Data de la intervenció: 01/06/2011

Conec al Jordi, a l’alcalde Hereu, des de fa temps. Sempre he vist en ell passió i convicció. És una persona optimista, però no de l’optimisme passiu, del que confia que les coses sortiran bé per elles mateixes. Sinó del que lluita, treballa i les persegueix per aconseguir les fites i els reptes que es proposa. Fa possible el que és necessari.

He assistit a diverses reunions amb l’alcalde i l’he vist treballar. En les reunions busca l’acord i sumar majories. No cerca protagonisme sinó complicitat. També he conegut les seves propostes per Barcelona i per Gràcia, de la mà de Guillem Espriu, regidor de districte i bon amic. Hereu coneix els temes a fons i fa de la proximitat una manera d’entendre la política, una manera de relacionar-se amb la gent, una manera de mirar els problemes i també una manera de resoldre’ls. A prop, al costat, amb les persones. Gràcia -el districte en el que visc des de fa anys- i els seus barris, tenen una gran diversitat d’accents, de perfils, d’interessos, de preocupacions. Jordi Hereu els coneix bé. Fa de la diversitat una font de riquesa per a la construcció d’un projecte col·lectiu i cívic. No busca problemes, no els crea, busca solucions compartides i a prop de la ciutadania. I quan s’equivoca ho reconeix.

Impost “No es pot tenir estómac per suprimir successions mentre demanes sacrificis als més pobres” Municipals “Votar CiU el 22-M seria avalar les retallades”
Finançament “Farem costat al Govern fins a les últimes conseqüències”

Laia Bonet va ser la secretària del Govern durant la legislatura passada en l’executiu de José Montilla. Ara és a l’oposició, com a portaveu adjunta del PSC al Parlament. Forma part d’una nova generació del PSC que puja amb ganes de renovar la política i que es farà sentir en el pròxim congrés del partit. Però en aquesta entrevista valora els primers cent dies de l’acció del govern d’Artur Mas, que és president gràcies a l’abstenció del seu partit.

Els nous inquilins de Palau diuen que s’han trobat els calaixos buits.

Això diuen, i fins i tot ens han fet saber que han encarregat una auditoria. No tenim res a dir, nosaltres ho vam fer el 2003 per saber les xifres que tens de punt de partida.

El PSC va maquillar les xifres quan va sortir del Govern?

No. Els vam donar les xifres que ens constaven fins aquell moment sobre la taula. I amb tota la fiabilitat del moment en què els hi donàvem, que era abans de tancar l’exercici del 2010. Ho vam fer amb total transparència, amb un procés exemplar. El que ens ha sorprès és l’actitud de CiU després.

Per què?

Per una banda diuen que és un Govern que vol ser ajudat, que vol anar de bracet i construir entre tots. Al costat d’això, les actituds són pròpies d’un govern que només pensa a fer batalla amb el passat i que es dedica a fustigar l’oposició.

Doncs el PSC li va facilitar la investidura, a aquest Govern.

És que parlo del Govern actual, no de l’Artur Mas de la investidura.

A. LA RENOVACIÓ DE LA POLÍTICA: LA NOVA POLÍTICA
Parlar de la política del segle XXI és parlar de la necessitat de renovació de la política: és parlar de construir entre tots una NOVA política.
I ho vull fer a partir de 5 verbs, de cinc accions que crec IMPRESCINDIBLES.
La nova política passa per:

1. Indignar-se
2. Reaccionar
3. Defensar
4. Il·lusionar
5. Pensar

1. Indignar-se.
Construir una nova política comporta INDIGNAR-NOS, rebel·lar-nos, no conformar-nos, aixecar-nos, despertar-nos davant les injustícies de la societat actual, de la política actual.

La nova política ha de ser capaç de ser una espurna, un dir “prou”.
Una política que es plantegi i s’encari a tots els problemes del nostre entorn, des dels aixecaments a la ribera nord de la mediterrània, als dels suburbis de Paris, o als de la manipulació del fenomen de la immigració per alguns interessos polítics immediats.

Stéphane Hessel, en el seu “llibret” (tal com ell mateix l’anomena) Indigneu-vos reclama una actitud inconformista de la societat actual i sobretot dels seus joves, i ens diu:
“Desitjo que tots, cadascú de vosaltres, tingueu el vostre motiu d’indignació. És necessari. Quan alguna cosa t’indigna, com jo vaig estar indignat pel nazisme, llavors et tornes militant, fort i compromès.”

Data de la intervenció: 24/03/2011

Data de la intervenció: 23/03/2011

Data de la intervenció: 16/03/2011

Data de la intervenció: 10/03/2011

Data de la intervenció: 02/03/2011