Sempre m’ha apassionat perdre’m entre les pàgines dels diccionaris i deixar-me portar per l’atzar per descobrir mots coneguts o no tant coneguts i les seves accepcions, sinònims, antònims, orígens etimològics o traduccions. Aquest és, de fet, un motiu pel qual m’apassionen tant les llengües.

Avui és un bon dia per fer-ho.

Díscol,la: (Del llatí dyscŏlus, i aquest, alhora, del grec δύσκολος). Desobedient, que no es comporta amb docilitat. Rebel.

I els antònims són ben suggerents: obedient, dòcil.

Crític,ca: (Del llatí “criticus” i aquest, alhora, del grec κριτικός “kritikós”, capaç de discernir; procedent del verb κρίνειν “krínein”, separar, decidir, jutjar; d’arrel indoeuropea *krei- “cribar, discriminar, distingir”). Analític, incisiu, mordaç, pertinent.

Si la política progressista no és crítica davant la realitat que vivim i díscola per acceptar allò que se’ns presenta com inevitable, indefugible o predeterminat, no serà ni política ni progressista. Sí, hi ha alternativa.