Un centre de recursos fotogràfics al servei de la ciutat cosmopolita i global

Barcelona té una història d’amor amb la fotografia, amb grans mestres nascuts a la ciutat o que hi han viscut. En canvi, és molt complicat veure bones exposicions permanents o fins i tot temporals, o tenir un lloc públic i conegut, prou gran, per ser referència mundial.

Alguns referents anteriors, de participació i promoció com la Primavera Fotogràfica, han quedat abandonats… Ens manca un gran centre de recursos (museu?, espai? centre interactiu?) de fotografia a la ciutat, i que BCN sigui reconeguda mundialment també per l’art fotogràfic, pel que reflecteix i per la mostra de la vida i la història de la ciutat.

Cal, doncs, recuperar i promoure la creació d’un espai de fotografia a la ciutat, aprofitant el fons de l’arxiu fotogràfic de Barcelona. Es podrien veure fotos de l’arxiu, i recents incorporacions, comprades o cedides per familiars de fotògrafs que han retratat la nostra ciutat, a part d’aconseguir, tenint una seu, que molts més fotògrafs tinguin on exposar i fer de la ciutat la capital europea de la fotografia actual.

També ha de ser un espai amb connexió a la xarxa, permetent mostrar l’art fotogràfic de la ciutat i sent un espai de memòria ciutadana. Que els barcelonins i barcelonines puguin també cedir imatges de com eren les coses, de com érem nosaltres. Un espai de retrobament, gràcies a la fotografia, de la història de Barcelona i de la història de la seva gent.

La nostra ciutat és la tercera ciutat més fotografiada del món. Poder gaudir d’un centre sobre la fotografia ens permetria utilitzar aquest immens banc de dades fotogràfiques de la ciutat per a aspectes turístics i de gaudiment dels barcelonins i barcelonines, establint rutes i generant continguts gràfics que ens ajudin a entendre millor com es veu la nostra ciutat i com la veiem entre tots.

Avui 14 de març l’Ajuntament de Barcelona ha celebrat un Plenari en el qual s’ha aprovat la proposició del Grup Municipal Socialista (GMS) de portar al Tribunal Constitucional la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) del PP. Davant l’actitud tèbia i reactiva de l’alcalde Trias i el seu equip de Govern, ha estat el GMS qui ha liderat la iniciativa, encapçalant un ampli moviment municipal de rebuig a la LRSAL que compta també amb el suport de diputats al Congrés de diversos grups polítics, diferents Governs Autonòmics i Parlaments, Associacions Municipalistes,…

És la primera vegada que s’utilitza la figura del “conflicte en defensa de l’autonomia local” que, per requisit legal, ha de comptar amb el suport de 1.160 municipis, representant una sisena part de la població espanyola. Més de 2.000 municipis, dels quals 742 catalans, ja han acordat l’oposició a la llei que ha de ser canalitzada per l’ajuntament amb més població, el de Barcelona.

La LRSAL suposa un atac frontal al principi constitucional d’autonomia local i pretén convertir els Ajuntaments en simples administradors amb una capacitat limitada per fer política, i molt especialment els que tenen menys de 20.000 habitants. En un moment en el qual creixen els reptes a abordar per part dels ajuntaments, el Govern Central ha promogut una llei que limita enormement la seva capacitat d’actuació. Novament, estem davant l’estratègia d’un govern conservador que aprofita la situació de crisi per introduir canvis estructurals en el nostre sistema de govern i benestar. En aquest cas, és evident que la LRSAL dificultarà que puguin sorgir alternatives polítiques des del món local, que permetin aflorar noves maneres d’abordar els problemes públics. Molts són els elements de la LRSAL que justifiquen la necessitat de consolidar un front comú en contra:

La regidoria de joventut serà Tinència d’Alcaldia

El meu compromís amb la joventut és intrínsec a la meva activitat política, així ho visc com a professora i així ho segueixo entenent. L’única prova d’èxit d’una societat és quan la seva joventut se sent part protagonista i té la voluntat de comprometre’s amb la seva comunitat; només així Barcelona té relleu i té futur.

Informe sobre l’estat de la joventut 2013 .
presentat pel Consell de la Joventut de Barcelona Segons l’informe, a Barcelona hi viuen actualment 41.000 persones aturades menors de 30 anys i la taxa d’atur juvenil (16 a 25 anys) és del 42%. L’informe, a més, descriu la situació de risc de pobresa de molts joves, la impossibilitat d’emancipar-se i l’exili forçat per trobar oportunitats a què es veuen obligats molts d’ells i d’elles. La situació pels joves és alarmant. He estat a les universitats publiques de Barcelona i he pogut copsar molta frustració davant l’escenari actual. Barcelona necessita ser liderada per a i des de la joventut, facilitant que una de les generacions més preparades desenvolupi tot el seu capital i potencial humà a la ciutat.

Beques.
Barcelona no pot tenir un model d’universitat en el que les Escoles de Negoci ocupin els primers llocs dels rankings internacionals i les Universitats Públiques estiguin devaluades i menystingudes.

A Catalunya, les matrícules universitàries són les més cares de tot l’Estat degut a que la Generalitat ha aplicat el màxim increment possible. La Universitat ha de ser inclusiva, oberta i referent en tots els seus àmbits; i Barcelona hi té molt a dir. Per això cal prendre consciència de que hem de prioritzar i innovar, i un dels aspectes que més cal renovar són les modalitats de beques. Proposo repensar-les amb l’objectiu de fer-les més justes i més útils per als estudiants i dotar-les de més recursos, apropant-les als estàndars europeus. N’estem molt lluny. Les beques AGAUR són insuficients i estan mal orientades. Barcelona necessita el seu propi model.

Avui sabem que les tecnologies són un dels principals factors de canvi en la configuració del nou turisme. La realitat augmentada, les apps, les xarxes socials, els NFC, els prescriptors electrònics, els smart hotels, han obert un camp d’oportunitats per a tots els agents. També incorporant protagonistes i models diferents. Els promotors, a través de les TIC, incorporen nous instruments i estratègies per a la relació amb els clients. D’altra banda, la tecnologia facilita que l’oferta turística sigui més àmplia i diversificada que mai, ja que possibilita que un ciutadà pugui generar oferta de forma autònoma. Això fa que l’escenari sigui més complex, però ric i ple d’oportunitats.

Considerant el nou paradigma del món del turisme, actualment ens cal treballar en dos eixos:

1. Hem de fer de Barcelona un laboratori a cel obert, que permeti experimentar les noves formes de turisme. El nostre pol d’innovació turística i cultura digital. Per impulsar aquesta mesura cal fer molta escolta activa d’aquells agents que ja estan impulsant nous models que cada dia són més rellevants. La riquesa de la mesura està en saber integrar i retroalimentar fórmules més tradicionals amb els nous models. Barcelona té els elements per convertir la ciutat en un camp d’experimentació. Propostes que poden tenir un àmbit d’exploració local i servir, posteriorment, d’exemple de bones pràctiques arreu del món.

Barcelona és una de les grans capitals mundials del turisme. La ciutat s’ha situat en l’imaginari col·lectiu internacional i ha aconseguit transmetre valors com la creativitat, la qualitat, la joie de vivre, la convivència, l’atmosfera cosmopolita. Els beneficis per a la ciutat són evidents. Barcelona és una ciutat atractiva per a l’organització de grans congressos internacionals, per a les estades mèdiques, per a la celebració d’esdeveniments esportius o artístics, per als cursos educatius adreçats a estudiants internacionals,… El turisme ha aconseguit connectar amb altres activitats econòmiques i socials de la ciutat. I ha ajudat a la millora de la imatge internacional de la ciutat.

Les grans ciutats de referència, i Barcelona n’és una d’elles, atreuen persones amb objectius molt diversos, com els immigrants o els turistes. Aquests nous usuaris de la ciutat han arribat en un període molt curt de temps i s’han instal·lat de forma majoritària en uns determinats barris de la ciutat. Això ha generat una competència entre usuaris, que ha repercutit en la qualitat de vida dels ciutadans. La gran concentració de l’activitat turística en uns pocs barris de la ciutat concentra els impactes negatius en una àrea molt concreta, mentre que dels beneficis en gaudim el conjunt dels ciutadans. Aquesta és una situació que hem de ser capaços de transformar.

A més, el turisme es troba immers en un procés profund de transformació. Res serà com ara: nous hàbits de consum, nous mercats emissors, nous competidors, noves formes de promoció i de comercialització, noves tecnologies, nous criteris ambientals, noves motivacions… La ciutat necessita anticipar-se al nou escenari i ésser un pol d’innovació turística. Sense una acció decidida d’adaptació a un nou turisme, la ciutat pot perdre el seu lideratge i la seva capacitat d’atracció. Una dada a retenir: Barcelona va batre el rècord de 7,5 milions de visitants el 2013, un 1,8% més. Però, malgrat aquestes dades històriques, el sector ocupa menys persones que l’any passat.

Cap a un nou model de polítiques actives d’ocupació

ANTECEDENTS I JUSTIFICACIÓ

• La ciutat és l’àmbit més proper per afrontar les necessitats en matèria d’ocupació de la ciutadania i per buscar les solucions adaptades a aquestes situacions.
• La ciutat de Barcelona, tradicionalment, ha estat pionera en la recerca d’aquestes solucions, fomentant àrees noves, com la de l’emprenedoria.
• Actualment, els operadors de les polítiques actives d’ocupació són diversos :
  • 1. Servei Públic Estatal d’Ocupació (SPEE), encarregat de la gestió de les prestacions d’atur,
  • 2. Generalitat de Catalunya – SOC, encarregat del les demandes i ofertes de feina i la gestió de les PAO,
  • 3. els ajuntaments que executen les polítiques d’ocupació dissenyades pels 2 anteriors, amb escassos marges d’autonomia en la seva posada en marxa i
  • 4. operadors privats (ETT Agències de Col·locació). No obstant això, la coordinació entre aquests organismes és escassa obliga la persona usuària a acudir a diverses instàncies.
• Una ciutat com Barcelona hauria d’adaptar les seves polítiques d’ocupació, destinades a les persones en plena recerca de feina, a les seves necessitats reals . Això exigeix una coordinació immediata i simultània, tot donant una resposta única i integral a la persona en atur.
• Simultàniament, la ciutat ha de tenir capacitat per conèixer els perfils adequats que sol·liciten les empreses, i posar a la seva disposició les persones formades i orientades.
• Això implica fer un salt qualitatiu i quantitatiu en el disseny i desenvolupament de les PAO per part de la ciutat de Barcelona, fent més eficient la utilització dels recursos.
• A més, la disminució d’un 60% respecte l’any 2010 dels recursos destinats a persones en atur ha comportat una clara precarització de les PAO, fent-les poc eficaces i insuficients.

PROPOSTES DE FUTUR

• Integració en les Oficines de Treball de la Generalitat de Catalunya (SOC) dels operadors de l’Ajuntament de Barcelona (Barcelona Activa), tot donant un tractament integral a les necessitats de les persones en atur, dissenyant conjuntament des de l’inici el tractament individualitzat que necessiten (orientació, formació, ocupació, perfils laborals,….), fet que permetrà optimitzar els recursos destinats a les persones en atur o que busquen una feina i evitar duplicitats innecessàries.

1. Per a una persona de vocació de servei públic com jo, és un orgull i una gran responsabilitat ser representant del poble de Catalunya al nostre Parlament. Així ho vaig sentir i viure en els escassos dos anys en el que vaig ser-hi. Guardo un record intens i inoblidable. Servir al meu país és la meva passió.

2. Per a una persona de vocació de servei públic és, també, una satisfacció i un honor ser regidora a l’Ajuntament de la teva ciutat. I encara més, ser alcaldessa. I ser-ho de la capital de Catalunya és incomparable. Barcelona és capital: per a la nació, per a la política… i per al PSC. Tot comença aquí.

3. En aquests moments, en els que tinc l’opció de prendre l’escó després de la renúncia d’un company de llista i adversari electoral, he decidit no ocupar aquest escó.
Crec, però, que segurament la presència al Parlament de la candidata dels socialistes de Barcelona hauria estat convenient pels nostres objectius electorals i polítics, i m’hauria permès liderar, amb més força encara, la renovació del PSC, també des del grup parlamentari.

4. Però no vull cap ombra de dubte sobre la meva determinació de guanyar aquestes primàries. Ni tampoc sobre la meva dedicació present i futura. No especulo ni busco xarxes de seguretat. Tot per Barcelona. El futur és ara.

No prenc la decisió per emulació, ni per competència electoral. He dit, reiteradament, que si perdo no marxo i que seguiré. No crec que tothom pugui dir el mateix. Però si no obtingués la confiança dels ciutadans en unes urnes directes com són les de les primàries, no estaria disposada a mantenir un escó de representació al Parlament. El calendari ho precipita tot. També és una oportunitat per a la claredat. Espero donar novament, amb aquesta decisió, un missatge de compromís en la nova política.

5. Dels meus companys i adversaris polítics era, fins ara, la única que no tenia cap càrrec polític ni cobrava sou institucional. He arribat fins aquí sense aquesta cobertura ni visibilitat. Però hem demostrat que també es pot fer política i servir als teus ideals sense la presència institucional. Des de fa temps, la feina a la Universitat és la meva dedicació professional. Ara intentarem representar la força del canvi a Barcelona. Queden pocs dies per a que siguin els vots i els ciutadans els que ho clarifiquin tot. Estic confiada i molt animada. Crec que guanyarà el canvi perquè és el que vol la majoria del nostres militants, simpatitzants i votants. I molts ciutadans progressistes. Confio en ells i elles. Estic segura que a l’hora decisiva ompliran les urnes de vots.

6. Vull guanyar les primàries per compromís polític i per liderar un triple combat:
- Construir l’alternativa al govern conservador de Barcelona, fent una nova majoria política i social progressista i d’esquerres.
- Practicar una nova política, de valors i compromisos, amb una nova i exigent proposta regeneradora.
- I canviar el PSC en les seves formes, propostes i lideratges.

7. Aquestes hores he rebut moltes trucades de persones que estimo i que respecto que m’han demanat que “m’ho pensi bé”, que no “m’ho jugui tot a una carta”, que “sóc molt jove i hi ha vida després de les primàries”, i que “la política, els socialistes, Barcelona i Catalunya no es poden perdre una persona com jo”. Gràcies a tothom. Però sóc hereva dels meus valors i coherent amb les meves paraules i principis. Que les urnes parlin.

La decisió estava presa des de feia moltes setmanes. Volia, però, un espai de reflexió i argumentació serena per a explicar els meus motius. Agreixo l’interès i la paciència dels mitjans de comunicació al llarg del dia d’ahir. Espero que, a través d’ells i de les xarxes, pugui fer arribar aquestes reflexions a com més persones millor.

#HiHaAlternativa

Centre Internacional de Recursos d’Informació i Coneixement sobre Barcelona

Es tracta de crear un banc de dades sobre la ciutat. Un portal de Big Data obert i lliure que en faciliti l’ús per a ciutadans, empreses i institucions. Amb una vocació multiformat, multillengua i multipantalla. Totes les dades disponibles sobre Barcelona, obertes i accessibles en tots els formats. I un accent important al potencial d’ús d’aquest espai de cara a les activitats i experiències turístiques.

La idea és anar més enllà del concepte tradicional de transparència i d’alliberament de dades. Un objectiu molt clar: facilitar recursos de dades i informació que ajudin a generar activitat als diferents sectors econòmics de la ciutat.

Al més, aquest “data center” també es converteix en un lloc de trobada pels diferents actors que en fan ús: emprenedors que comparteixen experiències, artistes que hi mostren la seva obra, turistes que hi publiquen les seves experiències a Barcelona, veïns que intercanvien opinions i punts de vista sobre la ciutat.

En definitiva, es tracta de (re)aprofitar el que passa dins de Barcelona per a que serveixi com a motor per generar més activitat. De la ciutat per a la ciutat. I apostar per l’economia del coneixement i de les dades com un element d’estímul i reactivació econòmica

Per a que la ciutadania tingui possibilitat d’explicar al plenari de l’Ajuntament les seves idees, propostes o preocupacions.

L’escó 42 és una iniciativa que volem impulsar i que sumarà un escó als actuals 41 escons del plenari de l’Ajuntament de Barcelona. D’aquesta manera, aquest nou escó podrà ser utilitzat per la ciutadania per donar a conèixer les seves problemàtiques, idees i propostes per millorar la ciutat, mentre els regidors i l’alcalde o alcaldessa escolten.

L’objectiu és fomentar la participació ciutadana i que la ciutadania pugui defensar al plenari les seves pròpies iniciatives. Vull propiciar l’esperit crític i exigent dels barcelonins i barcelonines establint mecanismes de control i vigilància sobre allò que els regidors i regidores fan o deixen de fer. Es faria a través d’una plataforma web, que permetria rebre propostes i vots.

També vull apropar l’Ajuntament i el que allà s’hi decideix a tota la ciutadania, independentment de la força o de les organitzacions que estiguin al darrera. Tots i totes hem de poder parlar amb qui hem votat i confiat. Tots i totes som Barcelona.

L’escó 42 és una iniciativa similar a la de l’escó 110 del Parlament d’Andalusia, que va ser aprovat per unanimitat a Sevilla el 2012 però que encara no s’ha posat en marxa. No vull una iniciativa que no funcioni, sinó una que sí que ho faci de veritat. En aquest sentit, em baso en la proposta de l’Associació Sentido Común Comunicación per crear una web on els ciutadans es puguin adreçar.

Vull també consensuar i acordar aquesta iniciativa amb el món associatiu, i especialment, les associacions de Veïns i les entitats que treballen per afavorir la participació democràtica. Crec que hem de potenciar totes les possibilitats per fer arribar, també, la veu directa de la ciutadania la Plenari de l’Ajuntament.

Un any més, 8 de març. Un any més, el Dia Internacional de les Dones. I un any més el commemorem (i tant!), però el celebrem amb reserves. No és cap novetat que les desigualtats entre homes i dones continuen, i ho fan en tots els àmbits i de manera alarmant, segons apunten totes les dades. I que la recent ofensiva del PP contra la llibertat de la dona amb la llei Gallardón, greument restrictiva de l’avortament, projecta ombres sobre la commemoració d’enguany.

Per cert, és ben significatiu i trist que per primer cop des de 1977, Barcelona no tindrà declaració institucional en motiu del Dia de la Dona. Trias, de la mà del PP i no dels drets de les dones.

En aquestes primàries ciutadanes, amb les que el PSC de Barcelona vol escollir el seu lideratge polític i electoral, s’obre la possibilitat real que una dona encapçali el projecte socialista. He dit, en reiterades ocasions, que el combat contra les desigualtats és el combat central de la nostra proposta. I que la manera compromesa de ser progressista avui és ser ecologista i feminista. En conseqüència, assumeixo la condició feminista com a dona, com a socialista i com a candidata en aquest procés electoral. Sí, no només vull ser la primera alcaldessa de Barcelona, sinó que vull ser una alcaldessa feminista. Perquè la igualat és la base d’una societat més justa i més democràtica.

Aspiro, doncs, a combatre les injustícies en cinc grans eixos, de la mà de molts col.lectius i moltes organitzacions i persones compromeses amb aquest combat:

- La situació de la dona al mercat laboral. Les dones cobren de mitjana un 20,1% menys per hora que els homes, malgrat que el 44,8% de les dones ocupades té formació superior. O, quan una parella té fills, la taxa d’ocupació de la dona s’enfonsa un 20% i la de l’home augmenta un 8%. Ho diu l’Informe sobre la dona al mercat laboral de la UGT de Catalunya. Com a dona i com a socialista aspiro a una igualtat real d’oportunitats, responsabilitats i salarial. Vull que es posi en valor el talent femení. La recuperació econòmica, de fet, només serà possible amb la plena incorporació de les dones al mercat de treball, en condicions d’igualtat d’oportunitats. La igualtat no pot ser, en cap cas, un objectiu secundari, que només considerem en època de bonança econòmica, ni un sobrecost prescindible per a les empreses o les institucions, en temps de crisi.