Entrevista publicada a: El Mundo
Laia Bonet - Aspirante a las primarias del PSC en Barcelona
Con la que fuera diputada en la última legislatura del tripartito, este diario inicia una serie de entrevistas con los candidatos que buscan convertirse en alcaldables socialistas el próximo 2015
La primera de las candidatas díscolas, a escena. De la escalinata del Parlament para dejarse ver junto a los que rompieron la disciplina de voto y hoy se exponen a la expulsión, a la pugna por convertirse en la alcaldable socialista por Barcelona. Del brazo de Montilla, a la espalda de Navarro. Laia Bonet (Valls, 1972) vende coherencia para imponerse en unas primarias con seis aspirantes que, hoy, todavía parecen uno.
Pregunta.– Usted fue mano derecha de Montilla y ahora encabeza el sector crítico de su partido. ¿Tanto ha cambiado el PSC?
Respuesta.– Yo no he cambiado. Sigo haciendo lo mismo que hacía. Y con coherencia. Estoy donde estaba. En aquel momento y ahora.
P.– ¿Recuperar Barcelona y Cataluña pasa por derrocar a la actual dirección del PSC?
R.– Hay un objetivo claro que es cambiar el PSC, lo que quiere decir cambiar las propuestas, las formas y los liderazgos. Sin cambiar el PSC en estas tres vertientes, no recuperaremos la credibilidad.
P.– ¿Para qué acudió al Parlament en aquella votación sobre la consulta que acabó escindiendo a su formación?
R.– Porque creía y aún creo que fue un momento trascendental para el país y el partido. No compartí lo que pasó. El problema no estuvo en lo que pasó aquel día, estaba en lo que pasó antes y en cómo se reaccionó después. No compartirlo me llevó a anunciar que salía de la Ejecutiva y a anunciar que no accedería al escaño si había expulsiones.
P.– ¿Y si las hay, abandonará las primarias como Jordi Martí?
R.– Hablar en estos términos no ayuda. No creo en que la política tenga que ser conflicto. El PSC tiene que volver a ser amplio y plural. Admito las discrepancias internas, pero estamos en un momento de conciliación. Lo digo porque seguir hablando de expulsiones no es una actitud responsable con el momento.
Article publicat a: Diario Progresista
Diario Progresista comienza hoy una serie de entrevistas con los candidatos a las primarias socialistas para optar a la alcaldía de Barcelona. En la primera de ellas, Laia Bonet expone los motivos de su candidatura y su visión para el futuro de la Ciudad Condal.
-¿Por qué has decidido dar el paso y presentarte a las primarias? ¿Qué puede aportar Laia Bonet respecto a otros candidatos/as?
Me presento porque tengo claro que quiero impulsar un nuevo proyecto de progreso para Barcelona. Pero no lo quiero hacer sola. Lo que necesita la ciudad es una nueva manera de entender y vivir la política, sin liderazgos unidireccionales y con más deliberación pública gracias a nuevas herramientas de participación. Y dejo las cosas claras desde el principio sobre cuál es mi aportación. Estas primarias las planteo como un triple combate para cambiar el PSC, generar una nueva cultura política que sea alternativa al actual gobierno conservador y, finalmente, reconstruir el espacio progresista de izquierdas de la ciudad. Y con estas cartas sobre la mesa no me planteo que este proceso sea una lucha entre sectores. Lo veo como una gran oportunidad para agregar y sumar, donde todos aportamos.
-¿Crees que el PSC-Barcelona ha cumplido su promesa de mantenerse equidistante con todas las candidaturas?
No me imagino otro escenario que el de la equidistancia y la ecuanimidad. Confío plenamente en la autoridad electoral de este proceso de primarias.
-¿No teme que la encasillen en el sector más ´nacionalista´ del partido?
Yo quiero ayudar a renovar el PSC. Sus liderazgos, sus propuestas, sus formas…No me resigno a ver como se empequeñece y renuncia a ser el gran partido al servicio de los intereses de la mayoría del país. Lo he dicho y lo mantengo; no quiero que el PSC se convierta en un partido estéril y vacio. Y ello comporta ser coherente con su vocación fundacional de ser un gran partido nacional catalán.
-¿Qué le diría a un ciudadano para convencerle de que avalase su candidatura?
PRESENTACIÓ JOAQUIM NADAL
TESTIMONI DE CÀRREC (PROA) –
VINT ANYS AL SERVEI DE CATALUNYA (1993-2012)
Gràcies Quim per escriure aquest llibre.
I gràcies per convidar-me a presentar-lo i acompanyar-te
Gràcies també a l’editorial per la confiança i a tots vostès per l’assistència.
Vull ser honesta.
No, no m’he llegit tot el llibre…,
com bé saben aquests dies estic concentradíssima en un procés de primàries obertes a Barcelona i no disposo de tot el temps que vull… (però això, ara no toca, hem vingut a parlar del teu llibre…)
Com els deia, no l’he llegit tot, però m’he inventat maneres de llegir-lo.
A bocins.
Amb abordatges inspiracionals… que ara els hi explicaré.
La primera manera és per l’índex onomàstic. Divertidíssim.
És una manera tafanera, com ho és en Quim, de mirar les coses, les relacions i les persones.
Més de 1.000 persones… m’atreviria a dir que els que no surten, no compten en la vida política i pública… però gairebé
A partir d’ara, cada cop que vagi a reunir-me amb una persona… miraré la llista i repassaré les notes d’en Quim. Ben segur que hi trobaré, sempre, un retrat precís del personatge en qüestió.
Una segona aproximació és a partir dels temes, gràcies al seu elaborat i cuidat índex, que permet trobar amb molta facilitat situacions, contextos històrics i conceptes.
La tercera, a l’atzar. La recomano. És un llibre exquisit… entretingut, que ajuda a recordar i fa pensar i reflexionar. I darrera de cada passatge i situació d’alguna manera queden recollides totes les passions públiques d’en Quim, de les que també en parlaré.
I no em puc estar de suggerir una darrera manera de llegir aquests dietaris …
Aquest llibre és molt millor que moltes de les guies de fondes, restaurants i cases de menjar que es poden trobar a qualsevol llibreria. En Quim sap menjar, i li agrada. Per tots els amants de la cuina i de la cultura dels fogons i la sobretaula… aquest llibre és imprescindible i tinc ben marcadetes totes les seves recomancions!
☺
Imprimir · PDF: Versió català
Data de la intervenció: 29 de gener de 2014
Bona tarda! Sigueu benvinguts!
Gràcies! … Gràcies per ser-hi!
Per haver respost a aquesta convocatòria que vol ser l’inici
d’un PROJECTE COMPARTIT.
D’un projecte a construir i a fer créixer entre molts.
Un projecte del que coneixem el punt de partida
i intuïm fins on podem arribar si ens acompanyen
la il·lusió i la determinació indispensables per provocar grans canvis.
Si us he convocat avui a aquest acte és
perquè he decidit donar el pas de presentar-me
a les primàries obertes del PSC de Barcelona.
Ho he fet perquè em veig amb cor d’impulsar un nou projecte de progrés
per Barcelona.
Conscient, al mateix temps, que es tracta d’una obra col·lectiva.
Que ha de ser fruit d’una nova manera d’entendre i de viure la política.
Que no admet lideratges unidireccionals des de dalt.
Ni elitismes, ni dirigismes
Que necessita més deliberació pública i noves eines de participació.
Que exigeix transparència i rendiment de comptes.
No entenc la política sinó és d’aquesta manera,
com un servei públic essencial.
No he amagat mai la meva passió política.
Al contrari, n’estic ben orgullosa.
I estic convençuda que ara és el moment de demostrar que sense política, que sense una nova política, basada en la proximitat, el compromís i la responsabilitat, no serà possible superar l’estat de postració i de resignació a que ens aboquen els responsables d’aquesta monumental crisi que patim.
Sí, estic força orgullosa de sentir aquesta passió per la política.
És una passió que s’alimenta de tres fonts:
1. Un llegat familiar -en primer lloc- de compromís democràtic, catalanista i socialista, arrelat en el meu Valls natal, que m’ha ajudat a discernir de quina banda estic entre els de dalt i els de baix, com ens diu en Raimon Obiols, tot recordant Joan Reventós.
2. En segon lloc, una convicció profundíssima que el Dret és la base fonamental per combatre la injustícia: “El compliment de la llei és el poder dels que no en tenen”, en paraules de Paolo Flores d’Arcais; i que m’ha ajudat a dotar-me de les eines necessàries per participar amb criteri en aquest combat.
3. I, en tercer lloc, l’experiència viscuda de Govern de Catalunya, i en al Parlament, que m’ha fet apreciar la distància entre la proposta i la realitat, i que m’ha fet veure la necessitat d’una estratègia reformista per obtenir resultats.
És amb aquest bagatge com he anat reforçant la meva vocació política
i configurant la meva idea de la política, i avui goso -amb gran respecte- donar el pas per a competir en aquestes primàries.
Les vicissituds col·lectives (i també personals) d’aquests darrers temps que ens tempten al desànim, no m’han fet desistir. No.
Imprimir · PDF: Versió català
Article publicat a: El Periódico
Després de mesos de reflexió, Laia Bonet (Valls, 1972) va enumerar en el seu blog fins a 30 raons que la porten a presentar-se a les primàries obertes del PSC de Barcelona, que tot apunta que se celebraran el 29 de març i el 5 d’abril. L’exdiputada i membre de l’executiva socialista detalla alguns d’aquests motius.
Raó número 14: «Vull aportar i aprendre». ¿Què pot aportar un perfil com el seu?
Energia, il·lusió, ganes i experiència de gestió. Barcelona s’ha convertit en una ciutat apagada, trista, adormida i letàrgica. Una ciutat que va a remolc del cicle polític de Xavier Trias, que s’ha convertit en un llast per a la ciutat. Les eleccions del 2015 definiran l’horitzó de Barcelona per a 10 o 20 anys.
Raó número 25: «Vull un altre model de lideratge polític». ¿Quin?
Els lideratges comencen a teixir-se escoltant la gent i aquesta actitud es troba sovint en les dones. Els lideratges messiànics que moltes vegades han acompanyat el PSC ja no tenen sentit. La fórmula que proposo passa per tres reptes: renovar el PSC, recuperar el capital humà i polític que s’ha allunyat del partit i reagrupar les esquerres per tornar a governar.
Renovar el PSC és la tercera raó que va donar. ¿Les primàries de Barcelona seran també un examen per al lideratge de Pere Navarro?
S’han de renovar lideratges, propostes i formes. El PSC no necessita una mica de renovació, necessita tota la renovació. No només s’han d’obrir les primàries a la ciutadania, també el programa i el partit. Tancant-nos a casa no farem que votar el PSC torni a ser útil.
Amb tres candidats postulats i quatre més possibles, els serà difícil convèncer que aquesta batalla només és per Barcelona, i que no es dirimeixen qüestions internes.
Encara no coneixem els projectes, però el més normal és que no hi hagi grans diferències, sinó matisos. Però hi haurà un segon debat: quina cultura política volem construir. La credibilitat de les propostes dependrà de la trajectòria, l’actitud i la coherència de cada aspirant.
Imprimir · PDF: Versió català
Data de l’entrevista: 30 de desembre de 2013
Laia Bonet: “S’ha entès que calen fer canvis per recuperar la representativitat del PSC”
Que el PSC està en crisi ho demostren els últims resultats electorals, i també les enquestes. Tant als ajuntaments com al Parlament, els socialistes volen començar la remuntada i per això és clau recuperar el seu lideratge a Barcelona. Per això, han emprès un camí inèdit: celebrar unes primàries obertes a tothom per escollir el seu candidat a alcalde. Ja hi ha quatre candidats que s’han postulat, però podrien ser-ne més. Una de les que ja ha fet un pas endavant és Laia Bonet, que va ser secretària de Govern amb Montilla i portaveu del PSC al Parlament la passada legislatura.
Data: 11 de febrer de 2013
Publicat a: Revista Via 22. Valors, Idees, Actituds. Revista del Centre d’Estudis Jordi Pujol, octubre 2013
El passat mes de febrer la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d’ESADE, dirigida per Àngel Castiñeira i el Centre d’Estudis Jordi Pujol em van convidar a una jornada de treball sobre el lideratge del President Artur Mas des de setembre 2012 fins a aquell moment. Vaig poder-hi participar al costat de molts amics i admirats experts en aquesta qüestió com el mateix Àngel Castiñeira, Josep Maria Lozano, Rafael Nadal, Xavier Bru de Sala, Joan Vergés, Antoni Gutiérrez Rubí, Ferran Sáez, Enric Juliana, Daniel Ortiz o Montserrat Nebrera.
Aquesta és la meva aportació a aquell debat.
1. Principals trets característics del lideratge d’Artur Mas durant el període esmentat (setembre 2012-febrer 2013).
Les eleccions del 25N han estat excepcionals en molts sentits: l’anticipació, després de la legislatura més breu en la història de la recuperació de les nostres institucions; l’escenari social i econòmic en el que s’anuncia la convocatòria de les eleccions; la campanya electoral i els debats –parcials- que en configuren la seva columna vertebral; o les expectatives d’algunes forces i molt especialment de la liderada per Artur Mas.
Aquesta excepcionalitat és la que amb molta probabilitat condueix a la imatge de desconcert, sinó de frustració, respecte els resultats obtinguts per Artur Mas en les eleccions del 25N i obre alguns interrogants sobre la seva imatge i la seva capacitat de lideratge.
Data de la publicació: 11 d’Octubre de 2013
Des de fa unes setmanes, en el marc del procés de primàries obertes dels socialistes de Barcelona, he tingut la oportunitat d’escoltar i reflexionar amb companys de les agrupacions del partit a Barcelona el sentit d’aquest procés de primàries i les oportunitats que l’acompanyen.
Al mateix temps he pogut també abordar aquesta mateixa reflexió i, en definitiva, el moment que viu avui el projecte socialista, amb altres grups de ciutadans interessats per la política. Aquest és el cas del debat organitzat per Beers & Politics ahir al vespre sobre “El futur electoral del PSC”, que vaig compartir amb l’Oriol Bartomeus. Va ser un magnífic debat, amb molta participació i molt ben conduit per Xavier Peytibi, aquesta vegada amb la participació de Carles Foguet i els amics del Cercle Gerrymandering. Moltes gràcies a tots per poder compartir la reflexió.
Aquest és el guió de la meva intervenció d’ahir al debat de Beers & Politics.
Data de la publicació: 3 d’Octubre de 2013
Agradezco a la Fundació Rafael Campalans por invitarme a compartir el lujo de esta presentación, en Barcelona, de un libro imprescindible y agradezco al autor por este libro, su mensaje, pero sobretodo, su actitud.
Ha sido un lujo la oportunidad de leer con anticipación esta “invitación” en toda regla al federalismo, un libro que transpira sentido común de la primera a la última línea. Como es de sentido común afirmar, aunque hoy no esté de moda, los méritos del Estado autonómico de un lado (porque los hay y son muchos), pero afirmar también y con la misma rotundidad, que hoy estamos ante un fin de etapa.
Ya desde su primera afirmación (“cuando los acontecimientos históricos convocan, la cita es ineludible”), el autor lanza un desafío a la tan asida, desesperanzadora y poco cierta idea del “no hay alternativa”.
Data de la intervenció: 7 de Setembre de 2013
M’han demanat que parlés de la influència de Rafael Campalans en l’esquerra catalana.
Permeteu-me però ho faci des d’una perspectiva pròpia. Potser és inevitable, potser no hi ha altra manera d’abordar-ho que impregnant-ho de la visió subjectiva que cadascú de nosaltres podem tenir de Rafael Campalans, però encara que fos possible, no la vull ni tan sols defugir.
Vaig créixer en un entorn familiar clarament polititzat (ara hauríem d’afegir –polititzat en el bon sentit-; aleshores no calia) a les escorrialles de la dictadura i en plena transició. La política, a casa, també tenia un plat a taula.
En aquest context, els debats i les discussions polítiques, primer a porta tancada, després ja escoltades i finalment també participant-hi, constituïen la normalitat quotidiana. És difícil doncs distingir el moment en el que em va començar a interessar la política.
Tanmateix, sí que recordo l’impacte que em va produir el primer cop que vaig sentir la frase que probablement m’ha guiat més en la meva “vida política” fins ara: “La política és pedagogia”.