1. He expressat, reiteradament, dins dels òrgans de direcció del meu partit i en els mitjans de comunicació la meva posició inequívoca a favor de promoure el dret a decidir dels catalans i catalanes. I fer-ho a través d’una fórmula acordada amb l’Estat.

2. He proposat, també, que cal donar suport a totes les iniciatives parlamentàries que permetin explicar i escoltar arguments i propostes polítiques. I obligar al President Rajoy a argumentar la seva negativa.
La iniciativa que avui s’ha votat al Parlament de Catalunya anava en aquesta direcció.
Com ja vaig dir a la Comissió Executiva Nacional i al Consell Nacional del PSC, votar afirmativament ens permetia continuar treballant en aquesta direcció i, alhora, criticar la instrumentalització del President Mas de la reivindicació de la consulta. És obvi que Rajoy no vol negociar, i que Mas, tampoc.

3. Creia, també, que promoure l’abstenció del Grup parlamentari socialista avui recollia, també, tres grans objectius:

· respectar els mandats interns que la majoria del PSC havia marcat darrerament
· respectar, sobretot, el nostre programa electoral que diu: “Ens comprometem a promoure les reformes necessàries perquè els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat”
· i permetre una síntesi política de la pluralitat actual del PSC
Lamento que entre mantenir la unitat del Grup parlamentari socialista al Parlament o la del Grup socialista al Congrés, s’hagi optat per la segona.

Coherent amb aquest posicionament, he decidit renunciar a seguir formant part de la Comissió Executiva Nacional del PSC.

4. És molt greu i negatiu que les amenaces d’expulsió a aquells companys i companyes que han expressat els seus dubtes o posicionaments contraris, hagin precedit, fins i tot, les sessions de deliberació del grup parlamentari.
No comparteixo aquesta cultura política incapaç de dialogar, sumar i construir la síntesi.
Quan els problemes polítics es simplifiquen i redueixen a temes disciplinaris que cal resoldre reglamentàriament, és obvi que l’autoritat política i el lideratge es debiliten.

5. Si com a conseqüència de les reaccions polítiques que es puguin produir en el sí del meu partit després de la votació, hi ha expulsions dels companys i companyes que avui votin diferent, i això fes que tingués l’oportunitat d’entrar al Parlament de Catalunya en representació dels electors, vull anunciar -des d’ara mateix- que no ocuparé l’escó en aquestes condicions. Vull servir al meu país i al meu partit. Però no ocuparé l’escó d’un company expulsat i que abandoni l’hemicicle per aquestes raons.

6. El PSC viu un moment molt crític. Em reafirmo en la gran oportunitat de regeneració política que les primàries obertes de Barcelona suposen per aconseguir un triple objectiu: canviar el PSC, renovar l’esquerra i la política progressista i construir una alternativa al govern conservador de Barcelona.

7. En els propers dies compartiré les meves reflexions amb l’àmplia xarxa de suport que la meva pre-candidatura ha despertat en moltes persones dins i fora del partit. Avaluaré en quines condicions i amb quins renovats o ampliats objectius cal enfrontar aquest procés i si és possible seguir endavant per aconseguir els nostres objectius. Amb aquest mateix objectiu, faré també una ronda de consultes amb els altres precandidats per valorar l’impacte de la nova situació en el procés de primàries obertes a Barcelona.