Avui 14 de març l’Ajuntament de Barcelona ha celebrat un Plenari en el qual s’ha aprovat la proposició del Grup Municipal Socialista (GMS) de portar al Tribunal Constitucional la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) del PP. Davant l’actitud tèbia i reactiva de l’alcalde Trias i el seu equip de Govern, ha estat el GMS qui ha liderat la iniciativa, encapçalant un ampli moviment municipal de rebuig a la LRSAL que compta també amb el suport de diputats al Congrés de diversos grups polítics, diferents Governs Autonòmics i Parlaments, Associacions Municipalistes,…

És la primera vegada que s’utilitza la figura del “conflicte en defensa de l’autonomia local” que, per requisit legal, ha de comptar amb el suport de 1.160 municipis, representant una sisena part de la població espanyola. Més de 2.000 municipis, dels quals 742 catalans, ja han acordat l’oposició a la llei que ha de ser canalitzada per l’ajuntament amb més població, el de Barcelona.

La LRSAL suposa un atac frontal al principi constitucional d’autonomia local i pretén convertir els Ajuntaments en simples administradors amb una capacitat limitada per fer política, i molt especialment els que tenen menys de 20.000 habitants. En un moment en el qual creixen els reptes a abordar per part dels ajuntaments, el Govern Central ha promogut una llei que limita enormement la seva capacitat d’actuació. Novament, estem davant l’estratègia d’un govern conservador que aprofita la situació de crisi per introduir canvis estructurals en el nostre sistema de govern i benestar. En aquest cas, és evident que la LRSAL dificultarà que puguin sorgir alternatives polítiques des del món local, que permetin aflorar noves maneres d’abordar els problemes públics. Molts són els elements de la LRSAL que justifiquen la necessitat de consolidar un front comú en contra:

• Vulnera el principi constitucional d’autonomia local, les competències de la Generalitat en matèria d’organització local i la Carta Europea de l’autonomia local.
• És una reforma proposada sense voluntat de consens.
• Desvirtua el paper i l’essència mateixa dels ajuntaments com a governs més propers als ciutadans i com a àmbit de participació.
• Posa en perill serveis importants (salut, educació, serveis socials, habitatge,…) fet que perjudica a molts col·lectius, especialment als sectors més vulnerables.
• Amenaça llocs de treball en la funció pública (30.000 a 50.000 a Catalunya segons UGT i CCOO; 300.000 a tot l’Estat).
• Els serveis no bàsics es podran suprimir i els obligatoris es podran privatitzar.
• Relega serveis fonamentals a administracions de segon grau, les diputacions, allunyant-los de la ciutadania amb la conseqüent pèrdua de qualitat democràtica, transparència i participació. A més, les Diputacions no tindran garantida la capacitat per organitzar la prestació dels serveis i hauran de recórrer a grans centrals de compra i externalització de serveis.

A més, aquesta reforma, presentada sota un caire “economicista”, un suposat estalvi de 8.000 milions d’euros, és utilitzada per culpabilitzar el món local de la situació del deute, sense explicar, per exemple, que al conjunt de l’Estat més de la meitat dels regidors ja no cobra per exercir aquesta funció, o que els ajuntaments només representen una xifra al voltant del 4% del deute públic.

És per aquests motius que hem de dir NO a la LRSAL i, en aquest no, defenso el lideratge de l’Ajuntament de Barcelona. Més enllà que la Carta Municipal pugui pal·liar i protegir parcialment Barcelona de la LRSAL, la nostra Ciutat, com a capital de Catalunya, s’ha de situar al capdavant de la defensa del municipalisme. Per fer-ho, considero que des de l’Ajuntament de Barcelona, a més de les mesures estrictament jurídiques, cal:

• A. Reivindicar obertament el valor del municipalisme:
  • A Catalunya el municipalisme ha estat, i és, un element bàsic de construcció d’una societat democràtica, de vertebració social i cívica, expressió de l’estat del benestar i del catalanisme transversal i integrador.
  • Als ajuntaments, elements centrals de la vida democràtica, se’ls acusa injustament de ser els causants del dèficit públic.
  • Els ajuntaments són peces fonamentals que contribueixen a lluitar contra la crisi i a donar suport a persones i famílies (polítiques actives d’ocupació, serveis socials, educatius, sanitaris, habitatge, recolzament a les reivindicacions populars…)
• B. Plantejar una alternativa per al món local diferent a la LRSAL que contempli:
  • Abordar un finançament just per als ajuntaments.
  • Estudiar una reforma consensuada orientada a fer dels ajuntaments un nivell de govern més eficient i adaptat a la realitat del país.
  • Plantejar mesures d’estalvi i simplificació i estimular la col·laboració entre municipis, alhora que es preserva el principi d’autonomia local i es reforça el nivell competencial del món local.
  • Incidir en l’opinió pública i la ciutadania destacant el paper dels ens locals pel que fa a la millora de la salut democràtica i al manteniment d’uns serveis públics de qualitat.
• C. Ser especialment bel·ligerant(s) en:
  • La defensa de l’autonomia local: Barcelona ha d’assumir el paper que li pertoca com a capital de Catalunya i referent històric per als seus ajuntaments.
  • La defensa de la Carta Municipal de Barcelona, que fixa el règim especial per a la ciutat i la dota d’àmplies competències acordades amb el Parlament de Catalunya i les Corts Espanyoles.
  • El rebuig inequívoc a la LRSAL jugant un paper actiu i compromès en el front comú contrari a aquesta norma.

El meu Compromís per Barcelona també és un compromís per la defensa del municipalisme. Crec en la capacitat dels ajuntaments per transformar la realitat i millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes. També crec que els ajuntaments són el millor espai on podem començar a canviar la vella forma de fer política. És per aquest motiu que dic NO a la LRSAL i SÍ a enfortir el paper del municipalisme com a motor del necessari canvi polític que la societat ens està demanant. Aquesta ha de ser #laforçadelcanvi‬‬.