Data de publicació: 1 de Juliol de 2014

La setmana passada el Consell de Ministres va aprovar l’avantprojecte de llei de la reforma fiscal. Una reforma que arriba quan les dades sobre la desigualtat a Espanya senyalen una escletxa quasi bé irrecuperable per a milions de persones. Just quan més calen polítiques actives contra la desigualtat i l’exclusió, Mariano Rajoy aplica les tisores, un cop més. Tisores contra els serveis públics, primer. I ara, tisores a favor dels més afavorits. Tisores que trenquen la cohesió i posen en perill el desenvolupament. No hi ha progrés sense justícia social. Ni progrés moral. Ni progrés socioeconòmic. Una dada recent: la pobresa infantil ja és 27,5% i gastem 14% menys per combatre-la. I una altra dada estructural: la crisi acaba amb la convergència d’Espanya amb Europa. El PIB per càpita baixa al 95% de la mitjana (105% el 2007). És en -i des de- aquesta realitat on cal reflexionar sobre la reforma fiscal del PP.

Seguir llegint…

Data de la intervenció: 15 de Juny de 2014

Companys i companyes,

És el moment de la responsabilitat
i de no enganyar-nos més amb solucions tàctiques,
amb pedaços.

Les decisions que prenem avui i les que prendrem
en les properes setmanes podrien portar-nos, un cop més, a confondre el que és urgent, amb el que és important.
I ja no tenim més marge.

Avui, aquest Consell té la legitimitat per decidir
el futur del PSC.
Però ni el partit ni les sigles són nostres, exclusivament.
Ens devem, també, -i en especial- als nostres electors
(als que teníem i hem perdut, als que ja no confien, i als que encara hi són sense il·lusió)
Ens devem a la nostra història, també.

Aquests són els cinc reptes que crec
-i compateixo amb molts de vosaltres- que són imprescindibles.

1. Un projecte de majories per a la majoria.
Ens cal un debat a fons sobre com podem vertebrar una majoria social i nacional que esdevingui una majoria política.
No podem renunciar a la majoria.
Volem governar Catalunya, aquest ha de ser el nostre objectiu irrenunciable. Perquè el govern és la clau per garantir el nostre horitzó de justícia social.

Seguir llegint…

Autors: Laia Bonet y Jordi Font
Publicat a: El País, 23 de maig de 2014

Ante las elecciones al Parlamento europeo, han proliferado en Catalunya las voces que reducen lo que está en juego al vigente pleito entre Catalunya y España. Nos contamos entre quienes piensan que es imprescindible la palanca unitaria del catalanismo, en su pluralidad, para sacar al gobierno español de su encastillamiento y para situarlo en la imprescindible lógica del diálogo y del pacto entre un Estado-nación español y una vieja nació catalana que pervivió a todos los intentos de asimilarla y liquidarla. Pero pensamos que es una simplificación tratar de reducir una cita electoral europea a un móvil meramente nacional. Eso es lo que denunciamos en los nacionalismos de Estado y en las opciones populistas y antieuropeas, que ralentizan el avance urgente hacia la unión económica y política de Europa.

Seguir llegint…

Una de les nostres “llavors” és la capacitat d’explorar nous llenguatges per a l’acció i la intervenció polítiques. Volem ser pioners amb iniciatives de creativitat política i… gràfiques. I dissenyarem conceptes i idees per l’activisme polític des d’una perspectiva d’esquerres oberta i plural. Materials per a l’acció.

memes_2014-05
He volgut deixar passar uns dies abans de compartir aquesta reflexió pública sobre el procés de primàries del PSC de Barcelona i el seu resultat. Em calia temps per analitzar a fons les dades, temps per pensar i per parlar amb moltes persones. Calia escoltar. Un cop més, escoltar. I distanciar-me, mínimament, de l’impacte emocional del resultat electoral. Quan es perden unes eleccions la temptació a subestimar el que s’ha obtingut és proporcional, també, a l’excés amb el que, qui les guanya, tendeix a sobreestimar el resultat i la seva transcendència. Cal fer un esforç d’honestedat política en la victòria i en la derrota. I en especial, d’humilitat. Res del que ha passat acredita l’eufòria. Per part meva, ho intentaré.

El primer que vull fer és demanar disculpes a totes les persones que ens van votar, a les que ens van avalar, a les que ens han animat i han treballat amb entusiasme i generositat en la nostra campanya. A les que pensaven que, amb seguretat, podríem passar a segona volta i confiaven que podríem concentrar el vot renovador. La seva decepció es també la meva. Sempre em preguntaré què més hagués pogut fer. I segurament hem comès alguns errors de càlcul o d’estratègia. O era insuficient la meva oferta personal, que també pot ser. Però la nostra proposta no era només una opció per disputar el poder (que justificaria qualsevol tàctica) sinó també una manera d’entendre la política, la seva praxis i el model de partit. Volia sumar dins i fora del PSC. Però la polarització dins contra fora i a la inversa, ha impedit, també, que la nostra oferta emergís com una opció real de canvi renovador. Hem quedat atrapats i sense força per obrir un tercer espai tan integrador com renovador i guanyador.

Hem fet una gran campanya, crec. Però convertir la il·lusió en força, l’energia en capacitat, i l’entusiasme en vots, reclama un model organitzatiu, uns recursos humans i materials i una consolidació estructural que no hem estat capaços de crear, ni de compensar amb nova energia cívica ciutadana. La participació –massa baixa- no ha permès desbordar la capacitat de resiliència de la vella política. No és suficient la simpatia, cal efectivitat. Convertir els desitjos en objectius progressius i acumulatius, és a dir, que permetin avançar, és part de la responsabilitat del lideratge polític. I en sóc responsable.

Seguir llegint…

Imprimir  ·  PDF:  Versió català

Què cal per a fer possible la regeneració política… permanent?
La resposta és:
- Normes (més i millors, actualitzades, d’avantguarda),
- Pràctiques i comportaments

img-20140403-wa0003

Anem a les normes (i em refereixo a les normes politiques que, a més de les normes legals, haurien de definir el marc d’actuació de la política representativa)
Ara tot just una mica més d’un any, el passat 12 de febrer de 2013, vaig signar el Decàleg #MésDemocràcia, una iniciativa de El Periódico, com a conclusió del debat mantingut durant tota aquella setmana amb polítics, empresaris, sindicats, experts, representants dels moviments socials, juristes, lectors i analistes. Eren dies d’indignació pel ‘cas Bárcenas’, entre d’altres casos, i els ciutadans clamaven, i encara ara, contra la corrupció i exigien justícia i reformes immediates.

Seguir llegint…

Data de publicació: 30 de Març de 2014

meme-laia-f2

Felicito a Jaume Collboni per la seva victòria
I també a Carmen Andrés pel seu resultat
Felicitació que faig extensiva, també, a Jordi Martí i Rocío Martínez-Sempere

Vull fer, algunes consideracions

  • 1. La participació és, finalment baixa.
    - Globalment, menys vots que avals
    - I en particular vull destacar que aquestes primàries no han interessat prou als nostres militants i simpatitzants, la qual cosa obliga a una profunda reflexió sobre la vitalitat de l’actual PSC
  • 2. Celebro, però, que tot i que sigui amb poca participació, els vots dels ciutadans hagin estat, proporcionalment, tant importants.
    Aquest és, també, el sentit de unes primàries obertes.
  • 3. Lamento que la polarització electoral hagi impedit que la nostra proposta hagi tingut la força suficient per a concentrar l’alternativa del canvi. Però alhora, crec que els vots, l’energia, les ganes i la il·lusió que ha despertat la nostra candidatura caldrà projectar-la políticament en el futur.
  • 4. Vull agrair a totes les persones que ens han votat
    I en especial als nostres voluntaris de campanya
    Han fet una gran feina. Hem fet, crec, una gran campanya.
  • 5. Es temps de reflexió política
    - personal
    - i col·lectiva
  • 6. Em reafirmo en que vull
    - un altre PSC
    - però més PSC


Gràcies tothom

Data de publicació: 28 de Març de 2014

Soc feminista, ecologista i radicalment demòcrata
És a dir, sóc socialista

M’estimo Barcelona i vull, com tu, una ciutat més líder
i més justa. Una capital del món. Però ens cal un govern
progressista i i un alcalde que lluiti contra les desigualtats.

I vull un altre PSC i, alhora, més PSC.
Més fidel al nostre esperit fundacional, a Catalunya
i als valors de l’esquerra.
Per això em presento a les primàries.

Demà només hi ha dues opcions:
o continuisme o canvi.
I t’ofereixo la nostra alternativa de futur:
Canvi de fons i a fons.
La força del canvi.

Gràcies per la teva confiança
He vingut a arremangar-me, a treballar amb il·lusió
i energia. A donar-ho tot. Tot per Barcelona.
Tot per la seva gent.

Demà vota amb llibertat, sense que ningú, ni dins ni fora,
et digui que cal fer. Confio en tu. Compto amb tu.
Demà començarà la primavera socialista.

Som-hi!

Data de publicació: 27 de Març de 2014

Nou paradigma de ciutat: la Barcelona-xarxa col·laborativa

En els darrers trenta anys, el socialisme municipal ha demostrat la seva capacitat de gestió i bon govern amb un balanç força positiu. Des de les polítiques de ciutat hem contribuït al progrés i a la igualació social i cívica, consolidant un major nivell de benestar i d’equitat. En relació a 1980, la nostra societat és quatre vegades més rica segons el PIB per càpita. Per això ara, el 2014, l’augment de les desigualtats té un impacte tan desvertebrador de la societat del benestar que hem construït i liderat.

Les desigualtats en augment fracturen i descohesionen la ciutat. Perquè la desigualtat no és només una jerarquia de poder econòmic, sinó també una relació entre persones, famílies i barris que es distancien i es segreguen entre si. Per atacar les desigualtats també hem d’enfortir les xarxes de confiança mútua, la cultura col·laborativa i els valors transversals del bé comú. Som una ciutat global, però hem de ser, sobretot, una ciutat de futur col·laboratiu. Aquest és el gran repte del socialisme just.

A la mesura 16/20 explico com podem reforçar Barcelona com a ciutat social, justa i redistributiva. Però, en paral·lel, tenim el gran repte de reiniciar i potenciar Barcelona com una ciutat més col·laborativa que funcioni en xarxa i amb múltiple reciprocitat entre veïns, entitats, barris i administracions per tal de recosir la fractura de “la ciutat dual” i segregada que ens deixen la crisi i la dreta que ara governa.

Impulsar la ciutat de totes i tots des de la cultura col·laborativa

Fa molt que hem deixat enrere la societat industrial, les grans burocràcies verticals i els lideratges paternals i carismàtics. Vivim ja en una societat reflexiva on els ciutadans i ciutadanes empoderats som el centre de l’acció social i dels canvis transformadors. Per això, la meva generació reclama una nova política en què els ciutadans i ciutadanes hem de poder decidir el què i el com de les solucions públiques.

Però cal anar més enllà. Barcelona ha de liderar tot un canvi de paradigma com a ciutat col·laborativa amb noves dinàmiques de participació ciutadana, d’intercanvi de coneixements, de treball en equip i de cooperació entre barris i entre administracions. Aquestes són algunes de les meves propostes:

Seguir llegint…

Imprimir  ·  PDF:  Versió català

Data de publicació: 27 de Març de 2014

L’alcaldessa i els alts representants públics respondran preguntes online de la ciutadania un cop al mes. Seran preguntes totalment obertes i buscant facilitar la comunicació entre l’alcaldia i els ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Es buscaran plataformes que ho facin possible, com va fer el president Barack Obama amb Reddit, o Patxi López amb una twitterentrevista.

També s’establirà un Consell de peticions públiques, que reculli idees i propostes de la ciutadania, permanentment obert a escoltar els barcelonins i barcelonines, i a enviar peticions a l’Ajuntament, i que podran donar a conèixer amb l’escó 42 que he proposat.

L’alcaldia no ha de ser un lloc tancat, sinó obert a idees i obert a respondre a les preocupacions directes dels barcelonins i barcelonines. I fer-ho de manera ràpida i concreta.

Imprimir  ·  PDF:  Versió català