La decisió de Xavier Trias d’utilitzar el procediment inusual i inèdit d’una moció de confiança per aprovar els pressupostos de la ciutat, rebutjats aquesta setmana, és el reflex de la seva incapacitat política. No disposa de majories, ni les busca, ni les crea. Es refugia en el seu grup polític i en les escletxes legals per forçar una decisió (aprovar els pressupostos) amb un instrument (moció de confiança) que no està pensat per aquest supòsit.

De fet, enguany Barcelona ha funcionat amb el pressupost de 2012 prorrogat perquè el govern en minoria de CiU no va aplegar el consens necessari per aprovar el nou pressupost municipal. I avui seguim on érem. Trias no assoleix els suports necessaris, però no assumeix els costos polítics d’arribar a acords amb altres forces polítiques. I així, anar fent, mentre la ciutat es veu mancada de l’impuls polític necessari per evitar decaure i apagar-se. Anar fent, anar tirant, sembla que és l’únic que el preocupa.

En aquesta situació, s’ha de ser ben clar. L’absència de suports per a la governabilitat de l’Ajuntament és deguda, principalment, a la manca de lideratge de l’Alcalde i –potser- també a les contradiccions del PSC per dissenyar, en el seu moment, una estratègia opositora que hagués fet compatible la crítica amb la responsabilitat. Ara, lamentablement, ja és massa tard.

Ens trobem en una situació insòlita que és el resultat del retrocés en les formes i en el fons al que Trias ens ha portat amb la seva pusil·lanimitat i les seves limitacions. Aquest anar fent vol dir viure de les rendes del passat. De les rendes d’una economia forta i sanejada que deixà l’alcalde Hereu i el seu equip de govern, o de les seves iniciatives, com el Mobile World Congress, per exemple. Què ha fet Trias en el seu mandat? Tindrà difícil explicar-ho sense recórrer a la falsedat o al maquillatge. Ningú en recordarà res. S’ha de passar de l’anar fent… a fer el que convé i es necessita.

Hi ha una diferència gran entre administrar i liderar. “Administrar és fer les coses bé, liderar és fer les coses correctes”, com afirma Peter Drucker. Amb Trias, potser no hi hagi problemes greus, però tampoc hi ha horitzons, futur i projecte. Aquesta és la qüestió. La ciutat està governada a la mesura del seu alcalde, no a la mesura de les seves necessitats i aspiracions.

Ara s’ha de convertir en majoria electoral, la majoria social que està emergint a la ciutat. Hi ha una alternativa progressista possible. Una alternativa social a la que les forces polítiques renovadores, catalanistes i d’esquerres no poden girar-li l’esquena per pur tactisme o càlcul electoral.

La majoria progressista de la ciutat no es pot permetre anar fent, simplement. No podem cometre els errors de la inèrcia acomodatícia que denunciem en els nostres adversaris polítics. S’ha de passar a construir una aliança plural capaç de proporcionar l’energia i el dinamisme polític que la ciutat necessita. Afortunadament, les empreses, els emprenedors i els seus projectes segueixen sent el motor de la ciutat i ens sostenen i impulsen. Però necessitem que en la direcció dels afers públics hi hagi un conductor o conductora que no es conformi amb anar al davant, sinó al volant.