Publicat a: El Periódico
Data: 23 d’octubre de 2017

Els escenaris òptims en el conflicte Catalunya-Espanya fa temps que van quedar enrere. Òptims en termes de solució del conflicte. Aquesta hauria de ser l’actitud d’ambdues parts. Amb responsabilitat i valentia.

Permeteu-me, tanmateix, esbossar les premisses de les que parteixo.

Causes. La crisi ve de lluny però l’escalada arrenca amb la reforma de l’Estatut i la posició del PP, el seu recurs al Tribunal Constitucional, la subsegüent sentència i la seva negativa a abordar una via de diàleg quan es plantejava a partir de la identificació d’un llistat de qüestions concretes.

Acord. Tan sols és possible imaginar una solució si és fruit del diàleg i l’acord i per definició, tota negociació comporta necessàriament cessions. Això és fer política. La imposició i la unilateralitat, ni d’una banda ni de l’altra, permeten resoldre res.

Seguir llegint…

Publicat a: Ara
Data: 8 de setembre de 2017

Poc m’hauria imaginat en els meus primers passos per la Facultat de Dret, la importància que veuria adquirir al principi de legalitat en els relats construïts tant des de faristols parlamentaris com en converses de cafè al nostre país.

Malgrat tot, així ha estat. El principi de legalitat ha esdevingut la medul·la vertebral del discurs de resposta del Govern de l’Estat a les creixents demandes de resoldre el persistent conflicte i emparar les legítimes aspiracions del catalanisme social i polític del reconeixement i respecte a la nostra identitat i de la capacitat i voluntat de reforçar el nostre autogovern. Però els al·legats a la llei vigent han esdevingut, en boca del PP, la raó que impedia abordar la negociació sobre un problema que d’altra banda ha tardat a ser reconegut. La llei com a excusa per a l’immobilisme. Oblidant que quan la naturalesa dels problemes existents no permet trobar solució en les lleis vigents, la responsabilitat dels nostres representants és fer que la llei sigui “útil” i modificar-la per acomplir adequadament la seva funció com a eina de resolució dels conflictes que necessàriament existeixen en tota societat plural.

Seguir llegint…

Publicat a: El Periódico
Data: 5 de novembre de 2016

La crisi de la socialdemocràcia europea i les crisis del socialisme espanyol i català reclamaran quelcom més que calma i tranquil·litat pera la seva resolució. Fa temps que es viu en temps de descompte. És necessari encertar en els diagnòstics dels problemes; ampliar les visions de la realitat que es vol transformar; renovar els compromisos, actualitzant-los; millorar l’oferta programàtica i la selecció de lideratges i representants; i, finalment, apostar decididament per una reformulació dels formats i les pràctiques organitzatives. Mentre aquest procés es desenvolupa en les millors condicions possibles, el PSC ha d’aprofundir, a més, en la radicalitat democràtica: si es volen canviar les coses fora, cal canviar-les dins, també, per ser creïble.

El PSC ha d’evitar els fronts, ampliar els ponts, i treballar en l’espai central del país. La consulta acordada i pactada és aquest espai majoritari. Aquest partit, que ha governat Catalunya, pot i ha de tornar a contribuir a la governabilitat des de la centralitat nacional i des de les esquerres renovadores. La seva cultura de pacte i de gestió li pot donar un paper clau i decisiu en aquest moment crucial. Aquells que creuen que es poden abordar solucions unilaterals i vinculants per a les parts, s’equivoquen. Si són unilaterals, no són vinculants, i si són vinculants han de ser pactades. Els problemes només es poden resoldre amb política, diàleg i pacte; no amb trinxera i imposició.

Enllaç a la font.

Paraules pronunciades per la meva mare, Maria Àngela Rull, en l’acte d’homenatge a Pau Nuet, primer alcalde de la democràcia a Valls.
Ajuntament de Valls, 11 d’octubre de 2016

Parlar del Pau… com escollir què dir, quan saps que el que deixis de dir podrà ser igual d’important?

Amb més de 80 anys d’activitat política i social que ha mantingut fins al darrer dia. Perquè no, ell no s’havia retirat. Ni quan, tot i haver guanyat per quarta vegada consecutiva, va renunciar a ser Alcalde ara fa ja 25 anys expressant així el seu desacord amb una manera de fer política que entenia deslleial. Ni tan sols quan va perdre la vista ja fa una colla d’anys. Mai va deixar de pensar i de preocupar-se per la política i pels temes socials. Ni va deixar d’actuar en tot allò que podia. Amb la poca mobilitat que tenia, des de la seva cadira, va donar sempre la seva opinió, amb entrevistes o enviant articles a la premsa mentre li va ser possible escriure, i més tard, quan ja estava privat de visió, demanant col·laboració perquè poguessin ser transcrites paraula per paraula, les seves opinions, per ser publicades.

Vaig conèixer el Pau tot preparant la campanya electoral per les eleccions generals del 1977, les primeres després de la dictadura. Recordo com el Pau, el Magí i jo, vam passar per totes les cases de Valls explicant la mecànica del vot, perquè la majoria de persones no havien tingut mai l’oportunitat de votar. Més que demanar el vot, el que preteníem era donar importància a la participació democràtica. Ensenyar a votar.

Seguir llegint…

Comparteixo amb vosaltres les notes per a la preparació de l’especial dedicat a Eleanor Roosevelt en el programa “Els Spin Doctors”, de Catalunya Ràdio, emès el 21 de desembre de 2015

Eleanor Roosevelt, referent pel progressisme

L’Eleanor Roosevelt és una referent per ser la seva visió, va ser capaç d’avançar-se en lluites que encara avui dia estan d’actualitat, però sobretot per la seva valentia, transgredint les convencions de la societat de principis de segle des d’una posició de privilegi (primera dama) quan el més normal hagués estat mantenir un perfil més prudent. No oblidem que al principi del mandat del seu marit, l’activisme polític de l’Eleanor no es veia amb bons ulls entre l’opinió pública, i que va rebre molts atacs de la premsa de l’època, a pesar que ha acabat convertint-se en un dels personatges més admirats del segle XX, per davant de figures com Churchill o Gandhi.

Seguir llegint…

  • El 50 % de la riqueza está en manos del 1 % de la población mundial
  • Los 85 más ricos del mundo atesoran el mismo dinero que 3.600 millones de personas, la mitad de la población mundial
  • Un 10 % de la población posee el 86 % de los recursos del planeta
  • El 70 % más pobre (más de 3.000 millones de adultos) sólo cuenta con el 3%
  • En el mundo hay 718 millones de analfabetos
  • 800 millones de personas no tienen acceso a agua potable
  • En los países pobres, más de un niño de cada diez no llegará a cumplir los 5 años
  • 12,8 millones de españoles están en riesgo de pobreza y exclusión
  • El 60 % de la población mundial sufre desnutrición
  • Los 20 paíss más pobres del mundo se encuentran en el continente africano
  • Más de 1.000 millones de seres humanos viven con menos de un euro al día
  • 70 % de las personas viven en países donde la desigualdad ha aumentado en los últimos 30 años

#HiHaAlternativa

Vía http://ethic.es/downloads/ethic-21-2015/
@Ethic_ http://ethic.es/

Les meves paraules a la presentació, en nom de la Fundació Rafael Campalans, del llibre “Cataluña, Federación o Independencia” de José Antonio González Casanova
Barcelona, 23 de febrer de 2015

Agraeixo la possibilitat de participar en nom de la Fundació Rafael Campalans en la presentació del darrer llibre de José Antonio González Casanova.

Estem davant d’un llibre que es deixa devorar amb fruïció però que alhora et convida a assaborir-ne el contingut amb el plaer de la relectura d’alguns paràgrafs carregats de valentia, claredat i sobretot, ironia. En aquesta darrera m’hi entretindré més endavant.

Fa ja gairebé un any i mig, precisament en la presentació també a la FRC de la Invitació al Federalisme d’un altre José Antonio –Pérez Tápias-, i destacant el sentit comú que transpirava tot el llibre, ja comentava la importància d’afirmar, encara que no estigui de moda, els mèrits de l’Estat Autonòmic d’una banda (que hi són i no són pocs) i de l’altra, subratllar també i amb la mateixa rotunditat, que avui estem davant un final d’etapa.

Aquelles virtuts es troben també en aquest llibre. La perspectiva que aporta aquí González Casanova, tanmateix, va més enllà ja que com el títol ja anuncia, s’aborda no tan sols una defensa de la solució federal sinó sobretot una diagnosi a plena llum del dia de les tesis independentistes i la seva evolució.
Però permeteu-me que parli abans de l’autor.

Seguir llegint…

Fòrum Cívic – Nou Cicle (IdEC, 2 de desembre de 2014)

Benvinguts i benvingudes
Gràcies per venir i gràcies a la Universitat per l’acollida

Faré una presentació molt breu… vull que tot el temps el tinguin les persones que avui ens acompanyen.
I també, vull que tinguem temps per un debat entre tothom.

El debat es per a preguntar-nos: “Catalunya, cap a on?”
I el primer que he de dir és que és una pregunta oberta… sense respondre, tot i que hi ha moltes respostes possibles.
El primer que cal dir és que no es pot determinar cap a on anem… sense saber què volem.
Algunes opcions polítiques sí que ja tenen el nord posat; d’altres depèn; una part no vol anar enlloc; i la majoria dels catalanes i catalanes pensem que així com estem, no podem continuar.

Per obrir la ment, no per dictar doctrina, per obrir camins, no per traçar l’itinerari… estem avui aquí.
Aquest és l’esperit d’aquest acte.
Ens fem preguntes perquè no tenim totes les respostes.

Seguir llegint…

Data de publicació: 8 de Novembre de 2014

El 9N viuré activament la ”jornada de participació ciutadana”, com ho faran centenars de milers de catalans i catalanes. Espero -i desitjo- que sigui una gran festa cívica. I que sigui un èxit de participació. Ho faré, com cada any, i en especial des del 2010, per expressar, juntament amb la majoria del país, que volem decidir un nou model de relació amb Espanya. Ho vaig fer aleshores, al costat dels Presidents del meu país i de tantes i tantes persones, i ho faré novament diumenge, com una ciutadana més que vol dir-li al Govern de l’Estat, al seu President Mariano Rajoy i també al conjunt de les forces polítiques espanyoles, que així no podem continuar, ni estar.

Seguir llegint…