Nou paradigma de ciutat: la Barcelona-xarxa col·laborativa

En els darrers trenta anys, el socialisme municipal ha demostrat la seva capacitat de gestió i bon govern amb un balanç força positiu. Des de les polítiques de ciutat hem contribuït al progrés i a la igualació social i cívica, consolidant un major nivell de benestar i d’equitat. En relació a 1980, la nostra societat és quatre vegades més rica segons el PIB per càpita. Per això ara, el 2014, l’augment de les desigualtats té un impacte tan desvertebrador de la societat del benestar que hem construït i liderat.

Les desigualtats en augment fracturen i descohesionen la ciutat. Perquè la desigualtat no és només una jerarquia de poder econòmic, sinó també una relació entre persones, famílies i barris que es distancien i es segreguen entre si. Per atacar les desigualtats també hem d’enfortir les xarxes de confiança mútua, la cultura col·laborativa i els valors transversals del bé comú. Som una ciutat global, però hem de ser, sobretot, una ciutat de futur col·laboratiu. Aquest és el gran repte del socialisme just.

A la mesura 16/20 explico com podem reforçar Barcelona com a ciutat social, justa i redistributiva. Però, en paral·lel, tenim el gran repte de reiniciar i potenciar Barcelona com una ciutat més col·laborativa que funcioni en xarxa i amb múltiple reciprocitat entre veïns, entitats, barris i administracions per tal de recosir la fractura de “la ciutat dual” i segregada que ens deixen la crisi i la dreta que ara governa.

Impulsar la ciutat de totes i tots des de la cultura col·laborativa

Fa molt que hem deixat enrere la societat industrial, les grans burocràcies verticals i els lideratges paternals i carismàtics. Vivim ja en una societat reflexiva on els ciutadans i ciutadanes empoderats som el centre de l’acció social i dels canvis transformadors. Per això, la meva generació reclama una nova política en què els ciutadans i ciutadanes hem de poder decidir el què i el com de les solucions públiques.

Però cal anar més enllà. Barcelona ha de liderar tot un canvi de paradigma com a ciutat col·laborativa amb noves dinàmiques de participació ciutadana, d’intercanvi de coneixements, de treball en equip i de cooperació entre barris i entre administracions. Aquestes són algunes de les meves propostes:

• Matriu Social Barcelona: es tracta d’integrar un esquema universalista de benestar com a un gran agregat que coordini i visibilitzi la cohesió social generada pels agents públics i privats de la ciutat, amb l’objectiu de reduir l’atur i les desigualtats com a principal fita per a la Barcelona 2020. Amb l’energia mobilitzadora que sabem activar. Sumarem els serveis a la comunitat que presta el tercer sector o la responsabilitat social corporativa de les empreses a la infraestructura social liderada per l’Ajuntament (escoles, instituts, universitats, centres cívics, poliesportius, biblioteques, museus, oficines d’ocupació i serveis socials, hospitals, centres de salut i guàrdia urbana). Una gran suma millor coordinada i mobilitzada com a matriu de la igualtat real d’oportunitats que defensem i liderarem.
• Xarxes de reciprocitat i transferència de recursos i coneixements entre barris: es tracta de recolzar noves formes de cohesió social i empoderament per tal que les parts febles o vulnerables de la ciutat rebin la transfusió i l’ajuda de les parts més fortes i sobrades. Caldria fer una cartografia o estudi previ de recursos a transferir i socialitzar entre barris, activant estratègies magnet d’atracció mútua:
  • Per exemple, les escoles, instituts, AMPA’s o associacions de veïns que funcionen molt bé poden ajudar als seus iguals que no van tan bé, i seran bonificades.
  • Cal multiplicar les iniciatives de solidaritat i confiança des del barri. Un bon exemple és el projecte RADARS on les farmàcies són les qui alerten a serveis socials dels avis en situació de risc. Farem aflorar futures iniciatives col·laboratives que donen respostes de proximitat.
  • Des de les meves propostes “Fem Barri, Fem Ciutat” o “Pobresa Infantil Zero 2020” ja articulem més mesures per transversalitzar els barris entre si i empoderar les famílies en desavantatge.
• Bonificar la reciprocitat, l’ajuda mútua i el civisme solidari mitjançant una plataforma on premiar i reconèixer les bones pràctiques individuals i socialment responsables.
• Acompanyar i impulsar les propostes creatives d’innovació social que estan apareixent a la ciutat des de la base: economia col·laborativa, xarxes d’intercanvis, xarxes de reciprocitat, economia social, bancs del temps, horts urbans, voluntariat…etc. Són exemples que ens ajuden a valoritzar la riquesa social de la col·laboració com a un bé comú que enforteix la ciutat i la cohesió social des de nous espais de llibertat, cocreació i altruisme. Multiplicarem el seu impacte.
• Major cooperació i eficiència pública transversal: fent que les administracions cooperin millor, sense tanta divisió burocràtica ni recel entre elles, fet que acaba perjudicant als ciutadans/nes. Ja he defensat la cogestió de les oficines del SOC, un nou lideratge en el Consorci d’Educació o l’impuls d’un banc de dades o Data-Center que multiplicarà la col·laboració multi-agents en benefici de la ciutat. Es tracta de superar la compartimentació estanca i assolir major eficiència pública.

Per a la meva generació, el socialisme del futur implica redistribuir riquesa econòmica però també redistribuir riquesa social, cooperació i empoderament. Com a socialistes no només hem de treballar per restaurar la justícia social malmesa per l’actual crisi. També hem de treballar per empoderar i capacitar per a la vida associativa, relacional i política a molts barris i zones de la ciutat que se senten abandonats no sols pel mercat, també per les institucions i per la resta de la ciutat.

Redistribuir riquesa social és equilibrar i anivellar una convivència d’igualtat cívica més enriquida i participada. És construir una democràcia més sòlida i exigent des d’un nou socialisme just i ciutadà amb propostes horitzontals com els pressupostos participatius, els plenaris descentralitzats i d’altres. Ser socialista avui també és redistribuir capacitats, coneixements i relacions mútues per empoderar-se i emancipar-se de la inferioritat i desavantatge permanents. Hem de combatre l’individualisme possessiu i la insolidaritat que ens ha conduït fins a aquesta crisi. No es poden “normalitzar” com a valors hegemònics. La ciutat social, justa i col·laborativa és la nostra raó política.

Tenim alternativa i un nou relat de justícia social i democràtica que ha de seduir una gran majoria transversal. Res a veure amb la ciutat-negoci de la dreta conservadora. Barcelona serà una gran xarxa de reciprocitat, de col·laboració, d’intel·ligència i de recursos compartits i socialitzats. És la nova primavera socialista que tu pots decidir. Reiniciem Barcelona amb la força del canvi. Som-hi. Fem futur!