Aquesta és la setena entrega de la secció en què dones amb tones de talent, resistència i creativitat expliquen com viuen i senten en femení.

En la legislatura 2006-2010 vaig ser secretària de Govern. Era l’única persona de fora de l’Executiu català que podia entrar a les reunions. La meva funció era assessorar però, des de fora, quan em veien entrar a la sala, es pensaven que era la nena que prenia notes. Si en política ets dona i jove, acabes sent vista com una crossa o una assistenta. Estàs per servir. Qualsevol ambició que demostris és interpretada en negatiu – «¿què deu voler aquesta?» –, i les teves iniciatives són considerades com preses des d’un punt de vista estrictament individual, egoista, no en benefici del projecte col·lectiu, i això t’obliga a plantar cara.

Per una altra part, hi ha qui, per ser dona i jove, fins i tot pot considerar que el teu marge d’opinió deu tendir a zero. I jo he donat sempre la meva opinió al PSC, perquè crec que és la millor manera d’ajudar el projecte col·lectiu. Bona part del que va passar [Pere Navarro la va ignorar en les llistes de les eleccions al Parlament i es va quedar a les portes de revalidar el seu escó] va ser per una bateria de propostes que vam fer quan es va començar a parlar de primàries, i automàticament vaig saltar. Aquestes propostes s’han aprovat ara, però a mi ja se m’havien carregat… Si volem regenerar les organitzacions polítiques, no podem confondre discrepància amb traïció, que és una cosa molt masculina.

Segons la meva opinió, la dona treballa d’una altra manera. D’entrada, té una visió global complexa, però també és capaç de focalitzar el problema sense desatendre la totalitat. Fa un treball més en equip. És més generadora de confiança. Està més disposada a escoltar els altres. Enfoca el treball en xarxa. I té una altra manera d’entendre el poder. Per a nosaltres, poder és responsabilitat. No és un «jo en tinc i tu no», sinó «algú ho ha de fer, fem-ho», cosa que acaba semblant que llueix menys.

Em sembla que la feminització de la societat ens convé a tots. Aquesta forma de treballar més col·laborativa, més de comptar amb tothom, ens garantiria un futur que avui és negre. Els valors que aporta una dona són imprescindibles per avançar en un escenari de crisi. I en política, encara més.

LAIA BONET VALLS (ALT CAMP), 1972. SECRETÀRIA DE GOVERN AMB L’EXPRESIDENT MONTILLA. PROFESSORA DE LA UNIVERSITAT RAMON LLULL

Enllaç a l’article a “El Periódico” en català
Enllaç a l’article a “El Periódico” en castellà