Data de la intervenció: 16/03/2011

0. Incident desafortunat sobre el seu CV
• Vostè ha dit que és un error.
• Jo voldria creure que així és, i que a més, es involuntari… malgrat que la dada es reprodueixi en altres pàgines sobre la seva identitat: ajuntament, CiU).
• I és cert: vostè té una llarga trajectòria…
Però una llarga trajectòria… de persistència en aquest error.

• Ho deixo al seu examen de consciència, però jo el que vull saber és com s’ha produït aquest error, aquest mateix error en l’àmbit del Govern:
- qui va fer el text
- qui el va validar
- qui el va distribuir…
- i qui, quan i per què es va adonar de l’error
• Estic segura que vostè va veure la fotografia oficial que l’acompanyava… no va veure el currículum?
• Avui té una bona oportunitat, la millor, per explicar (no que és un error –això ja ho ha dit- sinó els motius i les causes que han permès que això succeís en l’àmbit del govern (i en contra de la seva voluntat)
• Avui té una bona oportunitat per demanar disculpes davant la cambra (per molt que ho hagi fet davant el President de la Generalitat).

1. Una mala passada
En tot cas, avui som aquí per conèixer el full de ruta de les polítiques liderades pel departament de la Presidència durant aquesta legislatura. I li ha correspost a vostè explicar-lo. Per començar, permeti’m que li digui, Sra. Vicepresidenta:
• A vostè li han fet una mala passada: li treuen el poder, la buiden de competències i li demanen que ho defensi.
• Converteixen el Sr. Homs i el Sr. Gordó en els homes forts del Govern i li atribueixen a vostè el trist paper de defensar aquesta històrica concentració de poder a les seves mans (a les mans d’ells…).
• Per això entendria que avui se sentís incòmoda o inquieta davant d’aquest repte.
• Vostè ve aquí a donar la cara per ells, i tot i que el Sr. Homs l’acompanya, l’altra mitja taronja, el Sr. Gordó, no hi és, ni tan sols li fan companyia?
• Esperava, si més no, que li haguessin preparat una bona xuleta, una bona intervenció… Ja que no donen la cara… com a mínim, una xuleta de qualitat! Però no… M’equivocava.

2. Què han fet / com s’han organitzat?
Però si obrim la porta del que és -del que suposa- el departament de la Presidència en el conjunt del nou Govern, toparem immediatament amb una realitat, una realitat que vostè avui, ha maquillat adequadament…
• Una realitat que dista clarament de les aparences, del discurs que han procurat construir des del primer moment…
• Austeritat…? Aprimament…? Agilitat…? Les 3 AAA. Triple AAA
• Si fem un repàs a aquests aproximadament podem veure que la realitat va per una banda i el discurs, per una altra (80 dies de Govern i veurem on som…)
• Austeritat: només li demano una cosa, no caiguin en el parany de creure que només és bona l’austeritat explicada amb altaveus, i no pas la merament practicada i no siguin contradictoris. No és legítim criticar despectivament de low cost un govern i després practicar-ho buscant elogis…
• Aprimament: La gran aposta, aquesta sí: però demanem-nos si el que ens mostren és la realitat, o són aparences…
• Van dir que passarien d’un Govern de 15 membres a un Govern de 12 però després els faltaven cadires a la Sala Tarradellas. Aquest és el seu pecat original. I és clar, esclaus del màrqueting, van recórrer al joc de l’ombra…I tenim un Govern amb… 1 president, 1 vicepresidenta, un vicepresident a l’ombra, 10 consellers i 2 consellers més a l’ombra…. Deixi’m que compti: 1+ 1+1+10+2 = 15! Vaja, quina casualitat…
Perquè digui’m sinó com s’explica que el Sr. Gordó i el Sr. Homs disposin d’un gabinet digne de conseller: un cap de gabinet, un responsable de premsa, un responsable de protocol i relacions externes i un responsable de relacions institucionals…
Això és un gabinet de Conseller. No es pot descriure d’altra manera.
Permeti’m que li digui, en confiança, que la meva experiència anterior em fa dubtar de la necessitat real de bona part d’aquests llocs…
• Perquè vull pensar que les funcions que realitzen aquestes 8 persones són exactament les descrites en el decret corresponent… Voldria pensar que no són allà cobrant com a una cosa i fent-ne una altra… no vull ni pensar-ho. Per tant, si fan el que diuen que fan, estem davant de dos gabinets de conseller.
• Agilitat: la tercera A. Aquí, tot el que han fet saber és que han encarregat un Pla d’agilitat normativa a tots els departaments (coordinat pel Gabinet Jurídic, sembla…) perquè presentin propostes per “fer les normes més àgils”. D’aquest encàrrec en fa un mes…
Entro una mica en el detall perquè crec que és ben útil per exemplificar una manera de fer, la seva manera de fer:

• Em pregunto si coneix el Pla d’acció per a la reducció de càrregues administratives per a petites i mitjanes empreses, professionals autònoms i ciutadans especialment afectats per la crisi econòmica (2010-2012). Li sona?
Aquest Pla, aprovat pel Govern de la Generalitat el 27 de juliol de 2010:
o consolidava el procés de simplificació administrativa i de reducció de càrregues iniciat amb l’Acord de Govern de 17 de juliol de 2007, “de les 48 mesures” (Acord de Govern de mesures proposades en l’informe elaborat pel Grup de Treball per a la facilitació de traves a l’activitat econòmica i empresarial i la simplificació de les seves relacions amb l’Administració).
o I facilitava a més el compliment de l’objectiu fixat per la UE de reducció d’un 25% de les càrregues administratives innecessàries pel 2012.
• Em pregunto si coneix l’avaluació ex ante i l’avaluació ex post de l’impacte de les normes sobre la ciutadania. Sí, sobre la ciutadania (ens preocupen les empreses i no només les empreses; també els ciutadans…).
• …Si coneix la Guia de Bones pràctiques per a l’elaboració i la revisió de normativa amb incidència en l’activitat econòmica.
• El que vostès ara bategen com a “agilitat” en els seus discursos, va ser un objectiu clau a la passada legislatura i una aposta directa del President. Es va implementar a Catalunya per primera vegada una política pionera en aquest àmbit que va ser:
o motiu de felicitació des d’organismes internacionals ,
o motiu d’estudi per part de l’OCDE,
o i motiu d’interès de moltes altres institucions,
• …tant per la seva implementació (que comportava crear una cultura interna per fer millors normes; normes que evitessin la generació de noves traves innecessàries) com per la seva identificació en una unitat transversal situada en un lloc central, el departament de la Presidència i concretament, la Secretaria del Govern; una unitat, que interactuava amb tots els departaments per tal de crear aquesta nova manera de fer: la Direcció de Qualitat Normativa. Li sona? És la primera direcció que van decidir… eliminar. Com si ella mateixa fos un tràmit o una trava innecessària.
• L’única qualitat normativa que coneixen és la que suprimeixen. I ho han fet per miopia i per sectarisme.
• Més enllà d’aquesta decisió pretesament organitzativa (vostès la creuran organitzativa i ja li dic jo que no en té res, d’això), què han fet amb els instruments que s’havien posat en marxa? Què han fet amb el Pla d’Acció per a la reducció de càrregues que implementava l’avaluació ex post i per tant, comportava la necessitat de revisar, modificar i derogar si escau la normativa vigent que contingués traves innecessàries? Què n’han fet de la feina feta, de la feina avançada, de la feina programada en aquell Pla? Que no era prou bo? O senzillament no era “seu”?

• En resum, si allarguem les mans i toquem la realitat, descobrim una realitat ben diferent a la del seu discurs. És aquesta la imatge de l’eficiència, la simplificació i la coordinació que tan predicaven? És aquesta la imatge del Govern dels millors? No, gràcies.

3. Acció de Govern
I no vull deixar d’esmentar aquí decisions ben preocupants que ja hem tingut ocasió de conèixer sobre unitats dependents del Departament de la Presidència.

• Gabinet Jurídic de la Generalitat, coordinat pel Sr. Gordó:
1a decisió, primera decepció: el canvi d’estratègia per la defensa del Cas Palau; un canvi unilateral i no comunicat a les altres dues administracions representades en el consorci. Un canvi d’estratègia que se separava de les posicions mantingudes fins aleshores pel consorci en defensa dels interessos del mateix (el restabliment dels fons apropiats pels imputats en aquest cas) i que se separava també de la posició defensada per Fiscalia.
Un canvi d’estratègia que per cert, ha fet coincidir per primera vegada les petició efectuada pel representant de l’imputat (Millet) amb la de la Generalitat… I pretenen que ens creguem que no hi ha criteri polític i que és tracta merament d’un criteri jurídic…?
I gosen demanar-nos respecte pel bon criteri jurídic del cos d’advocats de la Generalitat?!). Referència a la sol·licitud de compareixença del Secretari del Govern.
• Contractació, sota la dependència del Sr. Gordó: primer tota la contractació salta d’Economia cap a Presidència en forma de Direcció general; 14 dies després es crea l’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública (sota la dependència de la Secretaria del Govern…) per donar compliment a les funcions d’establiment de criteris, direcció i control de la contractació pública que el Decret 200/2010 atribueix a la Presidència i es passen a la DG de Patrimoni una sèrie de funcions de difícil comprensió i encaix amb les assignades a l’Oficina, amb qui –això sí- s’haurà de coordinar…

Tanta complexitat i tanta necessitat de coordinació per haver volgut situar unes funcions més que rellevants en matèria de contractació en mans del Secretari del Govern.

• CEO (adscripció a PRE, en l’òrbita del Sr. Homs)

Crítica política:
• Retorn a l’escenari vigent fins el 2003, que va permetre que el Secretari de Comunicació d’aleshores, David Madí, manipulés les enquestes i els sondejos del Govern per beneficiar l’actual President Mas.
• La Llei del CEO, aprovada per unanimitat, va situar l’adscripció del CEO precisament lluny de Presidència per permetre una major transparència, rigor tècnic, objectivitat i, sobretot, independència.
• La nova adscripció a Presidència a través de la Secretaria de Comunicació, fa preveure que els sondejos i enquestes elaborats pel CEO des d’ara, sobre l’escenari polític del país difícilment podran ser tant seriosos i rigorosos com ho han estat fins ara ja que les funcions de la Secretaria de Comunicació, lluny de l’exquisida objectivitat que ha de caracteritzar la tasca del CEO, són les de dirigir la política informativa del Govern i per tant, “vendre” l’obra de Govern.

• Esports: Ens preocupen molt en aquest àmbit les conseqüències de la seva política, que avui tan sols veiem traduïda en la paralització de tants i tants equipaments esportius que els ajuntaments havien posat en marxa amb la confiança (no cega, sinó derivada d’actes ferms del govern de la Generalitat) d’una corresponsabilització en el cost de la seva construcció, i que ara es veuen aturats i fan créixer l’interminable llistat de retallades arbitràries, tot i que encara no ho hagin anunciat públicament. El nostre grup demanarà explicacions sobre aquesta qüestió, també.
Però no vull deixar passar l’oportunitat per demanar-li avui, si pot confirmar-nos aquí, quines són les funcions que desenvoluparà el Sr. Maldonado en les polítiques d’Esports de la Generalitat?
• Secretaria de Comunicació (coordinada pel Sr. Homs)
El Portaveu del Govern es dedica sistemàticament, en absència d’acció de govern, a fer de comentarista polític i a atacar sempre a l’oposició i a d’altres Governs.
Homs més que portaveu del Govern, sembla portaveu de CiU i Duran més que portaveu del CiU sembla el portaveu de Govern com hem vist recentment.

4. Conclusió política
Acabo, Vicepresidenta.
• Vostès tenen tots els papers canviats:
• El millors, estan fora.
• Els de dins no governen, fan política partidària i acumulen errors i contradiccions.
• Els de fora, fan política governamental
• I entre vostès estan organitzats al servei de les seves aliances i compromisos, no al servei de l’eficàcia que proclamen i no practiquen.
• El resum és aquest: ells manen però s’amaguen,
• i vostè dona la cara però no sap de què va.
• En definitiva, un trist paper i una voluntat de menystenir les institucions i ignorar aquest Parlament.
• Realment a vostè li han fet passar un mal moment: no li han donat el poder ,- ja ho sabíem- però tampoc la informació necessària per fer el seu paper avui aquí. Ni poder, ni informació.
• Fa 15 dies li deia que vostè té el títol però no té el poder. Avui li dic que Homs i Gordó tenen el poder i no el títol. Vingui amb ells, la propera vegada/tan de bo li facin arribar tota la informació, la propera vegada.

• I per cert, és vox populi que el Sr. Homs entra a la reunió de Govern. Digui’m: mouen les cadires quan surten els gràfics…? Ni m’ho vull imaginar, per infantil i ridícul. Hem presentat preguntes sobre aquesta sospita, que no tenen resposta encara. Li demano que ens respongui avui i aquí, davant la cambra.

RÈPLICA

1. UN GOVERN AMB UNITAT DE CRITERI?
• L’altre dia em deia que això no li preocupa, perquè vostè té el que necessita, i que el Govern va bé, guiat per una unitat de criteri, sense contradiccions… Fem un repàs breu, diguem-ne breu…? Les contradiccions:
o Recoder vs.Puig pels 80km/hora
o Duran vs. Homs/Mas per l’impost de successions, per no parlar de l’expresident Pujol…
o Homs/Pujol (Oriol, en aquest cas) vs. Ortega per les urnes
o Mas Colell vs.Ruiz per retallades sanitàries
o Ortega vs. Cleries per la regulació del burka

2. LLIBERTAT D’AUTOORGANITZACIÓ
• Deia també que hem de deixar-los organitzar com volen. Que els hem de donar llibertat per organitzar-se com a Govern, com volen. Llibertat, tota, sí. Però existeixen límits:
o La llei (no cal que li recordi l’exemple del que ha passat amb el CEO)
o L’eficàcia: s’han repartit la feina, o s’han repartit el poder, realment? Vostè ha perdut…
o La coherència: simplificar?! Complicar!

3. DADES SOBRE L’APRIMAMENT.
• Ja que vostè no mana en tots aquests temes dels que hem parlat avui, si més no mani sobre el que li ha quedat. Per això li demano que desautoritzi les desafortunades declaracions de la Secretaria de FP, Pilar Pifarré, quan comparava els treballadors públics de la Generalitat amb “greix”. Parlar de persones com a “greix”, més que desafortunat, és de fet, impropi per a qualsevol persona i menys encara per un representant polític.

4. UNA OBSESSIÓ, UNA FIXACIÓ?
La meva fixació es paral·lela a la seva incapacitat (errors, descontrol, desorganització…, irresponsabilitat).
A vostè, que li agrada la psicologia li aniria bé recordar el proverbi xinès (o explicar-lo a alguns dels seus companys a l’hemicicle) que “quan el dit assenyala la lluna, només els ignorants es fixen en el dit”.

I una cosa més.
Aquí venim a complir una obligació:
la meva, la de l’oposició és criticar, qüestionar o fer seguiment dels compromisos del Govern.
I vostè té l’obligació de respondre, d’explicar-se.
No acceptaré la perversió de que sigui el Govern que, en seu parlamentària, vingui a fiscalitzar a l’oposició.
Això no és joc net.
Jo no tinc obsessions, jo no vull passar per qui no sóc…,
jo compliré amb la meva obligació.
Li agradi o no.
Li molesti o no.
Però no podrà escapar-se de respondre amb silencis, vacil·lacions, negatives o dades… a les preguntes fetes.
Aquí qui pregunta, sóc jo, som nosaltres.
I a vostè li toca governar, si pot… i respondre per obligació.
I si no en té de respostes, demani-les a qui les té, els que manen.

Enllaç a la resta d’intervencions sobre aquesta iniciativa parlamentària

Nota de premsa