La regidoria de joventut serà Tinència d’Alcaldia

El meu compromís amb la joventut és intrínsec a la meva activitat política, així ho visc com a professora i així ho segueixo entenent. L’única prova d’èxit d’una societat és quan la seva joventut se sent part protagonista i té la voluntat de comprometre’s amb la seva comunitat; només així Barcelona té relleu i té futur.

Informe sobre l’estat de la joventut 2013 .
presentat pel Consell de la Joventut de Barcelona Segons l’informe, a Barcelona hi viuen actualment 41.000 persones aturades menors de 30 anys i la taxa d’atur juvenil (16 a 25 anys) és del 42%. L’informe, a més, descriu la situació de risc de pobresa de molts joves, la impossibilitat d’emancipar-se i l’exili forçat per trobar oportunitats a què es veuen obligats molts d’ells i d’elles. La situació pels joves és alarmant. He estat a les universitats publiques de Barcelona i he pogut copsar molta frustració davant l’escenari actual. Barcelona necessita ser liderada per a i des de la joventut, facilitant que una de les generacions més preparades desenvolupi tot el seu capital i potencial humà a la ciutat.

Beques.
Barcelona no pot tenir un model d’universitat en el que les Escoles de Negoci ocupin els primers llocs dels rankings internacionals i les Universitats Públiques estiguin devaluades i menystingudes.

A Catalunya, les matrícules universitàries són les més cares de tot l’Estat degut a que la Generalitat ha aplicat el màxim increment possible. La Universitat ha de ser inclusiva, oberta i referent en tots els seus àmbits; i Barcelona hi té molt a dir. Per això cal prendre consciència de que hem de prioritzar i innovar, i un dels aspectes que més cal renovar són les modalitats de beques. Proposo repensar-les amb l’objectiu de fer-les més justes i més útils per als estudiants i dotar-les de més recursos, apropant-les als estàndars europeus. N’estem molt lluny. Les beques AGAUR són insuficients i estan mal orientades. Barcelona necessita el seu propi model.

Ocupació.
És urgent afavorir que els i les estudiants accedeixin a una contractació en clau formativa. La política educativa d’una ciutat no es pot limitar a l’ensenyament, cal un model integral formatiu que englobi també la vinculació de la Universitat amb el teixit socioeconòmic de la ciutat. Ens és imprescindible comptar amb un programa de Barcelona Activa que posi en funcionament un model de formació continuada propi de la ciutat, connectat directament amb les Universitats i oferint itineraris formatius-professionals. Els i les joves de la ciutat necessiten oportunitats i el Pla d’Adolescència i Joventut 2013-2016 no és prou ambiciós: l’atur juvenil és un problema estructural.

En la nostra Mesura 3/20: Gestió compartida de les Oficines del SOC, dèiem: Disseny de les polítiques d’ocupació específiques per a aquelles persones que tenen més dificultats en trobar una feina, pensades d’acord a les seves característiques personals i professionals: Joves sense formació: atenció integral amb persones especialitzades en orientació professional, creació de clubs específics de recerca de feina i mentors del món empresarial, així com programes de formació i de pràctiques remunerades a les empreses.

Renda Garantida d’Emancipació (RGE).
Una proposta que menciona l’Informe presentat pel CJB és la Renda Garantida d’Emancipació (RGE), una proposta que l’Ajuntament de la ciutat no ha tingut la voluntat de tirar endavant.
Nosaltres, si governem, l’estudiarem a fons.
La RGE consistiria en un ingrés d’últim recurs per a proporcionar una mínima cobertura material a joves en situació d’atur i sense cap tipus de prestació ni recursos propis. L’objectiu és afavorir l’autonomia dels joves i la recerca d’un primer allotjament per permetre que s’emancipin. L’Ajuntament va tancar l’exercici 2013 amb superàvit; és una qüestió de prioritats polítiques. I jo entenc que la joventut barcelonina ha de ser una prioritat.

Tinència d’Alcaldia.
El govern municipal té l’obligació d’establir canals permanents de diàleg entre els ciutadans, i també, és clar, entre els joves i llurs associacions. La Regidoria de Joventut ha de comptar necessàriament amb més pressupost i competències per abordar els reptes que té la joventut barcelonina en aquests moments: Ocupació, Emancipació, Formació. I per això ens cal que tingui més pes polític: la Regidoria d’Adolescència i Joventut no té tinència pròpia i depèn de l’Àrea de Qualitat de vida, Igualtat i Esports, sense pes polític propi dins la Comissió de Govern de l’Ajuntament. Som-hi!