Queden dues setmanes. El proper dia 29 de març, celebrarem la primera volta de les primàries obertes del PSC per a escollir el nostre lideratge electoral. Des del passat mes de desembre en el que vaig anunciar públicament la meva determinació -i els motius per a presentar-me- no he deixat de treballar constantment per a garantir l’èxit de la participació en les primàries. He dit en diverses ocasions, que prefereixo perdre amb molta participació, que guanyar amb poca. Fem primàries per obrir-nos a la ciutadania i al seu parer i decisió. La participació és clau i les primàries són la primera pedra de la reconstrucció d’un projecte socialista realment renovat, capaç de contribuir amb eficàcia i força electoral a la nova majoria progressista que cal refer per a forjar una alternativa política i social al govern conservador de Xavier Trias.

La clau de l’èxit de la participació rau en la nostra capacitat de fer creïbles les primàries com l’element nou, capaç de canalitzar i vehicular democràticament les ganes de canvi que hi ha entre els militants i simpatitzants del PSC, i també entre els nostres votants: dels que un dia ens varen votar, dels que dubten, i dels que encara hi són però que esperen una reacció d’esperança i il·lusió per a construir un projecte amb vocació majoritària. Crec, sincerament, que les primàries són una oportunitat per a reiniciar un llarg i difícil procés de reconnexió del PSC amb la majoria social i política del nostre país. Un partit amb vocació de govern, no pot renunciar a ser majoritari i representatiu si vol liderar. Hi ha molta feina per fer.

Les enquestes recents demostren que aquest procés no serà fàcil, ni ràpid, ni té garantit un èxit immediat. El PSC té problemes de fons: de lideratges, formes i propostes. La feina de reconstrucció del nostre projecte polític necessita paciència i determinació. Constància i coratge. La meva decisió és ferma: ni marxo, ni marxaré, encara que perdi. No sé si els meus companys i adversaris poden dir el mateix. No regalo les sigles, ni renuncio a elles. Són massa importants per a Catalunya, per a Barcelona i per les esquerres progressistes. Treballaré per a construir una nova majoria que representi millor el canvi que crec que demanen els nostres militants i també els nostres votants. Però ens cal una participació significativa per tal que el 29M no es decideixi a la baixa, sinó amb una important participació.

Faig una crida a tots els demòcrates que volen més regeneració de la política i veuen les nostres primàries amb simpatia i fins i tot amb enveja; a tots els progressistes de Barcelona que volen treballar per una nova majoria social i política necessària per canviar el rumb conservador de l’actual govern; a tots els catalanistes que volen decidir i volen més poder polític per a Catalunya; a tots els votants, simpatitzants i militants socialistes que han de decidir si volen que el PSC torni a assemblar-se a la societat catalana per a poder-la representar i liderar.

El dia 29 de març tots els ciutadans i ciutadanes de Barcelona identificats amb els valors progressistes estem convocats a les urnes per escollir la candidatura que liderarà el nou projecte socialista a la ciutat de Barcelona. És una decisió molt rellevant: per construir l’alternativa i per canviar el PSC. Ens cal encert i coratge. Ens hi juguem molt. És, segurament, la darrera oportunitat per a que els socialistes puguem respondre amb èxit a les expectatives de canvi i de renovació profundes que reclama la nostra societat i els votants socialistes, i que he pogut sentir en el intens procés de recollida dels avals. No podem defraudar.

Barcelona és el meu compromís. En aquesta campanya estem presentant cada dia propostes i alternatives innovadores, obertes i ambicioses. Després ens quedarà tot un any per a fer el programa del canvi, obert també a la ciutadania i als sectors més dinàmics i progressistes de Barcelona. Així com fem la campanya, així volem fer el programa i governar.

Estic animada. Sé que això anirà bé. I tu també ho saps. Però depèn de tu, del teu vot. Del teu suport, de la teva complicitat i del teu entusiasme. Per la meva part t’ofereixo passió i feina: la força del canvi. Hi ha molta feina per fer, però també hi ha alternativa. I podem guanyar. Tot per Barcelona.