Companys i companyes,

És el moment de la responsabilitat
i de no enganyar-nos més amb solucions tàctiques,
amb pedaços.

Les decisions que prenem avui i les que prendrem
en les properes setmanes podrien portar-nos, un cop més, a confondre el que és urgent, amb el que és important.
I ja no tenim més marge.

Avui, aquest Consell té la legitimitat per decidir
el futur del PSC.
Però ni el partit ni les sigles són nostres, exclusivament.
Ens devem, també, -i en especial- als nostres electors
(als que teníem i hem perdut, als que ja no confien, i als que encara hi són sense il·lusió)
Ens devem a la nostra història, també.

Aquests són els cinc reptes que crec
-i compateixo amb molts de vosaltres- que són imprescindibles.

1. Un projecte de majories per a la majoria.
Ens cal un debat a fons sobre com podem vertebrar una majoria social i nacional que esdevingui una majoria política.
No podem renunciar a la majoria.
Volem governar Catalunya, aquest ha de ser el nostre objectiu irrenunciable. Perquè el govern és la clau per garantir el nostre horitzó de justícia social.

I no ho podrem fer si renunciem a ser més grans,
més plurals, més diversos.
Hem deixat d’assemblar-nos al país….
i el país jo no es veu representat per nosaltres.
I això passa necessàriament per reforçar la vocació de centralitat i transversalitat del PSC, actualitzant el concepte d’un sol poble pel qual el PSC ha lluitat i ha de seguir lluitant, defensant la dimensió nacional i la pluralitat d’identitats.

Amb una defensa clara i rotunda del dret a decidir i establint un nou model de relació bilateral amb el PSOE i una relació singular amb Espanya en el marc de les profundes reformes institucionals que hem d’impulsar.

2. Un projecte d’acollida, obertura i refundació.
Per aquest ordre.
Acollir, integrar i donar responsabilitats als que no volen marxar i volen treballar per aquest partit i els seus ideals.
No és el moment de les aritmètiques de poder,
sinó de les sumes polítiques.

Acollir i després obrir-nos. Tant com es pugui.
Més encara.
I deixar en un horitzó immediat un espai de confluència i refundació socialista en una societat que està canviant i molt.

Treballar per tornar a ser la casa de tots els socialistes, socialdemòcrates i progressies catalanistes del nostre país.
Un projecte que convida i no expulsa.
Un projecte que atrau i no renuncia.
Un projecte que suma i no retreu.
Un projecte que acull i no rebutja.

3. Un projecte radicalment demòcrata
El PSC ha de liderar totes les innovacions per fer més fèrtil i dinàmica la nostra vida interna.
La democràcia per organitzar-nos i decidir, sí… però sobretot una cultura democràtica de respecte, tolerància i diversitat que estimuli la creació i la col·laboració.
Més democràcia, i més cultura democràtica.

4. Un projecte de lideratges compartits.
El món d’un líder, o una líder, sobre on recolzar-nos i oblidar-nos de les nostres responsabilitats col·lectives no és suficient per afrontar els nostres reptes.
Ens calen totes les mans, braços, energies i neurones disponibles.
No li preguntem a la gent d’on ve, sinó on vol anar.
I fem-ho junts.

5. Un projecte socialdemòcrata al servei de les esquerres.
Hem de competir per l’espai central, sí.
Però ens cal una proposta política, una pràctica i uns estils que ens permetin crear aliances renovadores i progressistes.
No podrem governar sols.
Cal sumar les esquerres, sumant-nos a noves majories.
Vull un partit menys arrogant, i més humil.

Un partit de majories,
obert, radicalment demòcrata,
de lideratges compartits i disposat a fer aliances.

Avui decidirem.
Però demà cal encert, coratge, generositat, creació i un temps nou.

Si la majoria actual confon el seu poder amb la seva responsabilitat, haurem perdut una nova oportunitat.
La darrera.
Jo encara hi confio.

I penso que, malgrat el desànim, podem, si volem.
Un projecte polític d’il•lusió, d’optimisme i de somnis.
Un projecte alegre i confiat.
Un projecte contra la desesperança.

Moltes gràcies.