Article Publicat a: El Periódico
Data: 23 de desembre de 2010
El títol de la sèrie ja és molt revelador: El divan socialista. Així és com aquest diari, amb habilitat periodística i precisió clínica, enquadra els articles sobre el moment que viu el PSC. No hi ha dubte, i d’aquí ve l’encert del títol, que, després del tipus de derrota electoral que hem patit, molts socialistes creiem que la reflexió conjuntural ha de donar pas a una altra de més envergadura, més estratègica. Les preguntes, llavors, girarien -com en la psicoanàlisi- cap a qüestions més existencials: ¿qui som?, ¿què volem?, ¿com ens veuen?, ¿cap on anem?
El sentiment de culpa, el desconcert i el desànim, sumats als grans desafiaments socials i a la incapacitat de respondre amb èxit als reptes que ens planteja la Catalunya del 2010, poden portar-nos a la melancolia. També a la confusió. Però el mal seria que acabéssim sumits en un debat estèril per superficial, per nominalista, per personalista. Atrapat per les coordenades del passat, en lloc d’un debat que ens permeti explorar camins de futur. Si perdem l’oportunitat d’afrontar amb rigor i coratge el desafiament que el pròxim congrés ens planteja, perdrem un temps decisiu. No hi ha res pitjor que un fals debat.
El procés obert per José Montilla, amb la seva exemplaritat i autenticitat, fa inevitable el debat, encara que segurament no el garanteix. Almenys de la manera en què crec que l’hem de fer. Tenim una crisi de lideratge, sí; però també de projecte. I a això s’hi ha d’afegir greus problemes de llenguatge polític, organització i estil relacional. Cap d’aquests es resol fàcilment amb un recanvi de persones. No es tracta de simples relleus de poder. Es tracta d’una nova cultura política que ens permeti identificar-nos amb el país, comprendre’l, representar-lo i estar en condicions de liderar-lo quan els ciutadans ho decideixin. Aquestes són les meves idees, les que he compartit durant les últimes setmanes amb persones diverses. ¿Quin PSC volem?
Imprimir · PDF: Versió català | Versión castellano
Data: Novembre de 2010
“Obra de tal manera que tractis a la humanitat a través de tu mateix i del proïsme, com a fi, mai com a mitjà. Obra sempre com si fossis el legislador i, al mateix temps, com si fossis el súbdit d’un regne de voluntats lliures i racionals”.
Immanuel Kant
El 28 de juny de 2010, després de gairebé quatre anys de desplegament valent i rigorós de l’Estatut, el Tribunal Constitucional ha dictat sentència en un recurs deshonest, covard, desqualificador, capciós i desconeixedor de totes les regles del joc de la democràcia, per pretendre guanyar als tribunals allò que els recurrents havien perdut democràticament a les urnes i, prèviament, a totes les cambres parlamentàries, les d’aquí i les d’allà.
La inadmissible deriva en la que ha caigut el Tribunal en el seu procés de deliberació ja havia anat generant una sensació d’indignació i de desencís. I és que el Tribunal ha evidenciat en aquest temps una sèrie de patologies sense precedents.
La primera: la modificació–fruit de les tensions dels recurrents– de la seva doctrina sobre les causes d’abstenció i recusació de magistrats, produint, ja des d’un inici, la descompensació de la seva composició en acceptar la recusació d’un dels seus magistrats.
Imprimir · PDF: Versió català
Data: Setembre de 2010
La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya ha generat un importantíssim debat sobre les seves conseqüències jurídiques i polítiques en l’autogovern de Catalunya, i ha obert un debat sobre el futur de Catalunya i el seu encaix amb Espanya.
Per aquest motiu, i des de la premissa que l’anàlisi jurídic de la sentència s’aborda molt especialment en l’informe dels experts que es va efectuar per encàrrec del President de la Generalitat i d’acord amb el cap de l’oposició, més enllà de les aportacions personals que es fan en aquesta publicació, voldria dedicar aquestes pàgines a analitzar el context en el qual es produeix la sentència així com, sobretot, la situació en la qual queda l’Estatut i quin entenc que ha de ser el capteniment de les institucions catalanes davant d’aquest moment greu i solemne, tal i com va exposar davant de la Cambra parlamentària el president Montilla després de conèixer la sentència.
Imprimir · PDF: Versió català
Data: 29 de Setembre de 2010
La secretària del govern, Laia Bonet, des de fa setmanes és una de les fermes candidates a ocupar el segon lloc de les llistes del PSC, però fins dissabte que es coneixerà l’ordre dels elegits, la vallenca es manté hermètica respecte el seu futur. Bonet, que només descarta el PPC com a possible soci de govern, té clar que els socialistes hauran de treballar molt per guanyar-se el vot dels electors i per propagar els tres eixos de la seva campanya: federalisme, Estatut i Justícia Social.
Les enquestes no els són massa favorables. Com ho valoren?
El més preocupant no són els resultats de les enquestes, sinó les dades de participació. Aquesta dada demostra un allunyament de la ciutadania respecte la política. Nosaltres ho tenim clar, treballarem per una major participació i totes les forces també ho haurien d’aplicar.
Però respecte la caiguda d’escons socialistes….
Òbviament també ens preocupen les dades de l’opció socialista, està clar. Però no podem treure les enquestes del paper d’enquestes. Les enquestes ofereixen una imatge possible, la veritable enquesta és l’escrutini. Ara, és cert que mostren una tendència que hem d’intentar de corregir-la.
Laia Bonet es secretaria del Gobierno catalán y candidata a ser número dos de José Montilla en las próximas elecciones.
Entrevista publicada a: El Pais
Data: 8 de Septiembre de 2010
“Es surrealista pensar que Castells no repite en las listas por mí”
P. ¿Le ha frustrado el desenlace final del Estatuto?
R. No, pero en parte me ha decepcionado. Pese a ello, el Estatuto sigue siendo un instrumento de autogobierno incomparable. Eso no quita que hayamos asistido a un desgraciado proceso en el Tribunal Constitucional ya la manipulación de algunos partidos.
P. Pese al recorte ¿habla de instrumento incomparable?
R. Para políticas propias, sin duda. La sentencia ha afectado a las cosas prácticas menos de lo que algunos dicen. El daño se ha hecho en los intangibles, en los sentimientos. El reconocimiento de Cataluña y su encaje en España es lo que se ha visto afectado.
P. ¿Dice Montilla la verdad cuando habla de recuperar la “globalidad” del texto? Hay cosas irrecuperables como la nación y la lengua…
R. Él fue muy claro tras entrevistarse con Zapatero. Pidió gestos políticos destinados a recuperar y reforzar esos intangibles lesionados por la sentencia.
P. ¿Y eso cómo se hace?
R. Zapatero lo tiene sobre la mesa. Es un tema vinculado a las actitudes y al proyecto federal. España debe caminar hacia el federalismo. Si no, no será viable. Montilla lo ha dicho muchas veces.
Data: 14 d’agost de 2010
Nacida en Valls (Alt Camp) en 1972.
Licenciada en Derecho por la Universitat Pompeu Fabra.
Profesora de Derecho Administrativo.
Secretaria de desarrollo estatutario del PSC, en el que milita desde el 2004.
Secretaria del Govern de la Generalitat en la actual legislatura.
Su imagen ha salido cada martes de esta legislatura en los medios al lado del president y los consellers. Laia Bonet, secretaria del Govern, es el nombre mejor situado para relevar a Antoni Castells como número dos en la lista del PSC.
Todas las encuestas apuntan en la misma dirección: los ciudadanos castigan al tripartito. ¿Qué es lo que se ha hecho mal?
Es el desgaste de haber gobernado en un periodo tan intenso como el de los últimos siete años. Al PSC le afecta sobre todo el factor crisis económica, que impacta sobre los partidos que toman las decisiones. Además, está el proceso del Estatut, que desgasta por la intensidad del debate sobre la sentencia del Tribunal Constitucional.
Imprimir · PDF: Versió català | Versión castellano
Data: 13 d’agost de 2010
Nacida en Valls (1972) en el seno de una familia de dirigentes del PSC, en pocos años se ha convertido en una de las personas de confianza de Montilla en el Govern y en el partido. Doctora en Derecho por la Universitat Pompeu Fabra, su nombre suena como número dos de la lista electoral tras Montilla
Se ha convertido en la cara visible de la renovación interna del PSC, ¿cuando y porqué entró a militar en el partido?
Mi afilié en el 2004 al entrar en la ejecutiva del partido en Valls. Ese año empecé además a asesorar al grupo socialista en el Parlament. La militancia fue un paso natural, desde pequeña he vivido el socialismo de cerca. Mis padres, fundadores del PSC en Valls.
Llegó con Maragall de president y, tras su marcha, se convirtió en persona de confianza de Montilla. ¿echa por tierra eso de las dos almas del PSC?
Eso del alma catalanista del PSC a los de mi generación nos parece un discurso anacrónico. El catalanismo no pertenece a una facción del partido, sino a todo el PSC. Si este debate sobre las supuestas dos almas tuvo sentido fue quizá hace mucho tiempo.
¿Qué le parece la renuncia del conseller Castells a ir en la lista del PSC? Asegura que el partido ha perdido “centralidad” en Catalunya y “voz propia” en Madrid…
Imprimir · PDF: Versión castellano
Data: 10 d’agost de 2010
La responsable de desarrollo estatutario del PSC defiende el esfuerzo que supuso esa reforma, mientras niega su condición de favorita para ocupar el número dos en las listas autonómicas.
En 2004 aterrizó en el Grupo Socialista del Parlament como asesora jurídica con el encargo de asumir la «cocina» de la reforma estatutaria que negociaban ante los focos Miquel Iceta y Lidia Santos. Y debió hacer un buen trabajo, porque en la siguiente legislatura José Montilla la recuperó para un puesto clave en el segundo tripartito, el de Secretaria de Govern. El mismo cargo que ocupó Ernest Maragall en el gobierno presidido por su hermano. En estos cuatro años ha revisado con furor todos los textos legales que llegaban a Govern y, en los últimos meses, ha sido la responsable de la estrategia catalana para posponer la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatut. Ahora, su nombre suena como el mejor situado para sustituir a Antoni Castells como número dos en las listas del PSC.
Está en todas las loterías electorales como número dos del PSC.
Yo no compro nunca lotería.
Imprimir · PDF: Versión castellano
President i membres de la Comissió Jurídica Assessora,
Molt Honorable, senyor José Montilla, President de la Generalitat de Catalunya,
Conselleres i consellers,
Autoritats,
Senyores i senyors,
Bon dia i siguin benvinguts i benvingudes a l’acte de presentació de la Memòria d’Activitats de l’Any 2009 de la Comissió Jurídica Assessora.
La història és capriciosa i la coincidència d’efemèrides, cicles o fets sempre és motiu de múltiples interpretacions i simbolismes. Parlo de la gran història, però també de la petita….
Començo per la petita.
Aquestes paraules que avui us adreço tenen, per a mi, una significació personal. Espero que disculpeu que, en un acte institucional, faci una referència íntima que potser algunes persones podrien considerar impròpia o inadequada. Però espero comptar amb la vostra simpatia i benevolència.
Imprimir · PDF: Versió català
