa, ha impedit, també, que la nostra oferta emergís com una opció real de canvi renovador. Hem quedat atrapats i sense força per obrir un tercer espai tan integrador com renovador i guanyador.

Hem fet una gran campanya, crec. Però convertir la il·lusió en força, l’energia en capacitat, i l’entusiasme en vots, reclama un model organitzatiu, uns recursos humans i materials i una consolidació estructural que no hem estat capaços de crear, ni de compensar amb nova energia cívica ciutadana. La participació –massa baixa- no ha permès desbordar la capacitat de resiliència de la vella política. No és suficient la simpatia, cal efectivitat. Convertir els desitjos en objectius progressius i acumulatius, és a dir, que permetin avançar, és part de la responsabilitat del lideratge polític. I en sóc responsable.

Seguir llegint…