Eleanor Roosevelt, referent pel progressisme

L’Eleanor Roosevelt és una referent per ser la seva visió, va ser capaç d’avançar-se en lluites que encara avui dia estan d’actualitat, però sobretot per la seva valentia, transgredint les convencions de la societat de principis de segle des d’una posició de privilegi (primera dama) quan el més normal hagués estat mantenir un perfil més prudent. No oblidem que al principi del mandat del seu marit, l’activisme polític de l’Eleanor no es veia amb bons ulls entre l’opinió pública, i que va rebre molts atacs de la premsa de l’època, a pesar que ha acabat convertint-se en un dels personatges més admirats del segle XX, per davant de figures com Churchill o Gandhi.

Va ser una pionera en l’activisme polític femení. Capaç de construir-se un perfil propi al marge de la figura política del seu marit, es va convertir en una gran defensora de causes avançades a la seva època com ara els programes socials relacionats amb el New Deal, on es posava èmfasi en els drets de les dones, drets civils, mesures laborals i programes per a la joventut.

Eleanor Roosevelt, transformadora i trencadora del rol atribuït a les dones

Socialment, la principal transformació és que va trencar amb la idea de que la dona era una simple acompanyant del marit. Era una forma de reivindicar el paper de la dona dins la família i la societat, i una precursora de l’entrada d’aquesta al mercat laboral i als òrgans de decisió. I no només això, sinó que ho va fer defensant posicions trencadores per l’època: drets de la dona, drets dels afroamericans, millora condicions laborals, etc. Podem dir que es va avançar a bona part de l’argumentari dels demòcrates durant els anys 50, 60 i 70.

Políticament podríem dir que va crear la imatge de primera dama com a personatge polític actiu. És cert que no totes les primeres dames s’han comportat igual, però sí que ha estat un model per algunes com ara Michelle Obama o Hillary Clinton. De fet, la Hillary la considera el seu principal referent, especialment des del moment en que va decidir encetar la seva pròpia carrera política. De fet, l’Eleanor es va significar tant i va construir un perfil tan diferenciat del seu marit, que alguns governadors demòcrates la van proposar com a candidata del partit, fet que ella va rebutjar.

Seguint les passes d’Eleanor Roosevelt

Eleanor Roosevelt va inaugurar les trobades amb la premsa de la primera dama a la Casa Blanca, exigint que hi haguessin dones cobrint-ho. L’activista feminista i la dona conscient de la importància dels mitjans de comunicació. És una figura molt difícil d’igualar avui dia. Són pocs els casos de persones que amb el seu activisme tenen la capacitat de generar “trencaments”, canvis reals, a més fer-ho avançant-se tant a les causes del seu temps, i, perquè no dir-ho, amb l’impediment afegit de ser dona.

Potser podríem pensar en dues dones que són exemples recents d’aquest mateix fenomen, com ara l’Aung San Suu Kyi, defensora dels drets humans a Birmània, que després d’anys de lluita va aconseguir la seva llibertat de l’arrest domiciliari l’any 2010 i fer consciència de la necessitat d’un canvi polític al seu país. Finalment va ser reconeguda amb el Nobel de la Pau l’any 1991, un guardó que no va poder recollir fins l’any 2012. També és molt inspirador el cas de la Malala Yousafzai, l’activista pakistanesa a qui els talibans van voler assassinar, i que ha acabat convertint-se en un símbol de la lluita per una millora de les condicions de la dona al seu país.

Respecte al tema de la premsa, val la pena destacar com l’Eleanor Roosevelt va ser conscient de seguida de la importància dels mitjans de comunicació per la difusió de les seves idees. A banda de les trobades amb la premsa que ara comentaves, des de 1935 i fins a 1962, durant sis dies cada setmana va publicar la seva columna My Day, on parlava dels temes que la preocupaven: drets civils, feminisme, i sobre els temes d’actualitat.

Les causes d’Eleanor Roosevelt, avui

Si Eleanor ara hagués de defensar causes que, com algunes de les que va impulsar en el seu temps, semblessin dificilíssimes d’assolir, no seria estrany veure-la lluitant encara per una causa que ella va fer seva i que avui dia encara està pendent, com és la lluita per normalitzar la presència de la dona a tots els àmbits. El moment en que ella va posar al debat públic el paper de la dona no va ser fàcil, ja que en aquell moment podem dir que era un tema residual o molt secundari. 100 anys més tard, estem davant d’uns dels temes que ha de protagonitzar l’agenda política a qualsevol lloc del món. Necessitem canvis que afectin a totes les esferes: professional, personal, i, perquè no, també en el polític. La feminització de la política, tant en el nombre de dones com en les formes en que es porta a terme aquesta política, és una prioritat.

Tot i que cada cop hi ha més dones a primera fila, en general podem dir que els hi està costant imposar el tema de la feminització dins l’agenda política. Llevat d’alguns casos d’èxit al centre i al Nord d’Europa, el cert és que les principals líders mundials com ara Merkel, Dilma, Cristina de Kirchner, no s’han destacat per la seva defensa dels drets de la dona. En aquest sentit, jo espero molt del paper que pugui fer la Hillary si finalment aconsegueix ser Presidenta.

En qualsevol cas, sembla que aquesta lluita va més enllà, i que malgrat fa 100 anys somniar amb tantes dones en el poder ja era gairebé una utopia, ara sabem que amb això no n’hi ha prou, i que cal seguir treballant perquè hi ha molt per fer.

Escolteu l’àudio del programa