Gràcies per convidar-me a parlar
Seré breu, perquè hi ha molts companys i companyes que també han de fer-ho, i per a poder tenir temps de fer un bon debat.

Vull ser clara. Molt clara.
Jo no regalo les sigles del PSC.
Ni pel que són avui, ni pel que van ser en el passat.
Ni marxo, ni marxaré.
Tot i que comprenc el desànim, el cansament, i la decepció de tants i tants militants, simpatitzants, i electors.
Jo també estic empipada i farta… però no desanimada. Al contrari.

Crec que estem en condicions de construir una nova majoria
dins del PSC que respongui millor
- a l’esperit fundacional del PSC
- a la societat catalana d’avui

Ara, també és cert que el PSC no disposa de massa oportunitats per rectificar i redreçar el seu rumb. He dit sovint que les primàries ciutadanes de Barcelona eren una d’aquestes oportunitats.

Ho són en la mesura que recuperen aquell esperit i aquell impuls fundacional, fet d’una voluntat d’innovació política i d’un anhel d’unitat i d’integració. I també, en tant que ofereixen una via útil i concreta per fer política d’una altra manera, per oferir un tast del que pot ser una nova política.

Avui, les primàries de Barcelona són aquesta gran oportunitat.
Si guanya el canvi, haurem conreat la llavor de regeneració democràtica i política que ens cal.
Un canvi a Barcelona és l’inici del canvi a tota Catalunya.

Però perquè guanyi el canvi, i l’esperança sigui possible,
cal que aquest sumi i integri, per fer possible
- una majoria d’esquerres i progressista capaç de governar Barcelona
- una nova manera de fer política
- i un PSC renovat a fons, en els seu lideratges, formes i propostes.

Les estratègies de dins contra fora,
o de fora contra dins estan, crec sincerament, abocades al fracàs.

No volem un PSC ni més petit, ni més dividit.
Nosaltres volem un PSC gran, ample, plural i unit en la diversitat.

Barcelona és el principi…
Però cal ser tan agosarats com intel·ligents.

Tenim una gran oportunitat per obrir una nova etapa, també,
en les relacions Catalunya i Espanya, basades en una relació més bilateral i sense d’altres subordinacions polítiques.
I podem obrir aquesta nova etapa des de Barcelona,
la capital de Catalunya.

Si ho fem, la represa de l’espai socialista a tot Catalunya serà encara difícil, però tindrem una punta de llança… i una esperança.

Estic segura que ens en sortirem.
Moltes gràcies.