Article publicat a: El País
Data de publicació: 1 de Desembre de 2012
Laia Bonet, Jurista. Miembro de la Comisión Ejecutiva Nacional del PSC
Lo peor de tocar fondo es no ser consciente de ello. El PSC ha obtenido el peor resultado de su historia. Consolarse en el batacazo de Artur Mas o en haber obtenido algún escaño más que en el peor de los sondeos es inaceptable. Los electores se merecen más respeto y nuestros afiliados, más rigor.
Es tiempo de análisis y el miedo y la comodidad no pueden atenazarnos. El fantasma del pensamiento conservador y posibilista no debe imponerse. Creo que nos debemos un proceso serio de reflexión sobre el que apunto algunas ideas.
1. Realismo. Un dato: el PSC es la cuarta fuerza en Barcelona ciudad, a sólo unos centenares de votos de la quinta. Cuando se pierde en la capital, difícilmente se puede gobernar el país. Es el momento de la humildad. Comprender que somos la sombra desdibujada de lo que fuimos, nos permitiría iniciar un proceso honesto y profundo de cambios. Sin esta imprescindible humildad no volveremos a ser creíbles.
2. Responsabilidad. En política, las urnas sitúan a cada uno en su lugar. Artur Mas, con su fracaso, ha situado al país en un difícil callejón. Pero el retroceso del PSC también tiene responsables. Conformarse con el análisis simple de las dificultades del contexto o la imposibilidad de consolidación del nuevo proyecto es condenarnos a la pereza y a la inacción. Los electores quieren que saquemos conclusiones y que actuemos en consecuencia. Es el primer paso para recuperar su confianza y para ser útiles en una situación tan compleja.
3. Renovación. En estos momentos el PSC ya no puede generar procesos de renovación desde su propia realidad. La capacidad endógena de crear dinámicas de cambio y renovación no son suficientes. La impostura del relevo generacional o el frustrado último intento del Congreso del NOU PSC debería ofrecernos algunas enseñanzas. Cambiar de caras es fácil, renovar las ideas y el proyecto, no tanto.
4. Reconstrucción. El PSC necesita reconstruirse para poder aportar, con modestia, su fuerza en la articulación de una alternativa política a la hegemonía conservadora. Este proceso solo podrá hacerse con más democracia, no con menos. Un poderoso y radical proceso de democratización para un nuevo partido, con bases ampliadas que participen en las grandes decisiones como la elección del primer secretario y la redefinición del modelo de relación con el PSOE. También con el voto de los electores para la elección de candidatos. Primarias abiertas, más que nunca.
5. Refundación. Hoy hay más capital político reformador fuera del partido que dentro. Sin capacidad de acoger, ceder y recuperar a las personas que han acabado cansadas, decepcionadas o empujadas extramuros del PSC no tendremos ninguna opción. Exploremos fórmulas generosas e innovadoras para construir el proyecto del futuro con personas que deben poder estar juntas. Y desde esta posición trabajar para refundar el espacio progresista y articular algo más que una coalición electoral oportunista.
En el proceso de selección de listas al Parlament de Catalunya, he escuchado –con estupefacción y vergüenza- que era mejor ser pocos y bien avenidos, que muchos y diferentes. Esta mentalidad reduce la política a la homogeneidad acrítica y al silencio de los corderos. Sin pluralidad interna, no tendremos energías creativas, ni mejores soluciones para abordar los problemas de la sociedad catalana. El socialismo es libertad y democracia. Sin ellas, no hay futuro. Este es el desafío.
Alguns altres articles sobre les eleccions del 25N:
Oriol BARTOMEUS, “Primeres impressions del 25-N” al blog “La ciutat llunyana” (26-11-12)
Carles CASTRO, “Sorpreses al congost” a La Vanguardia (27-11-12)
Xavier FERNÁNDEZ i MARÍN, “Catalan elections 2012: evaluating electoral forecasting” al blog de Xavier Fernández (27-11-12)
José Pablo FERRÁNDIZ y José Juan TOHARIA, “Elecciones cargadas de infidelidad” a El País (27-11-12)
Jordi MUÑOZ, “Els indecisos van abandonar Mas a última hora” a Ara (27-11-12)
Marcel PLANAGUMÀ, “Deu gràfics (o més de deu-mil paraules)” al blog “Politica ergo sum” (26-11-12)
Àngels PONT, “Les claus del 25-N” a El Periódico (27-11-12)
Dídac QUERALT, “Una posible interpretación del 25-N” al blog “Agenda Pública” (26-11-12)
Roger SENSERRICH, “La peculiar tozudez del electorado catalán” al blog “Politikon” (26-11-12)
GESOP. Breu de dades (17): “Eleccions al Parlament de Catalunya” (novembre 2012)
Albert AIXALÀ, “El plebiscit contra el govern d’Artur Mas fa necessàries noves aliances” a la pàgina de la Fundació Rafael Campalans (26-11-12)
Francesc-Marc ÁLVARO, “Els errors de CiU” a La Vanguardia (27-11-12)
Kepa AULESTIA, “Un dilema fatal” a La Vanguardia (27-11-12)
Lluís BASSETS, “La meditación del rey destronado” a El País (27-11-12)
Fontxo BLANC, “Potser que assumim el Govern dels catalans!” a “L’Hora” de Nou Cicle (28-11-12)
Josep BORRELL, “El viatge d’Ulisses i els socialistes” a El Periódico (28-11-12)
Lluís FOIX, “La voluntat del poble” a La Vanguardia (27-11-12)
Ernest FOLCH, “La nit de la humilitat” a El Periódico (27-11-12)
Soledad GALLEGO-DÍAZ, “Mas tira por la borda su liderazgo” a El País (26-11-12)
Fernando GAREA, “Engordar al tigre para que te devore” a El País (26-11-12)
Antoni GUTIÉRREZ-RUBÍ, “El boomerang: espectáculo y democracia” al blog “Micropolítica” de El País (25-11-12)
Enric HERNÁNDEZ, “Crònica d’un suïcidi polític” a El Periódico (26-11-12)
Enric JULIANA, “Guanya Espanya” a La Vanguardia (26-11-12)
Enric JULIANA, “Modesta Catalunya” a La Vanguardia (27-11-12)
Joan MAJÓ, “Interpretar la complejidad” a El País Cataluña (28-11-12)
Jordi MATAS, “¿Aún tenemos derecho a decidir?” a El País Cataluña (29-11-12)
Josep RAMONEDA, “El paréntesis y la dura realidad” a El País (26-11-12)
Joan SUBIRATS, “Caída suave, ¿crisis aplazada?” a El País (26-11-12)
Joan TAPIA, “Segunda lectura del resultado catalán” a El Confidencial (27-11-12)
Editorial del blog “Agenda Pública” (26-11-12): “Desconexión social”
Enric JULIANA, “I ara què?” a La Vanguardia (29-11-12)
Jordi MUÑOZ, “Com pot acabar això? Una hipòtesi sobre la negociació per formar govern” al blog “El Pati Descobert” del diari Ara (28-11-12)
Javier PÉREZ ROYO, “Cap al desgovern” a El Periódico (27-11-12)
Jordi PUJOL, “Tres maneres d’escòrrer el ‘bulto’” a la pàgina web del Centre d’estudis Jordi Pujol (29-11-12)
Albert SÁEZ, “Govern feble per a un país més dividit” a El Periódico (26-11-12)
Traducció realitzada per: L’Hora
Data de publicació: 1 de Desembre de 2012
El pitjor de tocar fons és no ser-ne conscient. El PSC ha obtingut el pitjor resultat de la seva història. Consolar-se en la patacada d’Artur Mas o en haver obtingut algun escó més que en el pitjor dels sondejos és inacceptable. Els electors es mereixen més respecte i els nostres afiliats, més rigor.
És temps d’anàlisi i la por i la comoditat no poden atenuar-nos. El fantasma del pensament conservador i possibilista no s’ha d’imposar. Crec que ens devem un procés seriós de reflexió sobre el qual apunto algunes idees.
1. Realisme. Una dada: el PSC és la quarta força a Barcelona ciutat, a pocs centenars de vots de la cinquena. Quan es perd a la capital, difícilment es pot governar el país. És el moment de la humilitat. Comprendre que som l’ombra desdibuixada del que vam ser, ens permetria iniciar un procés honest i profund de canvis. Sense aquesta imprescindible humilitat no tornarem a ser creïbles.
2. Responsabilitat. En política, les urnes situen a cada un en el seu lloc. Artur Mas, amb el seu fracàs, ha situat el país en un difícil carreró. Però el retrocés del PSC també té responsables. Conformar-se amb l’anàlisi simple de les dificultats del context o la impossibilitat de consolidació del nou projecte és condemnar-nos a la mandra i a la inacció. Els electors volen que traiem conclusions i que actuem en conseqüència. És el primer pas per recuperar la seva confiança i per ser útils en una situació tan complexa.
3. Renovació. En aquests moments el PSC ja no pot generar processos de renovació des de la seva pròpia realitat. La capacitat endògena de crear dinàmiques de canvi i renovació no són suficients. La impostura del relleu generacional o el frustrat últim intent del Congrés del Nou PSC hauria oferir alguns ensenyaments. Canviar de cares és fàcil, renovar les idees i el projecte, no tant.
4. Reconstrucció. El PSC necessita reconstruir-se per poder aportar, amb modèstia, la seva força en l’articulació d’una alternativa política a l’hegemonia conservadora. Aquest procés només es podrà fer amb més democràcia, no amb menys. Un poderós i radical procés de democratització per a un nou partit, amb bases ampliades que participin en les grans decisions com l’elecció del primer secretari i la redefinició del model de relació amb el PSOE. També amb el vot dels electors per a l’elecció de candidats. Primàries obertes, més que mai.
5. Refundació. Avui hi ha més capital polític reformador fora del partit que dins. Sense capacitat d’acollir, cedir i recuperar les persones que han acabat cansades, decebudes o empeses extramurs del PSC no tindrem cap opció. Explorem fórmules generoses i innovadores per construir el projecte del futur amb persones que han de poder estar juntes. I des d’aquesta posició treballar per refundar l’espai progressista i articular alguna cosa més que una coalició electoral oportunista.
En el procés de selecció de llistes al Parlament de Catalunya, he escoltat -amb estupefacció i vergonya- que era millor ser pocs i ben avinguts, que molts i diferents. Aquesta mentalitat redueix la política a la homogeneïtat acrítica i al silenci dels anyells. Sense pluralitat interna, no tindrem energies creatives, ni millors solucions per abordar els problemes de la societat catalana. El socialisme és llibertat i democràcia. Sense elles, no hi ha futur. Aquest és el desafiament.
|
|||
2 Comentaris sobre “Humildad y responsabilidad” |
|||
|
|
11 desembre, 2012 - 19:26
[...] Enllaç a la font original [...]
26 desembre, 2012 at 22:06
[...] Nacional, el post saltar els murs, d’en Carles Ferreira, l’article de la Laia Bonet a El País “Humildad y responsabilidad”; l’article d’en Quim Nadal a El Punt “Per un nou reagrupament socialista” i [...]