Tal dia com avui, tot just fa 5 mesos, aquest ple va començar a tramitar el projecte de llei que ara portem a aprovació.

Aquell debat a la totalitat va servir per expressar de forma ben clara els objectius del nostre grup parlamentari en relació a aquest projecte de llei i la resta de projectes que procedien d’aquell únic text elaborat pel govern inicialment i conegut com a Llei òmnibus.

Afirmàvem ja en aquell moment que:
- compartíem els grans objectius,
- no compartíem l’instrument ideat originàriament pel Govern, per desmesurat
- no compartíem part de les mesures perquè no resolien els problemes que declaraven voler resoldre.

Perquè no totes les mesures eren de simplificació.
No totes les mesures eren d’agilitat.
No totes les mesures eren de promoció econòmica.

S’entreveia massa una deriva oculta, o poc declarada que responia més a demandes d’interessos privats que no pas a una visió i una preocupació global de servei i interès públic.

Per això volíem treballar-hi i millorar-la.
En això consistia el nostre compromís. Un compromís de mà estesa però coherent amb els nostres principis, amb la nostra manera de treballar. Actuant amb responsabilitat i amb l’únic objectiu de fer front a la crisi, la prioritat política del nostre país.

On som 5 mesos després?

Doncs 5 mesos de treball intens han permès constatar que la nostra bona voluntat i predisposició no s’han vist correspostes pel Govern.

Vam brindar suport, si podíem millorar la llei, simplificant realment els procediments, (o agilitzant o promovent l’activitat econòmica, en els altres dos projectes).
Però fent-ho sempre en benefici dels ciutadans i les ciutadanes. Una tasca més que mai imprescindible en temps tant difícils com els que vivim, i en els que tanta gent ho passa malament.
Amb aquest objectiu, repeteixo, vam brindar suport. Però el Govern l’ha malbaratat.

En un projecte d’aproximadament 230 articles i que modificava 32 lleis, el nostre grup en va esmenar gairebé la meitat -poc més d’un centenar (102)- que afectaven just a la meitat de les lleis modificades (16).
Si vostès volen: esmenàvem la meitat del projecte.

Consideràvem que calia millorar la meitat del projecte per no respondre realment als objectius de simplificació o per no ser assumibles des del punt de vista de la qualitat dels serveis públics o de les polítiques públiques. En definitiva, per no millorar -sinó el contrari- la vida de les persones.

Doncs bé, d’aquest poc més d’un centenar d’esmenes, tan sols 14 han estat acollides, bé en el seu text presentat o mitjançant una transacció. Tan sols 14 de 102.
Decepcionant.
I més ho és encara si tenim en compte que d’aquestes 14 esmenes, 5 ja constituïen acords assolits amb el Govern en el tràmit del debat a la totalitat.
Decepcionant.

És aquesta la imatge de la mà estesa que es proclamava i reiterava per part del Govern?
O potser és aquesta la conseqüència d’una mala dinàmica de treball en la ponència?
Sincerament, no.

Hem treballat amb rigor, amb voluntat de diàleg i de flexibilitat, amb claredat de missatges i amb responsabilitat.

Hem treballat… amb rigor:
No em repetiré, hem actuat sempre coherentment amb la voluntat declarada de millorar el text inicial d’aquest projecte de llei. Un projecte de llei que no només diu ser de “simplificació”, sinó també de “millora de la regulació”… Permeti’m que els digui que tots els que hem pogut treballar a fons aquest projecte, sabem que aquest és un dels més grans eufemismes que l’acompanya… La millora de la regulació quedava –i queda encara- ben lluny -ben lluny!- del contingut d’aquest projecte.

Hem treballat… amb voluntat de diàleg i flexibilitat.
El ponent de CiU no ens podrà negar que en tot moment hem treballat amb voluntat de diàleg i flexibilitat en la negociació, quan veiem que podíem assolir l’objectiu perseguit amb les nostres esmenes, cercant un redactat alternatiu que pogués ser assumit per una majoria.
No hem estat intransigents allà on realment hi havia un marge en la negociació.
De fet, les nostres esmenes presentades, ja s’esforçaven, en no pocs casos, en cercar redaccions alternatives que, mantenint el precepte, salvessin el problema que hi havíem detectat. No hem tractat senzillament de suprimir per suprimir, quan hi vèiem alternatives.

Hem treballat… amb claredat.
Hem aplicat alhora claredat en els marges de negociació que teníem. També en això el ponent de CiU n’estic convençuda que em donarà la raó.
Allà on veiem espai per la negociació, l’hem assenyalat amb nitidesa. Si no n’hi havia, també ho hem dit.
No hem marejat el treball en la ponència. I crec que no tothom pot dir el mateix avui.

I hem treballat… amb responsabilitat.
El Grup Socialista, compartint els grans objectius declarats i reconeixent que l’agilitat, la simplificació i la promoció de l’activitat econòmica que plantegen aquests projectes són fonamentals en temps de crisi econòmica, es va comprometre des d’un bon principi a treballar amb celeritat.
Però la celeritat ha esdevingut precipitació en mans del Govern.
Que una llei tan complexa com aquesta, amb 230 articles, sigui tramitada i aprovada en 5 mesos, dels quals un correspon al període de campanya electoral de les generals, un període que necessàriament ha afectat l’agenda de tots els ponents, significa que s’ha hagut de córrer, i córrer molt. I passar de la celeritat a la precipitació com s’ha passat, sobretot en alguns moments d’aquesta tramitació - especialment en la part final- pot fer caure fàcilment en l’atropellament no tan sols de la garantia del bon resultat del treball, sinó fins i tot del respecte a la feina de la ponència i al seu paper.
Pot arribar a caure, fins i tot, en la barroeria formal i en l’obertura de la veda a l’excés de tacticisme polític (malentès, és clar) per part d’algun grup parlamentari. Permeti’m que els en citi dues mostres:

- La barroeria formal derivada de la precipitació: com quan el Govern “oblida” incloure gairebé mitja dotzena de lleis més encara a modificar en aquest projecte en el moment de la seva aprovació (ja no són 32 lleis, no… sinó més) i els incorpora de nou per via d’esmenes de CiU, com qui diu… aprofitant que “el Pisuerga passa per Valladolid”. Uns textos que, és clar, que la resta de grups no hem pogut ni conèixer ni esmenar perquè no existien inicialment.

- L’excés de tacticisme polític malentès per algun GP: Com l’actitud del PP que, davant la rapidesa en la tramitació, i intentant fer un capmàs entre els possibles escenaris de pacte (o no) entre el PP i CiU, sigui en aquestes lleis, sigui en la llei de pressupostos i la de mesures o en la investidura del nou president del govern, decideix deixar oberts i mantenir en secret la seva posició sobre els aspectes més importants d’aquesta llei. Una actitud que en part, i amb una clara manca de respecte a la tasca feta per tots els ponents, fins i tot, ha fet saltar pels aires alguns dels treballs previs de la ponència.

El resum fins aquí: He volgut/ vull…
- Recordar una premissa:
Els objectius declarats eren compartits: la simplificació
- Constatar una realitat flagrant:
El contingut del projecte no responia al missatge declarat
- Reiterar el nostre compromís, el nostre objectiu:
Millorar el projecte, millorar el seu impacte sobre la vida de les persones
- Reconèixer una sorpresa positiva en aquest context:
La bona dinàmica del treball en ponència i el bon clima entre tots els seus membres malgrat el context de treball (recordar el cop de decret inicial pretès pel Govern, avortat gràcies -entre d’altres- a les exigències del nostre grup)
- Lamentar els tres grans problemes que ens hem trobat:
o La mà estesa del Govern només ho era de formes, de paraula, però no en els fets.
o La precipitació en la tramitació per part del Govern (que amb tota probabilitat ha impedit arribar a algun més acord del que s’ha arribat).
o L’excés de tacticisme polític per part del PP, sobretot.

Posicionament del GPS:
Coherents amb l’objectiu declarat i compartit:
- Votarem a favor d’aquells preceptes del projecte que enteníem que suposen clarament una simplificació i milloren la regulació actual, i amb ella, contribueixen a millorar la vida dels nostres ciutadans. Respecte aquests articles, o ja no havíem presentat esmena o l’esmena presentada ha estat acceptada o transaccionada.
- Votarem en contra de tots aquells preceptes en els que no hem aconseguit millorar el text, malgrat la nostra voluntat de diàleg. Un diàleg que per part del Govern ha estat més formal que real. Mà estesa de paraula, però no de fets.

3 exemples de millora:
Pactades amb CiU ja en el debat a la totalitat:
- Acreditació entitats d’iniciativa privada per la prestació de serveis socials
- Règim jurídic
- Cooperatives (Consell Superior de Cooperació)
Pactades amb CiU durant la tramitació parlamentària:
- Seccions de crèdit cooperatives agrícoles: recuperar la tutela compartida de Treball i d’Economia sobre les seccions de crèdit de les cooperatives. El malaurat cas de la secció de crèdit de la Cooperativa de l’Aldea evidencia la fragilitat d’aquest tema. La solució no era un menor control des d’Economia.
- Esports: condicionament autonomia municipal en equipaments esportius a través de directrius tècniques esportives de la Generalitat independentment fins i tot quan és el municipi qui afronta la globalitat de la seva despesa.

3 exemples de desacord:
- Aigües
- Seguretat industrial
- Altres temes que denoten clarament que la simplificació no era l’objectiu real en molts casos: és simplificació negar la seguretat jurídica, excloent la necessitat de refondre els textos resultants d’aquestes modificacions?

Peça final
Senyors i senyores diputades,
Més enllà del resultat final d’aquestes votacions i com quedi configurat, finalment, el text legislatiu i la seva avaluació política i tècnica -que farem!-, sí que podem fer ara algunes reflexions d’aquest procés.
Reflexions que, potser, també poden ser-nos d’utilitat per aquesta legislatura, o que almenys marcaran el criteri de treball del grup parlamentari dels socialistes de Catalunya en els propers mesos.

Aquesta legislatura serà una legislatura de reformes.
El Govern les té fixades en el programa electoral del grup que li dóna suport;
La crisi i la seva evolució incerta, obligarà a una permanent actualització legislativa o a un conjunt d’iniciatives parlamentàries d’adequació.
I nosaltres, i entenc que juntament amb al resta de l’oposició, també farem propostes diverses.

Tot aquest esforç reformador cal fer-ho ràpidament, sí. O almenys tant ràpidament com les circumstàncies reclamin.
Però no podem confondre urgència amb precipitació, provisionalitat i fragilitat jurídica.

Si cal fer reformes, fem-les;
si cal anar ràpidament, no perdem el temps;
si cal actuar a fons, arromanguem-nos;
però no a costa de fer reformes coixes, fragmentades, imprecises, o poc solvents.

Simplificar no es retallar, com el Govern del President Mas pot confondre, empeltat d’una dinàmica mutiladora de serveis i despeses.
Simplificar obliga a ser més eficient i eficaç.
I per això cal ser -encara més- precís, fi, i treballar amb qualitat.
Si volem que la nostra arquitectura legislativa sigui més senzilla, no ha de ser només més prima, més dèbil o més petita; sinó de més qualitat i de més precisió.

I per a fer això, senyores i senyors diputats, hi ha tres regles que no podem oblidar.
I que, a parer nostre, han estat reiteradament trencades i oblidades en aquests mesos.

1a. El tacticisme és incompatible amb la urgència i la responsabilitat de la tasca parlamentària que volem escometre.
Tenim poc temps i, a sobre, no podem malbaratar-lo.
Denunciem aquesta actitud. Així no anirem de pressa. Així ens estimbarem.

2a. La urgència, que el Govern pot marcar donada la seva majoria i la seva responsabilitat executiva, no pot ser un trágala, ni un procés que trituri les mínimes exigències garantistes, les mínimes condicions tècniques i les mínimes concertacions socials. El Govern té pressa, però no sempre sabem on vol anar.

3a. El consens no pot forçar-se sense diàleg ni acords. Consens no es adhesió.
Si el Govern vol que aquestes reformes, i les que puguin arribar en el futur, siguin de país (és a dir, de caràcter nacional i institucional);
siguin profundes (és a dir que toquin temes rellevants, sensibles i importants del nostre sistema de serveis públics)
i que siguin duradores (és a dir, estables…)
Doncs bé, si vol que les reformes siguin de país, profundes i duradores… jo em pregunto:
això es pot fer sense escoltar al principal partit de l’oposició i que té vocació de Govern?
es pot fer sense escoltar i atendre les seves raons?

Senyors i senyores diputats,
si el Govern vol anar lluny i amb tothom, l’acompanyarem.
Però si no sap on va, improvisa, menysté les nostres aportacions i el que representem,
i fractura la societat catalana, ens hi plantarem.

Moltes gràcies.