Article publicat a: El Periódico
El ple municipal celebrat aquest divendres 31 de gener portava –teòricament- a debat “l’estat de la ciutat” i es va desenvolupar a partir d’un informe, presentat al llarg de la setmana per l’equip de govern sota el títol de “Barcelona 2014. El compromís amb les persones i la creació de llocs de treball”.
La setmana anterior, PP i CiU junts, s’havien oposat frontalment a plans específics per als barris en la lluita contra la creixent desigualtat a proposta del Grup Municipal Socialista. Estava present, personalment, en aquella sessió, en la que l’alcalde Trias ni es va dignar a parlar. Vaig sentir una profunda tristesa i indignació. No es pot ser més insensible, ni amagar més –com fa habitualment- el cap sota l’ala. Trias calla quan ha de parlar, i s’oposa, sense arguments, a propostes concretes com la creació de 10 noves escoles bressol en els propers dos anys, un pla de xoc a favor de l’ocupació juvenil, el suport als lloguers de protecció o una Renda de Garantia Ciutadana, entre d’altres mesures. L’autèntic govern CiU-PP va mostrar, un cop més, la seva aliança.
El Ple del divendres intentava ser una resposta -fallida- a les crítiques reiterades des de l’oposició socialista i d’esquerres a la creixent desigualtat entre els barris, a les polítiques destinades al centre en detriment de la perifèria i a l’inacció en matèria de treball, formació i activitats generadores d’ocupació més enllà de la promoció turística. Les dades son concloents: 55 dels 73 barris de Barcelona estan per sota de la mitjana d’ingressos familiars. La Barcelona a dues velocitats, fracturada i dividida és un risc real que ens afecta a tots.
Imprimir · PDF: Versió català
Data de la intervenció: 29 de gener de 2014
Bona tarda! Sigueu benvinguts!
Gràcies! … Gràcies per ser-hi!
Per haver respost a aquesta convocatòria que vol ser l’inici
d’un PROJECTE COMPARTIT.
D’un projecte a construir i a fer créixer entre molts.
Un projecte del que coneixem el punt de partida
i intuïm fins on podem arribar si ens acompanyen
la il·lusió i la determinació indispensables per provocar grans canvis.
Si us he convocat avui a aquest acte és
perquè he decidit donar el pas de presentar-me
a les primàries obertes del PSC de Barcelona.
Ho he fet perquè em veig amb cor d’impulsar un nou projecte de progrés
per Barcelona.
Conscient, al mateix temps, que es tracta d’una obra col·lectiva.
Que ha de ser fruit d’una nova manera d’entendre i de viure la política.
Que no admet lideratges unidireccionals des de dalt.
Ni elitismes, ni dirigismes
Que necessita més deliberació pública i noves eines de participació.
Que exigeix transparència i rendiment de comptes.
No entenc la política sinó és d’aquesta manera,
com un servei públic essencial.
No he amagat mai la meva passió política.
Al contrari, n’estic ben orgullosa.
I estic convençuda que ara és el moment de demostrar que sense política, que sense una nova política, basada en la proximitat, el compromís i la responsabilitat, no serà possible superar l’estat de postració i de resignació a que ens aboquen els responsables d’aquesta monumental crisi que patim.
Sí, estic força orgullosa de sentir aquesta passió per la política.
És una passió que s’alimenta de tres fonts:
1. Un llegat familiar -en primer lloc- de compromís democràtic, catalanista i socialista, arrelat en el meu Valls natal, que m’ha ajudat a discernir de quina banda estic entre els de dalt i els de baix, com ens diu en Raimon Obiols, tot recordant Joan Reventós.
2. En segon lloc, una convicció profundíssima que el Dret és la base fonamental per combatre la injustícia: “El compliment de la llei és el poder dels que no en tenen”, en paraules de Paolo Flores d’Arcais; i que m’ha ajudat a dotar-me de les eines necessàries per participar amb criteri en aquest combat.
3. I, en tercer lloc, l’experiència viscuda de Govern de Catalunya, i en al Parlament, que m’ha fet apreciar la distància entre la proposta i la realitat, i que m’ha fet veure la necessitat d’una estratègia reformista per obtenir resultats.
És amb aquest bagatge com he anat reforçant la meva vocació política
i configurant la meva idea de la política, i avui goso -amb gran respecte- donar el pas per a competir en aquestes primàries.
Les vicissituds col·lectives (i també personals) d’aquests darrers temps que ens tempten al desànim, no m’han fet desistir. No.
Imprimir · PDF: Versió català
Data de publicació: 20 de gener de 2014
Avui comença la inscripció de candidatures per a les primàries obertes del PSC de Barcelona. He ecidit formalitzar (aquest mateix matí) la meva participació després que anunciés, fa tres setmanes, la meva determinació a presentar-me a aquest procés de regeneració democràtica. Al llarg d’aquests dies, i en particular l’última setmana, el PSC ha mostrat totes les seves limitacions actuals per comprendre i entendre els profunds canvis que s’han experimentat en la societat catalana. Lluny queda la idea que el PSC era el partit que s’assemblava més a Catalunya. Ara el PSC gairebé no s’assembla ni a si mateix: ni al que era o el que representava, ni tampoc al que es necessita per continuar servint els interessos de la majoria del país en la defensa de la justícia social i de la nació. Hem tocat fons?
Les primàries obertes de Barcelona arriben, doncs, en ple desconcert dels nostres exhaustos electors, i en una profunda crisi d’una obsoleta cultura política que confon autoritat amb jerarquia. El trencament sembla inevitable. L’actual direcció està convençuda que sobren talents, veus i pluralitats. I ha passat a una ofensiva de descrèdit personal: les acusacions sobre suposats interessos espuris dels que van votar diferent –però coherentment– de la majoria del grup parlamentari socialista al Parlament de Catalunya, són intolerables. Per a un socialista, i per a un demòcrata. El PSC es pot convertir en un partit estèril i buit. On les veus dels seus dirigents més miops es converteixin en l’únic eco ensordidor que substitueixi el que abans havien estats diàlegs fructífers, idees renovadores i lideratges plurals. Un partit cada vegada més petit pel que fa a mida, representació i estatura política. Tan petit com és la seva curta visió estratègica i política.
En aquest context, el repte de les primàries obertes, i l’elecció de la nostra candidatura a través de la participació de militants i ciutadans, es planteja com un triple combat: canviar el PSC, generar una nova cultura política de profunda renovació democràtica, i construir una alternativa a l’actual govern conservador de Xavier Trias, a partir d’un procés de revitalització i reconstrucció de l’espai progressista i d’esquerres. Un vot i… tres reptes. Un triple desafiament. Ja són inseparables, i simultanis, els objectius necessaris: liderar la candidatura i liderar el PSC, per poder contribuir a crear les majories de canvi que Barcelona i Catalunya necessiten.
Treballo des de fa uns quants mesos, juntament amb nombroses xarxes i grups de suport molt plurals i transversals, els pilars de la nostra candidatura. Crec, sincerament, que puc sumar més dins i fora del PSC (abans i després de les primàries), amb un projecte polític que fa de les pràctiques, les formes i els estils alguna cosa més que la seva carta de presentació. Són el reflex d’una manera d’entendre la política i m’atreviria a dir que fins i tot la vida. Hi ha esperança i il·lusió, malgrat el desànim i la frustració que senten molts militants, simpatitzants i votants, per la situació actual. Tenim intenció de presentar una batalla política en positiu, amb energia i bones maneres. Per encomanar optimisme i esperança. Per convidar a participar en aquest procés com més persones millor. Prefereixo perdre amb una gran participació, que guanyar comptant els vots com quan comptem delegats per a un congrés. Però podem guanyar. Hi ha ganes de canvi profund davant de les inèrcies i els arranjaments cosmètics.
Un altre PSC Barcelona es mereix un altre govern progressista. Un nou cicle polític. No el podrem aconseguir sense un altre PSC. Ara toca aquest desafiament, i després tindrem tot un any per construir el Compromís per Barcelona: la gran aliança de propostes, idees i persones per governar la ciutat i posar en el centre de les nostres prioritats una agenda transformadora i la lluita contra les creixents i inassumibles desigualtats socials i econòmiques que esquerden i deterioren la nostra ciutat. Les diferències de renda entre els barris que més tenen i els més desafavorits són de 7 a 1. I l’esperança i qualitat de vida varia fins a vuit anys més o menys segons on visquis i quines condicions socioeconòmiques tinguis. Insostenible.
Vénen setmanes apassionants, malgrat el descrèdit de la política i del PSC, en particular. Quan parles de primàries es produeixen breus però reals moments d’interès, atenció i esperança entre les moltes persones amb les quals he parlat, i he escoltat preferentment. Treballarem a fons perquè el 5 d’abril (data de la segona volta d’aquestes primàries) la primavera socialista sigui una realitat. Hi ha alternativa: al PSC i a la ciutat de Barcelona. En la política i en l’esquerra. Treballem per aconseguir-ho. Amb respecte i humilitat, sí, però amb tota l’ambició.
Imprimir · PDF: Versió català | Versión castellano
1. He expressat, reiteradament, dins dels òrgans de direcció del meu partit i en els mitjans de comunicació la meva posició inequívoca a favor de promoure el dret a decidir dels catalans i catalanes. I fer-ho a través d’una fórmula acordada amb l’Estat.
2. He proposat, també, que cal donar suport a totes les iniciatives parlamentàries que permetin explicar i escoltar arguments i propostes polítiques. I obligar al President Rajoy a argumentar la seva negativa.
La iniciativa que avui s’ha votat al Parlament de Catalunya anava en aquesta direcció.
Com ja vaig dir a la Comissió Executiva Nacional i al Consell Nacional del PSC, votar afirmativament ens permetia continuar treballant en aquesta direcció i, alhora, criticar la instrumentalització del President Mas de la reivindicació de la consulta. És obvi que Rajoy no vol negociar, i que Mas, tampoc.
3. Creia, també, que promoure l’abstenció del Grup parlamentari socialista avui recollia, també, tres grans objectius:
· respectar els mandats interns que la majoria del PSC havia marcat darrerament
· respectar, sobretot, el nostre programa electoral que diu: “Ens comprometem a promoure les reformes necessàries perquè els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat”
· i permetre una síntesi política de la pluralitat actual del PSC
Lamento que entre mantenir la unitat del Grup parlamentari socialista al Parlament o la del Grup socialista al Congrés, s’hagi optat per la segona.
Coherent amb aquest posicionament, he decidit renunciar a seguir formant part de la Comissió Executiva Nacional del PSC.
4. És molt greu i negatiu que les amenaces d’expulsió a aquells companys i companyes que han expressat els seus dubtes o posicionaments contraris, hagin precedit, fins i tot, les sessions de deliberació del grup parlamentari.
No comparteixo aquesta cultura política incapaç de dialogar, sumar i construir la síntesi.
Quan els problemes polítics es simplifiquen i redueixen a temes disciplinaris que cal resoldre reglamentàriament, és obvi que l’autoritat política i el lideratge es debiliten.
5. Si com a conseqüència de les reaccions polítiques que es puguin produir en el sí del meu partit després de la votació, hi ha expulsions dels companys i companyes que avui votin diferent, i això fes que tingués l’oportunitat d’entrar al Parlament de Catalunya en representació dels electors, vull anunciar -des d’ara mateix- que no ocuparé l’escó en aquestes condicions. Vull servir al meu país i al meu partit. Però no ocuparé l’escó d’un company expulsat i que abandoni l’hemicicle per aquestes raons.
6. El PSC viu un moment molt crític. Em reafirmo en la gran oportunitat de regeneració política que les primàries obertes de Barcelona suposen per aconseguir un triple objectiu: canviar el PSC, renovar l’esquerra i la política progressista i construir una alternativa al govern conservador de Barcelona.
7. En els propers dies compartiré les meves reflexions amb l’àmplia xarxa de suport que la meva pre-candidatura ha despertat en moltes persones dins i fora del partit. Avaluaré en quines condicions i amb quins renovats o ampliats objectius cal enfrontar aquest procés i si és possible seguir endavant per aconseguir els nostres objectius. Amb aquest mateix objectiu, faré també una ronda de consultes amb els altres precandidats per valorar l’impacte de la nova situació en el procés de primàries obertes a Barcelona.
Imprimir · PDF: Versió català
Article publicat a: “El País”
Laia Bonet (Valls, 1972) fue diputada del PSC en la anterior legislatura del Parlament y secretaria del Gobierno de José Montilla. Ahora ejerce como profesora de Derecho y ha sido una de las voces más insistentes a favor de renovar las formas y el fondo de su partido. Poco antes de Navidad anunció que se presentaba a las primarias por Barcelona.
Pregunta. ¿Su argumentario para dar este paso lo puede compartir cualquier candidato? ¿Qué la diferencia de ellos?
Respuesta. No me preocupan las razones de los demás. A priori es difícil imaginar siete candidatos con siete propuestas diferentes. La diferencia está en la actitud, la capacidad de gestión y de ilusionar a la ciudadanía, y la trayectoria y coherencia de cada uno. He estado meses escuchando a la gente, sin experiencia no se pueden hacer propuestas alternativas y hay que saber sumar dentro y fuera del PSC con un nuevo estilo de hacer política.
Imprimir · PDF: Versión castellano
Les properes eleccions municipals a Barcelona seran la darrera setmana de maig de 2015. Avui, doncs, queden 500 dies per aquesta cita electoral y política que definirà el futur de Barcelona i els seus ciutadans en els propers 10 o 15 anys. Comença el compte enrere.
Hi ha un tema de fons. Barcelona, té avui un govern, però crec, sincerament, que no té alcalde. O l’alcalde que ens cal en aquests moments decisius. Barcelona té pressupost, finalment, (aprovat amb una finta legal intolerable –la moció de confiança- que mostra la seva incapacitat i el seu aïllament), però no té nord ni lideratge. Xavier Trias, és un alcalde que no representa a la majoria. Ni a la majoria de l’Ajuntament (14 de 41 regidors, així ha aprovat els pressupostos), ni a la majoria progressista de la ciutat. Paradoxa. Ciutat progressista, govern conservador. Cal una alternativa. Queden 500 dies per a construir-la.
Article publicat a: El Periódico
Després de mesos de reflexió, Laia Bonet (Valls, 1972) va enumerar en el seu blog fins a 30 raons que la porten a presentar-se a les primàries obertes del PSC de Barcelona, que tot apunta que se celebraran el 29 de març i el 5 d’abril. L’exdiputada i membre de l’executiva socialista detalla alguns d’aquests motius.
Raó número 14: «Vull aportar i aprendre». ¿Què pot aportar un perfil com el seu?
Energia, il·lusió, ganes i experiència de gestió. Barcelona s’ha convertit en una ciutat apagada, trista, adormida i letàrgica. Una ciutat que va a remolc del cicle polític de Xavier Trias, que s’ha convertit en un llast per a la ciutat. Les eleccions del 2015 definiran l’horitzó de Barcelona per a 10 o 20 anys.
Raó número 25: «Vull un altre model de lideratge polític». ¿Quin?
Els lideratges comencen a teixir-se escoltant la gent i aquesta actitud es troba sovint en les dones. Els lideratges messiànics que moltes vegades han acompanyat el PSC ja no tenen sentit. La fórmula que proposo passa per tres reptes: renovar el PSC, recuperar el capital humà i polític que s’ha allunyat del partit i reagrupar les esquerres per tornar a governar.
Renovar el PSC és la tercera raó que va donar. ¿Les primàries de Barcelona seran també un examen per al lideratge de Pere Navarro?
S’han de renovar lideratges, propostes i formes. El PSC no necessita una mica de renovació, necessita tota la renovació. No només s’han d’obrir les primàries a la ciutadania, també el programa i el partit. Tancant-nos a casa no farem que votar el PSC torni a ser útil.
Amb tres candidats postulats i quatre més possibles, els serà difícil convèncer que aquesta batalla només és per Barcelona, i que no es dirimeixen qüestions internes.
Encara no coneixem els projectes, però el més normal és que no hi hagi grans diferències, sinó matisos. Però hi haurà un segon debat: quina cultura política volem construir. La credibilitat de les propostes dependrà de la trajectòria, l’actitud i la coherència de cada aspirant.
Imprimir · PDF: Versió català
El primer dia de l’any, a Nova York, el nou alcalde de la ciutat, Bill de Blasio, pronunciava el seu discurs d’acceptació del càrrec. En ell, feia una defensa aferrissada de la idea del progrés social com a element que configura els grans somnis dels novaiorquesos, que no han de ser un luxe reservat per a uns pocs privilegiats, sinó la força que hi ha darrera de cada comunitat i barri. L’espurna que encén la determinació indestructible de fer tot el possible per assegurar que cada nena i cada nen -sense importar l’idioma que parlin, quina línia de metro utilitzen o a quin barri anomenen llar- tingui l’oportunitat de tenir una vida plena.
De Blasio parla de la crisi que pateixen els seus ciutadans, però no de l’econòmica, sinó de la crisi de desigualtat que impregna les vides diàries dels seus veïns, que no se’n surten, que veuen com perden oportunitats dia a dia. No és una crisi que surti als mitjans de comunicació, sinó més aviat silenciosa, però que existeix i cada dia es fa més gran. I proposa idees: llei sanitària, llei per a crear habitatges assequibles, i un petit impost pels grans rics de la ciutat, que permetrà crear milers d’activitats extra-escolars pels nens. Com bé diu: “No demanem més als rics per a castigar l’èxit, sinó per a crear més històries d’èxit”. L’objectiu és reconstruir les comunitats de baix a dalt, escoltant als veïns, ajudant-los en les seves necessitats, barri a barri, tots per igual. Perquè lluitar contra la desigualtat és honorar els valors comuns i ens enforteix com a ciutat.
Imprimir · PDF: Versió català
Data de l’entrevista: 30 de desembre de 2013
Laia Bonet: “S’ha entès que calen fer canvis per recuperar la representativitat del PSC”
Que el PSC està en crisi ho demostren els últims resultats electorals, i també les enquestes. Tant als ajuntaments com al Parlament, els socialistes volen començar la remuntada i per això és clau recuperar el seu lideratge a Barcelona. Per això, han emprès un camí inèdit: celebrar unes primàries obertes a tothom per escollir el seu candidat a alcalde. Ja hi ha quatre candidats que s’han postulat, però podrien ser-ne més. Una de les que ja ha fet un pas endavant és Laia Bonet, que va ser secretària de Govern amb Montilla i portaveu del PSC al Parlament la passada legislatura.
01. Perquè m’estimo Barcelona. M’estimo, també, la política.
I no em resigno a que sigui vista com un problema. És la solució!
02. Perquè hi ha un corrent de fons que vol una altra política
i estic implicada en aquest esforç col·lectiu.
No estic sola, em sento acompanyada, amb bons equips.
03. Perquè vull ajudar a renovar el PSC: els seus lideratges, les seves propostes,
i les seves formes, com a part d’un procés de profunda renovació
de les esquerres i de l’espai progressista.
04. Perquè crec en les primàries.
Fa dos anys vaig impulsar el moviment Ara Primàries.
I aquest procés actual també forma part d’aquell impuls inicial.
05. Perquè sento que tinc les ganes, l’energia i la il·lusió per assumir aquest repte.
06. Perquè no tinc por de perdre.
07. Perquè vull guanyar.
08. Perquè Barcelona és capital.
La de Catalunya i la de la construcció d’un nova oferta progressista.
Perquè cap somni és possible a Catalunya sense una Barcelona forta.
09. Perquè m’agrada escoltar: per entendre, per comprendre, per actuar.
Perquè crec que Barcelona són les veus de les seves persones.
10. Perquè puc sumar dins i fora del meu partit.
Perquè hem de convocar un gran moviment ciutadà que faci possible
el canvi progressista a Barcelona.
11. Perquè hem de fer propostes alternatives al govern de Barcelona,
repensant les solucions.
Tinc l’experiència de Govern, he negociat, pactat i acordat,
i puc crear les condicions que permetin majories pel canvi.
12. Perquè estic animada.
Aquesta decisió també em fa un gran respecte però Barcelona és la meva ciutat
i vull contribuir al seu futur, amb el meu compromís i el de molta gent.
13. Perquè em rebel·lo davant les desigualtats
i les dificultats inacceptables i inadmissibles de tantes persones.
I Barcelona és l’espai d’actuació del servei públic més proper.
El que fa que la política canviï la vida de les persones.
14. Perquè vull aportar i aprendre.
Estic preparada i també disposada a desaprendre per a imaginar noves solucions.
15. Perquè aquests mesos, escrivint, parlant amb molta gent, discutint… he redescobert
i reforçat la meva passió per la política,
per una nova política basada en la proximitat, el compromís i la responsabilitat.
16. Perquè Barcelona està adormida, ensopida, trista i apagada.
Cal despertar-la: amb ambicions, propostes, lideratge… i somriures.
Passió per Barcelona!
17. Perquè no hi ha temps a perdre. Ara és el moment.
Barcelona no pot esperar més perquè ara decidim el futur dels propers 20 anys.
18. Perquè fins ara he intentat ser conseqüent… i ara que arriba el moment decisiu,
crec que puc dir sí. Més que mai.
19. Perquè vinc per quedar-me, no per passar de puntetes.
Aquest és el meu Compromís per Barcelona.
20. Perquè és pervers pensar i voler fer creure que en política no hi ha alternativa.
Sí! #HiHaAlternativa.
21. Perquè vull governar, amb una voluntat reformadora, per a canviar les coses,
per donar un nou sentit compartit a la vida de la ciutat,
per a reforçar el seu lideratge en el món.
22. Perquè moltes persones que respecto i admiro m’animen i m’ajuden.
23. Perquè estic segura que si fem bé les primàries
i molta gent hi participa farem germinar la llavor del canvi a la ciutat.
Entenc les primàries com una contribució a Barcelona.
24. Perquè respecto els meus companys i companyes que es poden presentar.
I crec que podem fer un bon debat, una bona campanya interna…
i que després caldrà sumar, obrir-nos i tornar a sumar. Puc fer-ho. Podem fer-ho.
25. Perquè vull un altre model de lideratge polític.
26. Perquè crec que a Barcelona hi ha una ànima progressista que vol
que siguem capaços de renovar-nos, de sumar i governar.
27. Perquè crec en el servei públic, en l’administració pública i en la capacitat
de generar una aliança pública-privada al servei del bé comú
i per a pactar el futur de Barcelona.
28. Perquè cal determinació, coratge i capacitat d’esforç i sacrifici
per assumir aquest repte i lluitar per capgirar el govern sense esma
i sense visió que actualment administra
Barcelona. I em sento forta i acompanyada per a fer-ho.
29. Perquè potser ha arribat l’hora d’una alcaldessa a Barcelona. No ho creus?
30. Perquè quan penso en el meu pare sé que m’animaria, i em diria: Som-hi!
PD: M’acompanyes? Ho fem junts?
Premsa:
Laia Bonet, tercera en liza para las primarias del PSC - La Vanguardia (28/12/2013)
Laia Bonet anuncia que se presentará a las primarias del PSC en Barcelona - La Vanguardia (27/12/2013)
Laia Bonet es presenta a Barcelona amb ànims de renovar el PSC - Diari ARA (28/12/2013)
Laia Bonet se presenta a las primarias del PSC en Barcelona - El Periódico (27/12/2013)
Laia Bonet se presentará a las primarias por Barcelona - El País (27/12/2013)
Laia Bonet ja és candidata a les primàries de Barcelona - El Punt Avui (28/12/2013)
Laia Bonet fa el pas - Cadena Ser (27/12/2013)
Laia Bonet se presenta como candidata a las primarias del PSC de Barcelona - Diario Progresista (28/12/2013)
Laia Bonet se presentará a las primarias del PSC en Barcelona - Europa Press (27/12/2013)
Laia Bonet anuncia que se presentará a las primarias del PSC en Barcelona - La Información (27/12/2013)
Laia Bonet anuncia que se presentará a las primarias del PSC en Barcelona - Crónica Global (27/12/2013)
Laia Bonet reta a Collboni - eNotícies (27/12/2013)
