Debat organitzat per Sobirania i Justícia (Building a New State)
Barcelona, 14 de juny de 2013

1. Context

  • Unes eleccions excepcionals, una legislatura excepcional: el nou concepte de “dret a decidir”, aglutina la immensa majoria de les forces parlamentàries (en el programa electoral i en les votacions de resolucions al Parlament CiU, ERC, PSC, ICV, CUP: 107) i de la població (Baròmetre CEO, Baròmetre GESOP maig 2013 70%)
  • Diversitat d’interpretacions sobre el concepte “dret a decidir”: decidir/escoltar? unilateralitat/acord sense dret a vet (lleialtat). El fals debat sobre el caràcter vinculant o consultiu de la consulta

2. Els plans A i B per la consulta (i C i D)

  • El referèndum previst per la pròpia CE i regulat per la LORMR (amb prèvia modificació?)
  • La Llei 4/2010 de consultes populars per via de referèndum (qüestions polítiques de transcendència especial per la ciutadania, en l’àmbit de les competències de la Generalitat o dels ajuntaments)
  • Futura Llei de Consultes populars (contingut? Riscos d’impugnació?)
  • Declaració unilateral
  • La clau: l’article 149.1.32 CE com a obstacle insalvable i la proposta de l’ús de l’article 150.2 CE (transferència o delegació de facultats “transferibles” o “delegables” per la seva naturalesa) com a solució?


3. La importància de la política

  • No és una qüestió jurídica, és política (David Cameron + Ministre Margallo)
  • Quebec/Canadà (opinió del TS i conversió en llei) ; Escòcia/Regne Unit (acord polític)
  • Una societat tensionada (Baròmetre GESOP maig 2013)
    • Els tempos (#tenimpressa):
      • Votar 2013: 43%
      • Votar 2014: 39%
      • Votar més endavant: 14,5%
    • Les vies (plans):
      • Consulta fins i tot sense autorització estatal: 68%
      • Consulta només amb permís estatal: 29%
      • Desitgen autorització estatal: 75% (fins i tot ¼ votants PP)
      • Rebutgen declaració unilateral: 72%
    • El vot (si fos ara…):
      • Estat català dins la UE: 57%
      • Rebutgen la independència: 36%
    • El sentiment:
      • “Millor sols” (independentista): 45%
      • “Millor junts” (voldrien seguir a Espanya… però no a qualsevol preu!): 50,2%
  • Imatge: “català emprenyat” amb ganes de llençar un missatge sense voluntat (encara) de trencar (de qualsevol manera).

4. Les claus de l’èxit

  • Aquí:
    • la importància dels consensos : dret a decidir versus independència
    • La importància del què i el com: la necessitat de legitimar les demandes amb les actituds
  • Aquí i allà:
    • La intel·ligència: allà, negar el problema fa créixer el problema; aquí, encert en els tempos i les formes
    • Arribat el moment, la claredat: preguntes, % de participació, % de vot afirmatiu
  • El que hi ha en joc: la Catalunya que volem (més rica, justa, més cohesionada, més europea?)

I l’endemà…? No confondre’s: El significat del NO, no és la validació de l’statu quo reforma de la CE imprescindible (per la qüestió nacional, però també per la crisi democràtica)


Els cometaris estan tancats.