Data de publicació: 24 de març de 2013

Els darrers dies, destacats membres del Govern de CiU que presideix Artur Mas, inclòs ell mateix, han endegat una ofensiva comunicativa amb l’objectiu d’incorporar a ERC i al PSC al Govern, alhora que s’anuncia un canvi de relacions amb el Govern central sobre la base del diàleg i del compromís. Sorprèn que aquesta invitació vagi, immediatament, acompanyada de les advertències de que no hi ha “canvi de rumb”. Aleshores per què demanar col·laboració? ¿Per sumar-se dòcilment a un Govern paralitzat i bloquejat? ¿Per ser coartada de més retallades? ¿Per compartir la responsabilitat –i el cost- però no els objectius?

Sembla que no tots a CiU han interpretat de la mateixa forma aquesta ofensiva: per uns no hi ha cap variació en el full de ruta de la legislatura caracteritzada per la consulta. Per d’altres pot haver-hi –fins i tot- canvis importants en el calendari i en les prioritats, com indica la segona autoritat de Catalunya, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert (UDC), en suggerir la possibilitat d’ajornar la consulta a la superació de la greu crisi econòmica i social, subratllant quines haurien de ser les prioritats. Declaracions que han estat convenientment replicades per Josep Rull, secretari d’organització de CDC.

Totes aquestes declaracions, a les que cal sumar les de Josep Antoni Duran i Lleida, persegueixen externalitzar la responsabilitat de la paràlisi actual del Govern a la resta de forces polítiques. Començant per ERC, a qui se li retreu la “falta de valentia” i seguint pel PSC a qui se li exigeix “responsabilitat i solidaritat”.

Totes aquestes posicions deixen en evidència, un cop més, la incapacitat del President Mas per saber on va, com i amb qui. Però quin és l’autèntic objectiu d’aquesta ofensiva? Ens trobem davant l’enèsima cortina de fum de CiU? Es tracta de parlar d’un tema per, precisament, no abordar-lo? Pot Artur Mas demanar recolzament i solidaritat sense acceptar ni un gram de responsabilitat en la situació actual? Sense autocrítica no hi ha sinceritat en el plantejament. I sense canvi de rumb, no hi ha credibilitat.

Qui no ha estat capaç, no tan sols de liderar sinó fins i tot de celebrar una cimera anticrisi, serà capaç de sumar suports per un govern d’àmplia majoria?. I més, després d’haver acusat als altres de la seva “frivolitat” en presentar propostes per aquella cimera, acusant-los amb això d’impedir el seu èxit. Un mal precedent per les exigències del moment actual.

Artur Mas té una oportunitat per passar del marketing polític a la responsabilitat política: presentar una moció de confiança. Si ho fa podrem discutir, en seu parlamentària, i no als faristols de Govern, als estudis de ràdio, als platós de televisió, o a les pàgines de premsa, les autèntiques motivacions, els possibles camins i les necessàries aliances per servir Catalunya i els seus ciutadans en aquest moment crític. Si no ho fa, molts pensarem que es tracta del nou joc de mans, de l’orquestrada coreografia de declaracions, de la calculada ambigüitat política per guanyar temps i pretendre obtenir rèdits a baix cost i màxim benefici.

Si Artur Mas vol més suports (ja té un acord amb ERC) que els demani al Parlament. Entrar al Govern, o un acord de legislatura, és quelcom massa seriós per anar subhastant-ho als mitjans. Menys declaracions i més compromisos. President, busqui’ls al Parlament. Faci una oferta, capaç de sumar, almenys a ERC, PSC i també a ICV-EUiA (els mateixos que van votar fa uns dies una significativa resolució conjunta). I si no n’és capaç, no culpi als altres del seu fracàs. Potser, començar reconeixent que s’ha equivocat en alguna cosa, l’ajudaria a ser creïble. Faci-ho al Parlament.

Fecha de publicación: 24 de marzo de 2013

En los últimos días, destacados miembros del Govern de CiU que preside Artur Mas, incluido él mismo, han empezado un ofensiva comunicativa con el objetivo de incorporar a ERC y al PSC al Gobierno, al tiempo que se anuncia un cambio de relaciones con el Gobierno central sobre la base del diálogo y del compromiso. Sorprende que esta invitación vaya, inmediatamente, acompañada de las advertencias de que no hay “cambio de rumbo”. Entonces ¿para qué pedir colaboración? ¿Para sumarse dócilmente a un Govern paralizado y bloqueado? ¿Para ser coartada de más recortes? ¿Para compartir la responsabilidad –y el coste- pero no los objetivos?

Parece que no todos en CiU han interpretado de la misma forma esta ofensiva: para unos no hay ninguna variación en la hoja de ruta de la legislatura caracterizada por la consulta. Para otros puede haber –incluso- cambios importantes en el calendario y en las prioridades, como bien ha señalado la segunda autoridad de Catalunya, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert (UDC), al sugerir la posibilidad de aplazar la consulta a superar la grave crisis económica y social, señalando cuáles deberían ser las prioridades. Declaraciones que han sido convenientemente replicadas por Josep Rull, secretario de organización de CDC.

Todas estas declaraciones, a las que hay que sumar las de Josep Antoni Duran i Lleida, persiguen externalizar la responsabilidad de la parálisis actual del Govern al resto de fuerzas políticas. Empezando por ERC, a la que se le reprocha “falta de valentía” y siguiendo por el PSC al que se le exige “responsabilidad y solidaridad”.

Todas estas posiciones dejan en evidencia, una vez más, la incapacidad del President Mas para saber a dónde va, cómo y con quién. Pero ¿cuál es el auténtico objetivo de esta ofensiva? ¿Nos encontramos frente a la enésima cortina de humo de CiU? ¿Se trata de hablar de un tema para, precisamente, no abordarlo? ¿Puede Artur Mas pedir apoyo y solidaridad sin aceptar ni un milímetro de responsabilidad en la situación actual? Sin autocrítica no hay sinceridad en el planteamiento. Y sin cambio de rumbo, no hay credibilidad.

Quien no ha sido capaz no sólo de liderar sino incluso de celebrar una cumbre anticrisis, ¿Será capaz de sumar apoyos para un gobierno de amplia mayoría?. Y más después de haber acusado a los demás de su “frivolidad” al presentar propuestas para dicha cumbre, acusándolos con ello de impedir su éxito. Un mal precedente para las exigencias del momento actual.

Artur Mas tiene una oportunidad para pasar del marketing político a la responsabilidad política: presentar una moción de confianza. Si lo hace podremos discutir, en sede parlamentaria, y no en los atriles de Govern, en los estudios de radio, en los platós de televisión, o en las páginas de prensa, las auténticas motivaciones, los posibles caminos y las necesarias alianzas para servir a Catalunya y a sus ciudadanos en este momento crítico. Si no lo hace, muchos pensaremos que se trata del nuevo juego de manos, de la orquestada coreografía de declaraciones, de la calculada ambigüedad política para ganar tiempo y pretender obtener réditos a bajo coste y máximo beneficio.

Si Artur Mas quiere más apoyos (ya tiene un acuerdo con ERC) que los pida en el Parlament. Entrar en el Govern, o un acuerdo de legislatura, es algo muy serio como para ir subastándolo en los medios. Menos declaraciones y más compromisos. President, búsquelos en el Parlament. Haga una oferta, capaz de sumar, al menos a ERC, PSC y también a ICV-EUiA (los mismos que votaron hace unos días una significativa resolución conjunta). Y si no es capaz, no culpe a los demás de su fracaso. Quizá, empezar reconociendo que se ha equivocado en algo, le ayudaría a ser creíble. Hágalo en el Parlament.


1 Comentari sobre “Artur Mas: Moció de confiança”
  1. Laia Bonet | Arriant Per[la|pau]* | Scoop.it Diu:

    [...]   [...]