D’Itàlia ens arriba aquests dies un nou estímul per fer possible ben aviat les primàries obertes a la ciutadania que els socialistes de Barcelona impulsen per elegir el futur candidat a l’alcaldia de la ciutat.

El passat diumenge, més de dos milions i mig d’italianes i d’italians van participar en les primàries obertes del Partito Democratico per elegir el seu nou líder. Més enllà del resultat d’aquestes eleccions és remarcable la consolidació de les primàries obertes com a un instrument de renovació de la política que han adoptat les forces progressistes italianes, que en els darrers anys han elegit així els seus candidats a les eleccions generals (Prodi, Veltroni, Bersani) i a les eleccions municipals (com per exemple Pisapia a Milà) … i que ara han fet un pas més per elegir el seu secretari general.

Però també el resultat del diumenge és força significatiu en atorgar els electors una clara victòria – amb el 68% dels vots- a Matteo Renzi, el jove alcalde de Florència, com a portador de la promesa de la renovació -mai del tot acomplerta- del principal partit de l’esquerra italiana.

M’ha interessat el comentari editorial d’Antonio Polito que publica avui el Corriere della Sera, on destaca algunes claus de l’èxit de Renzi, començant per la paradoxa que la derrota davant Bersani per encapçalar el PD a les passades eleccions legislatives hauria estat clau en la seva victòria actual, en considerar els electors que aquelles van ser la darrera oportunitat de la vella guàrdia de l’esquerra italiana. Per contrast, Renzi seria un polític nou, perifèric, sense compromisos previs i sense pèls a la llengua.

El temps dirà si Renzi és capaç de portar a terme la renovació definitiva que necessita l’esquerra italiana, tot vencent les resistències de la vella cultura partitocràtica i demostrant que és alguna cosa més que un líder mediàtic, però el que és més rellevant des de la meva perspectiva és que aquests aires que venen del país d’Itàlia confirmen l’aposta per les primàries obertes com una eina útil i indispensable per a la renovació política.

Fa pocs dies ho recordava en un article sobre les primàries obertes de Barcelona: es tracta d’oferir una alternativa a una ciutadania que cada cop es mostra més preocupada pels afers col·lectius i que, per tant, es manifesta interessada per la política, i que, al mateix temps, és extremadament crítica amb els representants i els partits polítics. Una alternativa basada en la corresponsabilitat i el compromís de renovar a fons les maneres de fer política.

Us deixo amb un vídeo de Matteo Renzi en el que anuncia quin serà el seu equip, sens dubte una mostra d’aquests nous aires.