Trenta-dos anys després de la recuperació del seu autogovern, el nostre país no disposa encara d’una llei electoral pròpia. És de fet la única comunitat autònoma amb aquest dèficit polític i democràtic. Un dèficit que s’ha cobert amb la pervivència d’una norma que tenia tan sols vocació de cobrir la primera contesa electoral, mentre el Parlament no acordés la Llei, i on es fixen el nombre total de diputats del Parlament, les circumscripcions electorals i el nombre de diputats a elegir per cadascuna d’elles.

És cert que aquest sistema que perviu amb una provisionalitat ja irreal és força proporcional però també ho és que no reflecteix, com hauria de fer-ho, el principi essencial d’ “una persona- un vot”. La configuració territorial i demogràfica de Catalunya fa conviure àrees densament poblades amb zones d’important dispersió demogràfica, de manera que el nombre de vots necessaris per aconseguir un diputat és molt diferent a les diferents circumscripcions.

La diputada i portaveu adjunta del PSC Laia Bonet ens acompanya al Campus de la Ciutadella, al Departament de Mobilitat d’estudiants. Bonet, que va estudiar Dret en aquesta Universitat i n’és professora, va gestionar els programes d’intercanvi durant deu anys compaginant aquesta tasca amb la parlamentària.

Enllaç a la font

El 38º Congreso del PSOE empezó más abierto que nunca por la confrontación de candidaturas, por las incógnitas sobre el más que relevante papel del discurso de presentación de cada uno de los candidatos y por el ajustado resultado que se preveía. Empezó abierto y terminó todavía abierto para la cuestión federal.

El debate que ha generado ha puesto en evidencia que existen reticencias para abordar con igual claridad, contundencia y convicción el proyecto social que el proyecto territorial del socialismo español. Y no es una cuestión menor porque de cómo entendamos el proyecto territorial socialista, dependerá una u otra relación entre el PSC y el PSOE.