Data: 6 de novembre de 2017
Els darrers dies, amb la successió d’escenaris inimaginables i de decisions cada cop més imprevistes, s’han sentit arreu més i més veus que expressaven una creixent incomprensió sobre les raons que menaven a cadascuna d’aquestes situacions.
Com entendre que qui diu voler tornar a la normalitat de l’Estat de Dret ho faci convocant unes eleccions en les que amb tota probabilitat una part significativa dels eventuals candidats no podran fer campanya per estar sota presó provisional sense fiança?
Com entendre que qui diu voler tornar a la normalitat de l’Estat de Dret ho faci permetent que un Fiscal General, reprovat pel Congrés per la seva dubtosa professionalitat en relació als investigats del PP en els casos de presumpta corrupció, presenti una querella per uns delictes pels que la gran majoria d’experts consideren que no es donen ni tan sols els elements més bàsics del tipus penal? I ho faci permetent que se n’apropiï la competència l’Audiència Nacional tot i que resulta jurídicament més que discutible?
Com entendre que qui diu defensar la legalitat la debiliti més i més blindant-la a tot possible canvi i fent-la inútil, així, a la seva primera i última raó de ser (resoldre els conflictes que en cada moment existeixen en una comunitat)?
Com entendre que qui diu defensar l’Estat el posi en canvi cada cop més en crisi?
Com entendre que qui diu voler eixamplar la base social d’un projecte polític legítim, la independència, opti per una estratègia unilateral, que necessàriament porta a debilitar indefectiblement aquesta base i a impedir el reconeixement internacional?
Com entendre que qui admet no disposar clarament de les eines pròpies d’un Estat, decideixi presentar batalla sense preparar-se realment per les envestides contràries, ans al contrari, fent-ho tot amb la bandera del #TenimPressa?
Com entendre que després de dur a terme el pas definitiu amb la votació d’una declaració d’independència no es produeixin ni gestos simbòlics ni actes jurídics de cap mena per part del Govern de la Generalitat?
Com entendre que qui diu protegir la República declarada posi en marxa alhora dues estratègies i dos relats difícils de compaginar (una feta des de Brussel·les, al·legant la manca de seguretat per ser jutjats amb objectivitat a Espanya; i l’altra a Madrid, assumint les primeres decisions judicials)?
Entendre-ho passa per imaginar-se què pretenia exactament aquell que en cadascun d’aquests escenaris es decantava per una determinada opció. Si alguna cosa potser podem extreure’n ja dels darrers capítols d’aquest conflicte és que la incomprensió expressada davant de les decisions preses, rau en el fet que molts encara pensem que l’objectiu de tot líder polític que actuï des d’una veritable responsabilitat, és resoldre els conflictes existents, no perpetuar-los o servir-se’n per assolir objectius a curt termini, personals o electorals.
Quan ningú fa el que tocaria, preocupem-nos. El progrés i la pau social estan en risc. I la política n’és la primera víctima.
|
|||
|
|||
|