Catalunya és l’única comunitat autònoma sense una llei electoral pròpia. Trenta-dos anys després de la recuperació de l’autogovern, el nostre país continua amb aquest dèficit polític i democràtic.

Tot i que no es pot negar que les poques regles vigents han permès assolir una certa proporcionalitat, el cert és que no reflecteixen el principi essencial d’ “una persona - un vot”. El nombre de vots necessaris per aconseguir un diputat és molt diferent a les diverses circumscripcions.

Cal avançar en el compliment del principi de proporcionalitat que estableix l’Estatut d’autonomia. Però alhora, cal salvar moltes altres mancances en el sistema polític. El model electoral vigent s’ha demostrat incapaç d’aproximar, de manera adequada, els representants polítics als ciutadans que els han elegit, i per tant, al territori pel que estan proposats. La ciutadania expressa cada vegada amb més claredat la crítica que no n’hi ha prou demanant-li la confiança cada 4 anys. La participació en els afers públics ha de començar per una millor coneixença dels representants públics, per una major proximitat entre electes i electors i per una possibilitat real de conèixer quina és la seva activitat per acomplir als compromisos contrets.

Amb aquests objectius, la proposta que el Grup Socialista ha presentat en seu parlamentària com a base per la futura llei electoral es fonamenta en el model alemany, anomenat “de representació proporcional personalitzada”.

El model que defensem consisteix en la configuració d’una circumscripció única per tot el país, dividida en 64 districtes uninominals formats per les comarques actuals, llevat de les de l’àrea metropolitana, on els districtes coincidiren amb els partits judicials dels municipis de més de 70.000 habitants i amb els districtes de la ciutat de Barcelona.

Sobre aquest mapa, la proposta defensa un sistema de doble vot: un vot als candidats de districte uninominal (on sortiria elegit el candidat que més vots obtingués) i un vot a les llistes de cada formació política presentades a nivell de tota la circumscripció única de Catalunya (que garantiria una gran proporcionalitat entre els vots obtinguts per cada formació política en el conjunt del país i els escons que li serien atribuïts).

Amb el recompte de tots els vots de paperetes de la llista nacional s’assignarien els 135 diputats i diputades a cada formació política. I aquest nombre total d’escons de cada formació seria, en definitiva, el resultat de la suma dels diputats escollits directament a cada districte en què aquella formació política hagués estat la primera força, i la resta de diputats fins assolir el nombre total d’escons assolits provindrien de la llista nacional de la mateixa formació.
Més proporcionalitat, més representació del territori (ja que per primera vegada es garantiria l’existència d’un diputat per cada comarca) i en definitiva, més capacitat de decisió dels ciutadans, ja que la proposta socialista també comportaria la configuració de les llistes nacionals com a llistes desbloquejades.
El Parlament s’ha compromès a constituir aquest període de sessions una ponència conjunta que reprengui els treballs de l’anterior legislatura, per a l’elaboració de la Llei Electoral de Catalunya. Les diverses formacions polítiques hauran de posar novament les seves propostes sobre la taula. Unes propostes que hauran de contemplar també avenços clars en matèria de rendició de comptes i transparència que configurin un contracte de servei públic amb els electors.

En un moment de desafecció cap a la política com el que vivim, ens cal més que mai resoldre el dèficit democràtic que comporta el fet de no disposar d’una Llei electoral pròpia. Dues generacions de catalans nascuts des de la recuperació de l’autogovern no coneixen encara les regles del joc estables de la democràcia en el nostre país. No ens podem permetre que la tercera generació comparteixi aquest trist rècord.

Enllaç a la font