Data: 5 de febrer de 2010
Les vegueries permetran més proximitat al ciutadà i més eficiència de l’Administració
El Govern de Catalunya, a l’aprovar els projectes de llei de vegueries i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ha reparat un error i un oblit històrics. Un error com va ser l’extinció, el 1987, de la Corporació Metropolitana, comès amb la voluntat de negar l’existència d’una institució necessària per abordar, amb caràcter general, les problemàtiques de la capital del país i la seva àrea d’influència pel fet de no estar governades per representants del mateix color polític que el Govern de llavors.
I un oblit, deliberat i intencionat, perquè els governs de CiU, també des del 1987, van desconèixer i van incomplir de manera sistemàtica durant 15 anys un mandat clar del Parlament per abordar la desconcentració i la descentralització del país en almenys cinc regions, malgrat que tenien majoria absoluta per fer-ho realitat i que comptaven amb la complicitat del Govern central, governat pel PP, al qual van donar suport durant força anys.
HA ESTAT el Govern presidit pel president Montilla el que ha desencallat aquests dos projectes i ha fet el primer gran pas per a l’establiment de les columnes del nostre sistema institucional al territori de Catalunya. I s’ha fet sobre la base sòlida de l’Estatut. Ara comença la tramitació parlamentària, oberta a les aportacions de totes les forces polítiques i socials al Parlament i al territori. El projecte de llei de vegueries desplega l’Estatut per fer més pròxima, àgil i simplificada l’Administració de la Generalitat a tot el territori i l’Administració supramunicipal de cooperació local. El projecte aborda el tractament de la vegueria en la doble naturalesa que li atorga l’Estatut: com a divisió territorial per a l’organització dels serveis de la Generalitat i com a entitat supramunicipal de cooperació local. Estableix un mapa plenament coincident per a aquestes dues naturaleses de la vegueria; un mapa que es preveu al mateix projecte i que correspon a l’actual divisió en set delegacions del Govern i l’Administració de la Generalitat, i al mateix temps protegeix dues singularitats positives pel que fa a la Vall d’Aran. El projecte en preveu també l’execució en tres etapes. Això permetrà les modificacions de la normativa estatal necessàries per fer possible l’encaix de la realitat de les vegueries en els àmbits de la regulació estatal, i més específicament amb la llei orgànica de règim electoral general pel que fa a les eleccions als consells de vegueria –fins ara diputacions–, i els necessaris retocs dels límits provincials mitjançant una llei orgànica.
EL PROJECTE de llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona permet la fusió en una sola entitat de les actuals funcions de les dues entitats metropolitanes actualment existents, i, al mateix temps, l’assumpció de les competències de la Mancomunitat de Municipis. Es tracta novament d’una aposta per la simplificació administrativa i per una actuació més eficaç i més eficient, ja que permetrà l’estalvi de recursos. Però el que és més important: dota la conurbació de Barcelona d’una arquitectura institucional per a la gestió d’una realitat socioeconòmica i demogràfica de primer ordre que acull la meitat de la població del nostre país. Els que durant 15 anys van incomplir mandats parlamentaris, encara que fos incomplint les seves pròpies lleis, o van legislar en contra de la capital de Catalunya, no poden continuar dient «ara no toca». Són excuses de mal pagador. Ha estat aquest Govern el que ha impulsat lleis bàsiques de país, com les lleis d’educació o de salut pública, inexistents gairebé 30 anys després del restabliment de la Generalitat. Només la desídia, la falta de voluntat política o la falta d’ambició caracteritzada per un vol rasant pel que fa a l’articulació del nostre sistema
institucional podrien explicar tanta paràlisi. Alguns parlen ara d’«enlairar» Catalunya, mentre que quan ho podien haver fet la van tenir arran de terra, amb un vol gallinaci impropi d’un Govern nacional.
ACOSTAR LA Generalitat al territori no representa més despesa ni duplicitat administrativa, ja que les antigues estructures han de donar pas a les noves, sense solapaments. Parlem d’estalvi en la gestió administrativa i d’aproximar les polítiques allà on s’han d’aplicar. La proximitat permet també aconseguir més eficiència, i l’eficiència, tant en l’actuació de la Generalitat com en la dels consells de vegueria, serà imprescindible per lluitar contra la crisi. Precisament, i també aquesta setmana, s’ha acordat el primer impuls dels Plans d’Ocupació Local, que es desprenen dels 30 compromisos adoptats pel Govern amb empresaris i sindicats per afrontar la crisi. És la via catalana, la que concerta amb els agents socials i s’acosta al territori, la que més bé pot lluitar contra la desocupació i la crisi econòmica, en un moment en què falten debats, propostes… i, sobretot, fets.
Fecha: 5 de Febrero de 2010
Las veguerías permitirán una mayor proximidad al ciudadano y más eficiencia de la Administración
El Govern de Catalunya, al aprobar los proyectos de ley de veguerías y del Área Metropolitana de Barcelona, ha reparado un error y un olvido históricos. Un error como fue la extinción, en 1987, de la Corporación Metropolitana, cometido con la voluntad de negar la existencia de una institución necesaria para abordar, con carácter general, las problemáticas de la capital del país y su área de influencia por no estar gobernadas por representantes del mismo color político que el Govern de entonces.
Y un olvido, deliberado e intencionado, porque los gobiernos de CiU, también desde 1987, desconocieron e incumplieron de forma sistemática durante 15 años un mandato claro del Parlament para abordar la desconcentración y la descentralización del país en al menos cinco regiones, a pesar de que tenían mayoría absoluta para hacerlo realidad y de que contaban con la complicidad del Gobierno central, gobernado por el PP, al que dieron apoyo durante no pocos años.
HA SIDO el Govern presidido por el president Montilla el que ha desencallado estos dos proyectos y dado el primer gran paso para el establecimiento de las columnas de nuestro sistema institucional en el territorio de Catalunya. Y se ha hecho sobre la base sólida del Estatut. Ahora empieza la tramitación parlamentaria, abierta a las aportaciones de todas las fuerzas políticas y sociales en el Parlament y en el territorio. El proyecto de ley de veguerías despliega el Estatut para hacer más próxima, ágil y simplificada la Administración de la Generalitat en todo el territorio y la Administración supramunicipal de cooperación local. El proyecto aborda el tratamiento de la veguería en la doble naturaleza que le otorga el Estatut: como división territorial para la organización de los servicios de la Generalitat y como entidad supramunicipal de cooperación local. Establece un mapa plenamente coincidente para estas dos naturalezas de la veguería; un mapa que se prevé en el mismo proyecto y que corresponde a la actual división en siete delegaciones del Govern y la Administración de la Generalitat, y al mismo tiempo protege dos singularidades positivas en lo que respecta al Aran. El proyecto prevé también su ejecución en tres etapas, lo que permitirá las modificaciones de la normativa estatal necesarias para hacer posible el encaje de la realidad de las veguerías en los ámbitos de la regulación estatal, y más específicamente con la ley orgánica de régimen electoral general por lo que respecta a las elecciones a los consells de veguería –hasta ahora diputaciones–, y los necesarios retoques de los límites provinciales mediante ley orgánica.
EL PROYECTO DE LEY del Área Metropolitana de Barcelona permite la fusión en una sola entidad de las actuales funciones de las dos entidades metropolitanas existentes, y, al mismo tiempo, la asunción de las competencias de la Mancomunidad de Municipios. Se trata nuevamente de una apuesta por la simplificación administrativa y por una actuación más eficaz y más eficiente, ya que permitirá el ahorro de recursos. Pero lo que es más importante: dota a la conurbación de Barcelona de una arquitectura institucional para la gestión de una realidad socioeconómica y demográfica de primer orden que acoge la mitad de la población de nuestro país. Los que durante 15 años incumplieron mandatos parlamentarios, aunque fuese incumpliendo sus propias leyes, o legislaron en contra de la capital de Catalunya, no pueden continuar diciendo «ara no toca». Son excusas de mal pagador. Ha sido este Govern el que ha impulsado leyes básicas de país, como las leyes de educación o de salud pública, inexistentes casi 30 años después del restablecimiento de la Generalitat. Solo la desidia, la falta de voluntad política o la falta de ambición caracterizada por un vuelo rasante en lo que respecta a la articulación de nuestro sistema institucional podrían explicar tanta parálisis. Algunos hablan ahora de «enlairar» Catalunya, mientras que cuando podían la tuvieron a ras de suelo, con un vuelo gallináceo impropio de un Govern nacional.
ACERCAR LA Generalitat al territorio no es más gasto ni duplicidad administrativa, ya que las antiguas estructuras han de dar paso a las nuevas, sin solapamientos. Hablamos de ahorro en la gestión administrativa y de aproximar las políticas allí donde se han de aplicar. La proximidad permite también más eficiencia, y la eficiencia, tanto en la actuación de la Generalitat como en la de los consells de veguería, será imprescindible para luchar contra la crisis. Precisamente,
y también esta semana, se ha acordado el primer impulso de los Planes de Ocupación Local, que se desprenden de los 30 compromisos adoptados por el Govern con empresarios y sindicatos para hacer frente a la crisis. Es la vía catalana, la que concierta con los agentes sociales y se acerca al territorio, la que mejor puede luchar contra el desempleo y la crisis económica, en un momento en el que faltan debates, propuestas… y, sobre todo, hechos.
|
|||
|
|
|||
|
|
