D’aquí a pocs dies s’acaba el termini per presentar els avals requerits per poder participar en les primàries obertes del PSC de Barcelona. Vull dir, amb satisfacció i serenitat, que la nostra candidatura estarà present, molt present, en la cursa electoral.

Han estat uns dies d’esforç compartit amb els companys i les companyes que generosament s’han fet seva aquesta campanya. Noves i joves energies ciutadanes i progressistes que s’han sumat a militants i simpatitzants que han vist en el nostre projecte una llavor d’esperança i il·lusió.

Han estat uns dies d’activitat constant i extenuant … que s’ha vist compensada amb escreix pels resultats obtinguts. A les xarxes i a les places. Als barris i als sindicats. A les universitats i a les empreses. Arreu, a peu de carrer.

Han estat, i encara ho són, uns dies inoblidables: escoltant, entenent i sumant voluntats i esperances. Una nova majoria es va formant: transversal, intergeneracional, plural, diversa, i esperançada.
Hi ha ganes de canvi i d’alternativa. Més que mai.

Sí, hem aconseguit més que els avals necessaris. Però sobretot, hem parlat i escoltat a moltes persones, hem connectat i ens hem reconegut i així estem fent créixer un projecte col·lectiu que té l’ambició d’anar molt lluny. Així com estem fent aquesta campanya, així volem governar.

Avui estic més convençuda encara que la decisió valenta del PSC de Barcelona d’organitzar aquestes primàries ha estat una decisió encertada. Que aquest procés és ja una contribució rellevant a tenir una democràcia de qualitat. Que és, en definitiva, un servei públic a la ciutat per fer de Barcelona capdavantera en civisme democràtic.

Ara sé que la meditada decisió que vaig prendre de participar en aquestes primàries era una decisió encertada.

M’ho han fet saber els centenars de persones que he pogut escoltar, que han mostrat interès per les meves propostes, que m’han donat el seu suport en forma de consell, d’idees … o amb un gest de complicitat. I, en definitiva, a les persones que m’han avalat i que així han donat consistència a l’alternativa que represento.

Totes elles constitueixen una xarxa política i ciutadana que ens fa pensar en una victòria possible a les primàries.
És possible! I tant que és possible!

Laia Bonet - Aspirante a las primarias del PSC en Barcelona
Con la que fuera diputada en la última legislatura del tripartito, este diario inicia una serie de entrevistas con los candidatos que buscan convertirse en alcaldables socialistas el próximo 2015

La primera de las candidatas díscolas, a escena. De la escalinata del Parlament para dejarse ver junto a los que rompieron la disciplina de voto y hoy se exponen a la expulsión, a la pugna por convertirse en la alcaldable socialista por Barcelona. Del brazo de Montilla, a la espalda de Navarro. Laia Bonet (Valls, 1972) vende coherencia para imponerse en unas primarias con seis aspirantes que, hoy, todavía parecen uno.

Pregunta.– Usted fue mano derecha de Montilla y ahora encabeza el sector crítico de su partido. ¿Tanto ha cambiado el PSC?
Respuesta.– Yo no he cambiado. Sigo haciendo lo mismo que hacía. Y con coherencia. Estoy donde estaba. En aquel momento y ahora.

P.– ¿Recuperar Barcelona y Cataluña pasa por derrocar a la actual dirección del PSC?
R.– Hay un objetivo claro que es cambiar el PSC, lo que quiere decir cambiar las propuestas, las formas y los liderazgos. Sin cambiar el PSC en estas tres vertientes, no recuperaremos la credibilidad.

P.– ¿Para qué acudió al Parlament en aquella votación sobre la consulta que acabó escindiendo a su formación?
R.– Porque creía y aún creo que fue un momento trascendental para el país y el partido. No compartí lo que pasó. El problema no estuvo en lo que pasó aquel día, estaba en lo que pasó antes y en cómo se reaccionó después. No compartirlo me llevó a anunciar que salía de la Ejecutiva y a anunciar que no accedería al escaño si había expulsiones.

P.– ¿Y si las hay, abandonará las primarias como Jordi Martí?
R.– Hablar en estos términos no ayuda. No creo en que la política tenga que ser conflicto. El PSC tiene que volver a ser amplio y plural. Admito las discrepancias internas, pero estamos en un momento de conciliación. Lo digo porque seguir hablando de expulsiones no es una actitud responsable con el momento.

Diario Progresista comienza hoy una serie de entrevistas con los candidatos a las primarias socialistas para optar a la alcaldía de Barcelona. En la primera de ellas, Laia Bonet expone los motivos de su candidatura y su visión para el futuro de la Ciudad Condal.

-¿Por qué has decidido dar el paso y presentarte a las primarias? ¿Qué puede aportar Laia Bonet respecto a otros candidatos/as?

Me presento porque tengo claro que quiero impulsar un nuevo proyecto de progreso para Barcelona. Pero no lo quiero hacer sola. Lo que necesita la ciudad es una nueva manera de entender y vivir la política, sin liderazgos unidireccionales y con más deliberación pública gracias a nuevas herramientas de participación. Y dejo las cosas claras desde el principio sobre cuál es mi aportación. Estas primarias las planteo como un triple combate para cambiar el PSC, generar una nueva cultura política que sea alternativa al actual gobierno conservador y, finalmente, reconstruir el espacio progresista de izquierdas de la ciudad. Y con estas cartas sobre la mesa no me planteo que este proceso sea una lucha entre sectores. Lo veo como una gran oportunidad para agregar y sumar, donde todos aportamos.

-¿Crees que el PSC-Barcelona ha cumplido su promesa de mantenerse equidistante con todas las candidaturas?

No me imagino otro escenario que el de la equidistancia y la ecuanimidad. Confío plenamente en la autoridad electoral de este proceso de primarias.

-¿No teme que la encasillen en el sector más ´nacionalista´ del partido?

Yo quiero ayudar a renovar el PSC. Sus liderazgos, sus propuestas, sus formas…No me resigno a ver como se empequeñece y renuncia a ser el gran partido al servicio de los intereses de la mayoría del país. Lo he dicho y lo mantengo; no quiero que el PSC se convierta en un partido estéril y vacio. Y ello comporta ser coherente con su vocación fundacional de ser un gran partido nacional catalán.

-¿Qué le diría a un ciudadano para convencerle de que avalase su candidatura?

El Parlament de Catalunya ha aprovat la nova llei d’horaris comercials de Catalunya la mateixa setmana en que es donava a conèixer un impactant estudi sobre els devastadors efectes de la crisi econòmica en el teixit comercial del país i en ple debat -a nivell del sector i en els mitjans de comunicació- sobre l’obertura de les botigues de Barcelona en diumenge com una qüestió estretament relacionada amb el pes del turisme. Una vegada més s’està posant en evidència la falta de lideratge i d’iniciativa de l’alcalde Xavier Trias al voltant de les grans qüestions estratègiques de Barcelona. I evidentment el comerç és fonamental per a la ciutat. Encara no sabem què en pensa Xavier Trias que, sempre que hi ha problemes o reptes, sembla més preocupat en no sortir-ne perjudicat políticament, que en resoldre’ls.

La regulació horària aprovada pel Parlament (amb els vots en contra del PP i la CUP i l’abstenció de C’s) dóna resposta alternativa des de la perspectiva de Catalunya al model liberalitzador del govern central i, a la vegada, esquiva els aspectes considerats inconstitucionals en l’anterior llei catalana i que, en bona part, es trobava en suspens en haver estat recorreguda davant el Tribunal Constitucional. Una de les modificacions més significatives és l’augment del nombre de festius en que les botigues podran obrir, que passen de 8 a 10, com també la possibilitat que els ajuntaments estableixin zones turístiques amb horaris específics. En qualsevol cas, quatre dels festius seran proposats pels ajuntaments. Els eixos centrals de la nova llei són la preservació del model comercial propi, la protecció dels drets dels treballadors a la conciliació amb la vida personal i familiar i el dels ciutadans a disposar d’una oferta diversificada en un entorn de proximitat.

Per a Barcelona el comerç és d’una importància decisiva: és la primera font de creació de riquesa i d’ocupació, però també, un important factor de cohesió social i motor de la vida urbana, d’estructuració de la ciutat. Barcelona és impensable sense les seves botigues i serveis. És necessari reiterar, doncs, una vegada més, el suport al comerç de proximitat, de barris i districtes de la nostra ciutat. La vintena d’eixos comercials de Barcelona i els mercats municipals són claus per evitar la desertització, per estimular la relació, el veïnatge, la integració social i la solidaritat. Una ciutat amb botigues i serveis oberts és més amable, segura i acollidora. La preservació del comerç de proximitat, dotat de personalitat és també atractiu des del punt de vista turístic: una ciutat amb botigues que tenen característiques pròpies és més interessant que una amb marques i franquícies que es poden trobar arreu.

PRESENTACIÓ JOAQUIM NADAL
TESTIMONI DE CÀRREC (PROA) –
VINT ANYS AL SERVEI DE CATALUNYA (1993-2012)

Gràcies Quim per escriure aquest llibre.
I gràcies per convidar-me a presentar-lo i acompanyar-te

Gràcies també a l’editorial per la confiança i a tots vostès per l’assistència.

Vull ser honesta.
No, no m’he llegit tot el llibre…,
com bé saben aquests dies estic concentradíssima en un procés de primàries obertes a Barcelona i no disposo de tot el temps que vull… (però això, ara no toca, hem vingut a parlar del teu llibre…)

Com els deia, no l’he llegit tot, però m’he inventat maneres de llegir-lo.
A bocins.
Amb abordatges inspiracionals… que ara els hi explicaré.

La primera manera és per l’índex onomàstic. Divertidíssim.
És una manera tafanera, com ho és en Quim, de mirar les coses, les relacions i les persones.
Més de 1.000 persones… m’atreviria a dir que els que no surten, no compten en la vida política i pública… però gairebé
A partir d’ara, cada cop que vagi a reunir-me amb una persona… miraré la llista i repassaré les notes d’en Quim. Ben segur que hi trobaré, sempre, un retrat precís del personatge en qüestió.

Una segona aproximació és a partir dels temes, gràcies al seu elaborat i cuidat índex, que permet trobar amb molta facilitat situacions, contextos històrics i conceptes.

La tercera, a l’atzar. La recomano. És un llibre exquisit… entretingut, que ajuda a recordar i fa pensar i reflexionar. I darrera de cada passatge i situació d’alguna manera queden recollides totes les passions públiques d’en Quim, de les que també en parlaré.

I no em puc estar de suggerir una darrera manera de llegir aquests dietaris …
Aquest llibre és molt millor que moltes de les guies de fondes, restaurants i cases de menjar que es poden trobar a qualsevol llibreria. En Quim sap menjar, i li agrada. Per tots els amants de la cuina i de la cultura dels fogons i la sobretaula… aquest llibre és imprescindible i tinc ben marcadetes totes les seves recomancions!
☺

El próximo 29 de marzo (y 5 de abril, si se llega a segunda vuelta) tendrán lugar las elecciones primarias abiertas del PSC para elegir al candidato o candidata socialista para la alcaldía de Barcelona. Abiertas significa que cualquier ciudadano puede participar, independientemente de si es militante o simpatizante del partido, si comparte unos valores genéricos de carácter progresista. Y hacerlo a partir de los 16 años y con el único requisito de ser residente en Barcelona. Un cambio radical.

Es decir, el PSC desplaza su centro de gravedad (legítimo y tradicional) de las estructuras internas y orgánicas a una consulta abierta a la ciudadanía para tomar una decisión tan relevante. Esta opción es hoy, a la vez, una afirmación y una constatación. Afirmación que significa reconocer que la capacidad interna del partido para promocionar y elegir el liderazgo político y electoral no es suficiente, ya que –casi siempre- se mueve en lógicas de poder interno, facciones o grupos. Y que se necesita del criterio y preferencia de los ciudadanos para elegir la candidatura más competitiva y conectada con la sociedad y sus electores. Es un cambio de cultura política que siempre he defendido.
Y es también una constatación que, cambiar el sistema de elección del liderazgo electoral es, finalmente, abordar el liderazgo político del partido. En el caso del PSC, ahora y aquí, esto es así –ambas cosas- más que nunca. Los electores socialistas, y una gran mayoría de sus militantes y simpatizantes, quieren tanto cambiar liderazgos como prioridades, estilos y orientación. Hay ganas de cambio y de esperanza a pesar de la niebla y el desconcierto que se cierne sobre el PSC.

L’entrada en servei del vol diari de la companyia Emirates entre Dubai i Barcelona amb un A380, l’avió més gran del món (amb més de 500 seients) posa novament el focus sobre la dimensió de referent internacional que progressivament ha anat adquirint la ciutat, la seva dimensió global malgrat no tractar-se d’una capital d’estat. La inauguració d’aquest vol ha coincidit pràcticament en el temps amb l’anunci que a partir de 2015, Barcelona (que ja és el port de creuers més important de la Mediterrània i cinquè mundial) serà la base del creuer més gran del món, “Allure of Seas”, de Royal Caribbean, amb 7.400 passatgers.

Més enllà de la impressió que causen aquestes macroxifres referides al transport de passatgers (de negocis o turistes), la seva repercussió sobre l’activitat econòmica de la ciutat és evident. De fet, les dues noticies s’entrellacen, per una banda per la importància que per als passatgers dels creuers tenen els vols internacionals (un dels secrets de l’èxit de Barcelona com a port de creuers ha de relacionar-se amb l’existència de vols directes amb Estats Units), i per l’altra perquè obligatòriament ens remet al debat sobre el pes que el turisme hauria de tenir en l’estructura econòmica de la ciutat.

Valdria la pena, però, centrar-se en l’aeroport de Barcelona-El Prat per la importància estratègica que té: hi treballen més de 18.000 persones i genera el 6,2 % del PIB de Catalunya i és de gran importància (especialment en la seva vessant internacional i intercontinental) per a la mobilitat dels ciutadans de Barcelona i de Catalunya, la política exportadora de les empreses catalanes, la presència de multinacionals, el turisme (i també l’atracció del turisme de negocis) i el transport de mercaderies.