Antecedents i justificació

• L’Ajuntament és titular d’una xarxa de centres formada per 95 escoles-bressol municipals, 13 escoles d’educació primària, 9 instituts de secundària, 4 centres d’educació especial, 2 centres d’ensenyaments artístics, 2 centres d’educació permanent d’adults, 4 escoles municipals de música i el Conservatori Municipal de Música de Barcelona.
• Exceptuant la xarxa d’escoles-bressol i les escoles i conservatori de música, la resta de centres públics municipals estan gestionats pel Consorci d’Educació de Barcelona. En el Consorci, la Generalitat té major quota de decisió (60%) que no pas l’Ajuntament (40%) i és qui lidera els projectes pedagògics amb la mateixa rutina i inèrcia que la resta de zones territorials.
• Amb el govern de Trias, l’Ajuntament tan sols s’encarrega del manteniment d’instal·lacions i ha perdut la innovació i el lideratge d’un model escolar propi que va tenir un gran prestigi històric. Alhora, bona part dels programes de suport i d’iniciatives pedagògiques transversals han estat arraconades. El Consorci tampoc ha fet grans avenços en garantir un mapa escolar més equilibrat i sense segregació escolar.
• Cal un nou lideratge de ciutat per enfortir un sistema d’escola pública (que representa el 40% del total de l’oferta) que ara ha quedat rutinitzat en mans del Consorci. A més, cal impulsar un Projecte Educatiu de Ciutat molt més ambiciós i compromès amb l’equitat educativa, fent que la xarxa d’escoles concertades acompleixin els objectius i funcions socials que ara esquiven.

Una nova política educativa municipal per impulsar BCN com a capital educativa i del coneixement

• 1. Liderar una estratègia ambiciosa per fer de BCN una capital del coneixement (gran aliança amb les universitats, parcs de recerca i escoles de negocis) que alhora destaqui per un sistema equitatiu i excel·lent d’educació bàsica i secundària. Equitat i excel·lència són compatibles i es reforcen mútuament, com demostren els estudis PISA i els països líders en educació.
• 2. Garantir l’equitat i l’excel·lència educativa en la xarxa pública. L’Ajuntament ha de marcar la línia al si del Consorci. Si no hi ha acord amb la Generalitat en prioritzar la lluita contra la segregació escolar, en equilibrar el mapa escolar públic-concertat i en reforçar la innovació i millora de la qualitat pedagògica, ens haurem de plantejar trencar i abandonar el Consorci per tal de recuperar la xarxa municipal pròpia.
• 3. Protegirem la xarxa pròpia de 95 escoles-bressol com a referent internacional de qualitat i com a primera base de la igualtat d’oportunitats que té retorns molt positius per als nens i per a la conciliació familiar. La Generalitat ha deixat de finançar el seu 25% del cost per tal d’estendre la idea de que és una oferta no sostenible que cal privatitzar seguint el model de PP a Madrid. Ens hi oposem frontalment. Reforçarem les escoles bressol i aplicarem una escala de preus més assequibles en funció de la renda familiar.
• 4. Per innovar i potenciar l’èxit escolar als instituts de secundària cal una municipalització a nivell de districte. La ciutat s’ha de marcar l’objectiu de reduir el fracàs escolar bàsic fins el 10% en quatre anys. En tots els districtes, sobre tot en els barris més vulnerables. Garantirem les beques-menjador i les beques d’estudi en un nou sistema d’ajudes més efectiu i socialment just. Volem crear un entorn de ciutat educadora que s’impliqui amb els instituts i escoles per fer una secundària excel·lent i equitativa que sigui un orgull de la ciutat.
• 5. Promoure el Fora Escola i amb equitat social. Amb la crisi, moltes famílies han hagut de desapuntar als seus fills/es de moltes activitats extraescolars. Volem mancomunar una xarxa d’activitats de reforç i de fora escola que: a) consolidin una dinàmica de Barris Educadors amb fort protagonisme veïnal, familiar i associatiu; b) amb escoles obertes a la tarda i centres cívics amb més aprenentatge i c) centres escolars excel·lents que ajudin i cooperin amb els centres amb més desavantatges.
• 6. Impulsar alhora la ciutat educadora i la ciutat artística. Cal dinamitzar l’acció educadora conjunta entre els museus, teatres i infraestructures culturals de la ciutat i les escoles i instituts. Cal negociar amb el professorat i els agents culturals de la ciutat i dels barris una estratègia coherent per augmentar el consum teatral, musical i artístic lligat a l’aprenentatge i a la potenciació de la creativitat.
• 7. Fer del professorat la figura de prestigi en la ciutat educadora. La qualitat de tot projecte educatiu sempre depèn de la qualitat i reconeixement del seu professorat. Apostem per que el professorat de la xarxa pública (municipal o no) compti amb els recursos, suports i la formació permanent que el reforcin com a figura central de la ciutat educadora. Reactivarem als professionals de suport pedagògic i els centres de recursos per prestar serveis i atenció integrada a les necessitats formatives de nens, adolescents i adults de la ciutat.