LA SITUACIÓ
Els ens locals es troben en una situació econòmicament molt difícil.

I això succeeix en un moment de crisi econòmica severa de llarga durada, en la que les polítiques locals de serveis als ciutadans són cabdals –més que mai- per afavorir la cohesió social en els pobles i ciutats del nostre país.

Perquè és des de la proximitat i la capacitat que aquesta atorga per adaptar-se a la realitat social i econòmica de cada indret, -és des de la proximitat, reitero- des d’on es té el millor coneixement de les demandes i les necessitats de la ciutadania.

Des d’aquest coneixement, des de la proximitat, i amb l’experiència de 32 anys de municipalisme democràtic, els ens locals han tingut un paper actiu en les polítiques de benestar per tal de lluitar contra les desigualtats que es fan ja no evidents, sinó dramàtiques en l’actual situació de crisi econòmica.

En aquest context, els governs locals han recordat la necessitat que les institucions del nostre país, el món local i la Generalitat, vagin de la mà per garantir alhora un finançament suficient per a les competències que des de 1979 i de forma progressiva han anat assumint els ens locals, precisament per la seva proximitat als ciutadans, és a dir, per ser allò que ahir el President Mas denominava el front office del nostre sistema institucional.

LES CAUSES DE LA SITUACIÓ
Però, quines són les causes d’aquesta situació?

• La pròpia configuració del sistema de finançament local, que és objecte d’una demanda ja històrica i la desproporció respecte les competències que exerceixen.
• Les limitacions normatives a l’endeutament.
• El retard en el pagament de les transferències, ajuts o subvencions.

Sobre la primera i la segona, permeti’m que no m’hi aturi ara.

En el primer cas, perquè respecte a la Llei d’hisendes locals (de “finançament municipal”), que esperem que aquesta legislatura sigui una realitat (de fet vostès havien expressat –i signat- que l’aprovarien el 2011, recorden?), a hores d’ara el més calent és a l’aigüera.

L’únic que tenim és un compromís de creació d’una comissió de treball perquè la debati en paral·lel a la Llei de Governs Locals.
I ja saben què diuen de les comissions, no?

• Si pretens que un projecte s’aturi… crea’n una!
• Si vols saber quina és la capacitat real de treball d’una comissió, divideix el coeficient d’intel·ligència més baix dels seus integrants, pel nombre de membres que té.

Tan sols esperem que vostè sàpiga trencar aquesta malastrugança.

L’altra causa, la impossibilitat normativa d’endeutament, és un tema que ha estat objecte de debat ja en aquesta cambra i en el que ara no hi entrarem. Compartim el valor del principi d’estabilitat financera en el sector públic. Ho sap ben bé.

Em centro, com ja es pot esperar, en la tercera causa: l’incompliment, l’any 2011, per part de la Generalitat i el seu sector públic, dels compromisos de pagament als governs locals: Ajuntaments, Consells comarcals i Diputacions.

Un impagament que suposa una DESLLEIALTAT en majúscules als governs locals i un menysteniment de les funcions que aquests desenvolupen, per l’establiment de polítiques de serveis locals adreçades a treballar per la cohesió social i a lluitar contra les creixents desigualtats.

GRAVETAT DE LA SITUACIÓ

Es una situació molt greu. Molt. No puc pensar que vostè, quan pren la decisió de no complir amb els compromisos de pagament dels deutes pendents amb els ens locals, no s’imagini qui és qui en patirà les conseqüències. Faci’s la pregunta:

• Quan vostès decideixen no pagar les beques menjador, qui creu que hi ha al darrera, com a afectat?
• Quan vostès decideixen no pagar el transport escolar, qui creu que hi ha al darrera, com a afectat?
• Quan vostès decideixen no pagar les escoles de 0 a 3 anys, qui creu que hi ha al darrera, com a afectat?
• Quan vostès decideixen no pagar el Pla de Millora de Barris, qui creu que hi ha al darrera, com a afectat?
• Quan vostès decideixen ni tan sols efectuar una nova convocatòria de la Llei de Barris, qui creu que hi ha al darrera, com a afectat?
• Quan vostès decideixen no pagar el Fons de Cooperació Local, qui creu que hi ha al darrera, com a afectat? És a dir, com creu que pagarà l’Ajuntament els seus serveis, el seu funcionament?
• Quan vostès decideixen no pagar la depuració d’aigües, qui creu que hi ha al darrera, com a afectat?
• Qui? Els ciutadans. Els ciutadans.

D’aquí l’enorme gravetat d’aquesta situació. Una situació ja no de preocupació, sinó d’angoixa, per l’asfíxia econòmica d’aquells que són els primers en mostrar la cara als ciutadans que es troben en una situació més fràgil.

ACTUACIÓ DEL GP SOCIALISTA

Què fa el nostre grup parlamentari davant d’aquesta situació?

1. Intentar conèixer la magnitud del problema, per poder abordar així, en millors condicions, les solucions possibles. Per això li vam presentar un paquet de 2000 preguntes
2. Promoure un debat a la cambra per poder instar al Govern a actuar com creiem que hauria de fer-ho. Per això, a principis d’octubre passat, vam presentar una interpel·lació, que va defensar la nostra diputada Núria Ventura, i el Parlament va aprovar posteriorment una moció gairebé per unanimitat.
Anem a pams.

1. Les preguntes

Per cada municipi, cada Consell comarcal i cada Diputació vam preguntar-li:

• La quantificació del deute pendent de liquidació per part del conjunt dels organismes i ens depenents de la Generalitat.
• La previsió d’obligacions econòmiques contretes per la Generalitat i el seu sector públic, fruit de convenis o acords puntuals o pluriennals signats.

2000 preguntes li fèiem.

2000 xifres li demanàvem.

Quantes respostes hem obtingut? 1 resposta (per les 2000 preguntes!).

Quantes xifres hem obtingut? Cap. Absolutament cap.

Ni una, senyora Vicepresidenta.

I ens preguntem: és admissible el silenci com a resposta quan es demanen dades concretes? Dades, per cert, que vostès han de tenir.

Es poden “polir” una demanda concreta sobre les dades del deute i les obligacions de pagament futures amb una resposta idèntica que parla de les “nou línies d’actuació concretes que des del Govern estan duent a terme en l’àmbit local”?

Si haguéssim volgut saber quines eren aquestes nou línies, hauríem preguntat per elles! (citar algun exemple)

Vicepresidenta, aquesta resposta, multiplicada per 2000, equival a 2000 riotes, 2000 burles. 2000 bufetades.

Però no només a la funció d’aquesta cambra que també és la de “controlar” el Govern (recorda?), sinó especialment 2000 bufetades als governs locals del nostre país i als ciutadans que esperen, que depenen, dels serveis que aquests hauran de deixar de prestar a causa del seu incompliment.

I és que no només neguen el deute als ens locals, sinó que a més es neguen a dir a quant ascendeix!

On és la lleialtat institucional del Govern de la Generalitat cap als governs locals?

Recordi: la lleialtat ben entesa, no només s’exigeix sinó que també es practica.

2. La moció aprovada pel Parlament.

Arran de la nostra interpel·lació, el 20 d’octubre es va aprovar pràcticament per unanimitat en aquesta cambra una moció (47/IX) sobre les relacions i els compromisos institucionals amb els ajuntaments, que contenia mandats ben precisos, alguns dels quals fins i tot van comptar amb el seu vot:

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:
a) Fer públiques i trametre als grups parlamentaris, en el termini de dos mesos, les dades sobre el deute de la Generalitat, agregades i desagregades, amb els ajunta¬ments, els consells comarcals i altres ens locals.
b) Fer públiques i trametre als grups parlamentaris, en el termini de dos mesos, les dades sobre els compromisos pluriennals vigents de la Generalitat amb els ens locals, de manera agregada i desagregada.
c) Abonar als ens locals, abans d’acabar l’any 2011, el deute que la Generalitat hi tingui pendent, i, en els casos que això no sigui possible, fixar, també abans d’acabar l’any, un calendari per al pagament del deute de la Ge¬neralitat amb els ajuntaments que integri el conjunt dels departaments i llurs organismes dependents i vinculats.
d) Garantir el manteniment de l’aportació econòmica de la Generalitat derivada d’acords i convenis ja signats que afecti l’exercici de competències municipals i, especial¬ment, els serveis ja prestats pels ajuntaments que afecten les escoles bressol, les escoles de música, d’art i dansa i els serveis de benestar social, entre altres.

A data d’avui, el Parlament segueix sense disposar de les dades. I els governs locals segueixen sense disposar dels recursos del deute pendent de liquidar.
Un nou menysteniment a la funció d’aquesta Cambra.

Un nou menysteniment, una nova deslleialtat als governs locals.

Resultat? Una nova decepció.

REITERACIÓ

Per tot plegat, tornem a preguntar-li avui:
1. Quin és el deute pendent amb els ens locals?
2. Quan es farà efectiu?
3. Quina és la previsió de futures obligacions de pagament contretes fins ara?

Té una nova oportunitat. Aprofiti-la.

Altrament no només ens estarà demostrant que no respecta aquesta cambra ni la funció que té atribuïda. Sinó també que no es fa el càrrec de la situació en la que es troben els ens locals del nostre país.

Moltes gràcies.

PRIMERA RÈPLICA DE LA VICEPRESIDENTA

RÈPLICA

Després de sentir-la, he d’admetre que vostè ha perdut una nova oportunitat per demostrar que entén la gravetat de la situació i que se’n fa el càrrec.

Novament sense respostes.

Com pot quedar-se en silenci davant les demandes del món local? Davant la seva angoixa? El silenci no pot ser la resposta.

Ni paga, ni diu quan pagarà! Ni tan sols poden fer-se previsions.

Sentiment de decepció.

No ha respost les preguntes que li havíem formulat:
1. Quin és el deute pendent amb els ens locals
2. Quan es farà efectiu?
3. Quina és la previsió de futures obligacions de pagament contretes fins ara?

És així com vol crear el clima de confiança?

Dient-nos el que ahir el President Mas va dir a les entitats representatives del municipis? Que és una problema de tresoreria i que es pagarà quan arribin els recursos de les línies de crèdit ICO que ha anunciat el Ministre Montoro, si arriben?

I ens hem d’interrogar sobre el perquè no respon a les preguntes.

Només hi veiem dues possibilitats:
- Perquè no ho sap. No m’ho vull ni imaginar!
- Perquè no vol. Però no és que no VULGUI liquidar el deute. És qui ni tan sols VOL respondre a les preguntes sobre el quant i el quan!

Per tant… no hi pot haver altra conclusió: vostè no es fa el càrrec de la situació. I per tant, vostè no respecta els ens locals. I això només té un nom: antimunicipalisme.
Davant d’aquesta situació: només li puc recordar quelcom que vostè ja sap: vostè és la responsable d’aquest política, i també d’aquests silencis, d’aquesta desconsideració (repeteixo, ja no només per no pagar sinó per no permetre als ens locals de fer una previsió del cobrament). És responsable d’aquesta girada d’esquena als problemes dels ens locals.

Vostè és la responsable en un Govern que serà recordat malauradament pel seu menysteniment als ens locals. Un Govern antimunicipalista.

Aquest serà el seu llegat:

• Resultats, ni un.
• I això sí, un esquinç, una escletxa, un trencament flagrant de la lleialtat institucional amb els ens locals.

Li reitero: la lleialtat ben entesa és la que no només s’exigeix a l’altre, sinó la que hom mateix practica cap als altres.

En resum, vostè:

• No fa
• No respon
• No explica
• No farà (referència al nefast escenari pressupostari pels ens locals per a 2012)

LES PREVISIONS: L’ESCENARI PRESSUPOSTARI 2012

La situació és més greu encara si observem el projecte de pressupost per 2012 que ahir es va començar la seva tramitació gràcies als vots de CiU i del PP.

Un escenari, que ben lluny de corregir la fragilitat financera dels governs locals, l’agreuja:
(Essent la mitjana de reducció del pressupost 2012 sobre el de 2011 d’un 4%)

• Fons de Cooperació Local: - 7,7% (-18,5 % respecte el 2010)

I pel que fa a les transferències condicionades, i per tant finalistes:

• Per escoles bressol: -17,6 % (-40 % respecte el 2010)
• Conservatoris i escoles de música: -30 % (-36 % respecte el 2010)
• Foment de l’ocupació: -27,42 %
• Pla de Millora de Barris (sense partida pressupostària!)

En resum: vostès estrenyen més el cinturó dels ens locals que el de la pròpia Generalitat, amb més rebaixes pressupostàries. I a sobre després no els paguen.

De cara a futur, un consell, si em permet: no malbarati novament l’oportunitat de diàleg i de resposta.

(Referència a la Comissió per l’anàlisi de les Lleis de Govern Local i de Finançament local).

Ara que parla de la Comissió per elaborar les Lleis de Govern Local i de Finançament local, no ho converteixi en una operació de cara a la galeria, amb càmeres, columnes i fons d’escenari, com a la cimera de l’acord estratègic, que van fer la primavera passada.

Així no es recuperarà la confiança en el nostre país, i sense aquest clima de confiança, la sortida de la crisi encara és més lluny.

El missatge “confiï en nosaltres. Deixi’ns fer” que aquesta setmana ens reiterava novament el portaveu del Govern…ja no és creïble.

Moltes gràcies.

SEGONA RÈPLICA DE LA VICEPRESIDENTA