En la lluita contra l’atur, la pobresa i les desigualtats ens juguem el veritable model de ciutat i de futur

L’economia urbana de Barcelona juga a la primera divisió de l’economia global. És la desena ciutat del món i la quarta ciutat europea que atrau més projectes d’inversió (2008-2012), només superada per Londres, Moscou i París. Som una ciutat global i atractiva per les grans inversions, però continuem atrapats en una crisi perllongada que està multiplicant les desigualtats. Barcelona ja és una ciutat global. Ara hem de reforçar-la com a ciutat social, justa i redistributiva.

És el gran repte que tenim com a socialistes i progressistes. No es pot construir una ciutat competitiva sense cohesió social, que inclogui i benefici a les classes mitjanes, les classes treballadores i els joves de la ciutat. Aquests tres gran col·lectius som la majoria social i no hem provocat aquesta crisi econòmica que patim i contra la qual ens rebel·lem.

Suportem sis anys de la pitjor crisi econòmica de la història que s’allarga i s’agreuja per les dures polítiques d’austeritat de la dreta que governa. Ens deixen el pitjor escenari possible: més desigualtats, un atur desbocat i més empobriment. Una cosa és sortir de la recessió, una altra és absorbir tants milers d’aturats i una tercera és resoldre l’herència de tanta desigualtat social que ens deixa la crisi. Però no ens resignem. Tenim alternativa.

El nou impuls econòmic que necessita urgentment Barcelona és multinivell. Implica integrar tant l’escala local de ciutat com l’escala metropolitana en un nou pacte estratègic de Barcelona amb múltiples aliances. Per això, considero que tenim davant tres grans reptes com a ciutat i com a metròpoli:

• a) encarar el gran repte cap a la transició a una economia verda i sostenible, tal i com ja està fent Copenhaguen amb l’objectiu de ser una ciutat neutra de CO2 pel 2025
• b) acompanyar la transició a una economia del coneixement que continuï desenvolupant tot el seu potencial i capacitat com a ciutat industrial i creativa
• c) reforçar una estratègia potent de polítiques socials i de benestar per neutralitzar les desigualtats gràcies a una aposta ferma per un model innovador de ciutat social, col·laborativa i amb més justícia social que mai.

Impulsar la Barcelona col·laborativa i amb justícia social per sortir de la crisi

El ritme de recuperació econòmica serà molt lent en el temps i es mantindrà un nivell molt alt d’atur. Les persones aturades o les famílies empobrides no són simples casos burocràtics; són conciutadans que han de rebre una atenció integrada de serveis ara dispersos i mal coordinats. El gran repte de les desigualtats també ens exigeix ser més innovadors. Hem d’invertir més diners en recursos i programes, però també hem de superar mètodes antics i burocràcies que no són efectives. Crec que el gran repte és el canvi metodològic, postburocràtic i de cultures professionals implicades en el “sistema local” de benestar. Hem d’anar cap a estratègies integrals i efectives per garantir una igualació real d’oportunitats més anticipativa, redistributiva i amb impacte cohesionador.

Per això hem d’innovar les estratègies i atacar les desigualtats amb mètode, rigor i recursos. No hi caben la improvisació, la descoordinació o les mesures frívoles. Per atacar les desigualtats es requereix un enfoc sistemàtic, persistent en el temps i coherent que mobilitzi tots els agents i recursos per l’objectiu d’una Barcelona justa. En certa forma, hem de recuperar l’esperit col·laboratiu i engrescador que va fer possible el gran èxit dels Jocs Olímpics del 92. Les noves generacions ens podem inspirar en aquell treball conjunt com a ciutat, ben liderat per l’alcalde Pasqual Maragall. El desafiament és guanyar l’atur i les desigualtats, des d’una gran estratègia mobilitzadora, pressupostada i eficient.

S’ha acabat el temps de les grans infraestructures i operacions urbanístiques. La nova infraestructura que hem de construir entre tots i totes és la infraestructura social d’una igualtat real d’oportunitats. L’objectiu és que, a mig termini, Barcelona sigui reconeguda pel seu model de cohesió i justícia social per sortir de la crisi. Aquesta fita és la que ens ha de donar un nou prestigi internacional i la que ha de ser l’orgull dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Les principals propostes que defenso són:

• 1. Garantir una fiscalitat municipal que sigui justa, equitativa i sense exempcions (ni per l’Església catòlica ni per cap altra entitat privada). Recuperarem la taxa turística per a l’Ajuntament per destinar-la a fer inversió social a la ciutat i als barris.
• 2. Reforçar les clàusules socials entre totes les empreses que contracti l’Ajuntament. Així condicionem que siguin laboral, ètica i socialment responsables.
• 3. Pla de reactivació econòmica i generació d’ocupació de 300 milions d’euros amb 73 accions per construir nova infraestructura social d’equipaments i habitatge públic que s’acompanyarà de plans d’ocupació i activació per aturats/des de llarga durada (2015-19).
• 4. Cogestionar oficines del SOC integrant formació, intermediació laboral i serveis socials pels casos més vulnerables. Enfortir l’eficiència i els recursos d’un nou SOC.
• 5. Triplicar la xarxa bàsica de serveis socials i superar l’actual cobertura de mínims de l’alcalde Trias. Fusionarem els ajuts i prestacions en una nova Renda Familiar d’Inserció.
• 6. Gran aliança de ciutat per la “Pobresa Infantil Zero 2020”. Cal superar l’assistencialisme i apostar per eradicar la pobresa infantil (0-16 anys) amb un programa integral i multisectorial per garantir la igualtat de drets i la igualtat de partida. Cal intervenir amb itineraris dinàmics i ben coordinats amb el tercer sector, les escoles i els barris.
• 7. Impuls de 24 Plans de Barri per enfortir la cohesió social i empoderar els barris més castigats per la crisi. Contractació d’agents de barri i altres professionals del benestar.
• 8. Municipalitzar i integrar tots els serveis d’atenció a domicili, habitatge tutelat i ajuda a persones grans i amb dependència en un nova agència de serveis.
• 9. BCN serà una ciutat lliure de desnonaments. Els transformarem en una solució més digna i justa. L’estoc d’habitatge el destinarem a lloguer social.
• 10. Liderar el Consorci d’Educació per fer de BCN una capital del coneixement amb una educació pública 0-18 anys més justa, excel·lent, intercultural i coeducativa.
• 11. Liderar de nou Barcelona Activa per garantir un sistema propi de requalificació professional al llarg de la vida. Nou model de beques i ajuts per formar-se i acreditar-se.
• 12. Liderar un nou Projecte Educatiu de Ciutat per lluitar contra les desigualtats com a eix transversal des de la política social, les escoles, la cultura i els barris.
• 13. Liderar noves polítiques de joventut des d’una tinença d’Alcaldia. Impulsar el Projecte Jove 2020 amb un pla de xoc contra l’atur juvenil i mesures d’acció afirmativa.
• 14. Impulsar la xarxa de capital social “Fem Barri, Fem Ciutat” (amb cursos, voluntariat, esports, relacions, música i cultura als barris, viatges per la ciutat i xarxes d’intercanvi) com un reforç i un multiplicador de capacitats i oportunitats. Amb la reactivació més decidida del Pla Barcelona Interculturalitat per enfortir la convivència, l’aprenentatge mutu i la interrelació.

Cal un fort revulsiu de l’esquerra socialista i de tots els sectors progressistes, sindicals i creatius…Hi ha alternativa. Tenim per davant una gran feina que no només s’allargarà en el proper mandat 2015-2019. Per això, la fita del meu programa és la Barcelona del 2020. Ara, podem decidir que sigui majoritària:

• contra l’atur: un impuls econòmic que generi ocupació, innovació i oportunitats
• contra les desigualtats: una Barcelona cohesionada, solidària i empoderada
• contra la ciutat-negoci de la dreta: la ciutat col·laborativa, de progrés i justícia social