Les properes eleccions municipals a Barcelona seran la darrera setmana de maig de 2015. Avui, doncs, queden 500 dies per aquesta cita electoral y política que definirà el futur de Barcelona i els seus ciutadans en els propers 10 o 15 anys. Comença el compte enrere.

Hi ha un tema de fons. Barcelona, té avui un govern, però crec, sincerament, que no té alcalde. O l’alcalde que ens cal en aquests moments decisius. Barcelona té pressupost, finalment, (aprovat amb una finta legal intolerable –la moció de confiança- que mostra la seva incapacitat i el seu aïllament), però no té nord ni lideratge. Xavier Trias, és un alcalde que no representa a la majoria. Ni a la majoria de l’Ajuntament (14 de 41 regidors, així ha aprovat els pressupostos), ni a la majoria progressista de la ciutat. Paradoxa. Ciutat progressista, govern conservador. Cal una alternativa. Queden 500 dies per a construir-la.

Barcelona, amb Xavier Trias, és més desigual i insostenible socialment. Hi ha més fractura social. La diferència de renda familiar entre els barris de Barcelona ja és de 1 a 7 entre els que més tenen i els més colpejats per la crisi. La fractura social existeix i cada any s’eixampla: dels 73 barris de la ciutat, avui 55 estan per sota de la mitjana de la renda familiar de Barcelona. La projecció és que les diferències no només solidifiquin sinó que es facin més grans.

Per a què ha de servir la política?, em preguntava fa setmanes. Doncs jo vull que serveixi per a un combat frontal contra les desigualtats. Barcelona dual, a dues velocitats, fracturada o dividida no és sostenible.

Vull que Barcelona sigui coneguda al món, també, com la ciutat capaç de repensar tots els seus serveis públics per a convertir el “model Barcelona” en “model social Barcelona”. Vull una Barcelona ciutat, que faci de la defensa de l’espai públic la seva millor oportunitat econòmica. No al revés, com ara. L’aposta de Xavier Trias és privatitzar espais i serveis per a reactivar l’economia. La meva, més espais i serveis públics, com a millor actiu per a l’economia. Dos models. Dues prioritats.

Hi ha una alternativa. Cal construir-la. L’itinerari escoltar (permanentment), liderar (les primàries obertes del PSC de Barcelona), proposar un programa de canvi (basat en prioritats alternatives i l’empoderament de la ciutadania), sumar (a les esquerres socials i polítiques de la ciutats, a tots els progressistes), per a poder governar (l’Ajuntament) continua essent el meu itinerari compartit amb una nova generació de persones que vol més i millor política. Que sap que les formes són fons, i que vol fer de la renovació de la política la seva bandera.

Queden 500 dies. El compte enrere ha començat. Avui el PSC de Barcelona aprovarà, finalment, el calendari de les Primàries Obertes de Barcelona. Tinc, tenim, molta il·lusió i determinació per a construir una alternativa. Per a sumar dins i fora. Ens ajudes? M’avales? Queden 500 dies. I cada dia serà clau. Aquest és el meu Compromís per Barcelona.