Estic segura que el procés de primàries obertes que el PSC de Barcelona està promovent al seu interior i entre la ciutadania serà un èxit. ¿Què entenc per èxit i per què crec que serà així? Aquí comparteixo algunes claus.

1. Les primàries interessen. Estic convençuda que la demanda de la nostra societat a l’hora d’assumir més protagonisme a la vida pública i política és sòlida. Volem decidir en molts àmbits de la vida, tornar a protagonitzar la nostra sobirania democràtica. Hi ha ganes de més política, però sobretot, ganes de decidir i de participar. Les primàries obertes dels socialistes de Barcelona s’emmarquen en aquest poderós corrent de fons. Volem més democràcia, no menys. La volem millor, i volem ser part de la solució, no electors passius, conformats o resignats. A Catalunya i a Barcelona.

2. Els partits s’han de renovar. La decisió que aquest procés de primàries sigui obert a la ciutadania, amb la simple acceptació d’uns principis genèrics (tal com contempla l’esborrany de reglament que aquestes setmanes estem discutint) és un pas d’obertura i transparència extraordinàries. Espero que aviat existeixi una legislació que faci de les primàries la normalitat i no l’excepcionalitat, o la discrecionalitat d’un partit o altre.

Els socialistes hem decidit que per renovar el lideratge, el discurs i la proposta no podem comptar només amb les nostres exhaustes forces internes. Més que mai cedim la nostra autonomia interna per un exercici de coresponsabilitat política compartida. És un gran desafiament. I confio plenament en els nostres militants, simpatitzants i electors que puguin veure en aquest procés un instrument útil per iniciar la renovació urgent i profunda que necessitem.

3. Les primàries, un graó. En els últims mesos m’he implicat a fons en la defensa de totes les iniciatives de regeneració democràtica que el meu partit, i altres institucions, han impulsat. Crec que, per als socialistes, les primàries són un servei públic a la política democràtica i una oportunitat política. Crec que a Barcelona hi ha un itinerari possible per construir una alternativa progressista, que he definit en cinc etapes: escoltar (la ciutadania, dins i fora del meu partit), liderar (les primàries), proposar (una alternativa de govern i de gestió), sumar (una aliança de canvi renovadora) i, finalment, governar (amb una nova majoria social a la ciutat, i política al consistori). Hi ha un pla possible per a la ciutadania progressista, si seguim una estratègia adequada, sostinguda i amb determinació. Les primàries són una part central d’aquest nou horitzó.

4. Barcelona, a debat. Les primàries poden -i han de- contribuir a posar les aspiracions i els problemes de la ciutat i les seves possibles solucions en el centre d’aquest procés. Crec que Barcelona ha de liderar el debat global sobre els nous models de gestió de les ciutats del futur. Si deixa d’innovar, Barcelona perdrà tots els lideratges als quals pot i ha d’aspirar. Necessitem una ciutat del coneixement, una economia de la innovació i la cooperació orientada a la iniciativa, i una aposta pels serveis públics de nou encuny. S’ha de passar de la mera descentralització a la cogestió d’alguns serveis de proximitat. Les primàries centraran els debats urgents: des de les insuportables desigualtats als dèficits de planificació. Ens ajudaran a pensar en la ciutat. Són una gran oportunitat.

5. Compromís per Barcelona. El debat sobre les primàries acaba, gairebé inevitablement, en la qüestió dels lideratges i les persones. Però encara no sabem quines seran finalment les regles del joc, i si el centre de gravetat d’aquest procés estarà en el vot dels ciutadans o en els pactes entre les candidatures. S’ha d’esperar a veure com es resolen algunes incògnites i veure, també, el grau de consistència d’algunes simpaties i alguns recolzaments.

Sóc molt partidària que la naturalesa oberta de les primàries obligui a privilegiar el debat i el vot, abans que el pacte i les aliances prèvies. Necessitem animar el procés. I no ho farem si les candidatures que es presenten reflecteixen, simplement, equilibris partidaris interns. Els socialistes haurem d’oferir esperances de futur, i no conformar-nos passivament a presentar candidatures possibilistes. Es tracta del futur. No d’un passat melancòlic, ni d’un present resignat. Necessitem energia i il·lusió. Els electors no ens perdonaran l’especulació o el càlcul. Per Barcelona, convé arriscar-se.

Ara vénen setmanes apassionants per als que estimem la política i el debat. Estic convençuda que Barcelona necessita una alternativa progressista que reconnecti la política amb la ciutadania. Continuaré treballant perquè convertim les primàries en una oportunitat real, profunda i perquè la ciutadania tingui la primera i l’última paraula. Hi ha ganes. Hi ha il·lusions. Hi ha esperances. Fem possible el compromís per Barcelona. La ciutat i els seus ciutadans s’ho mereixen. No defraudarem.

Versió en castellà.