Laia Bonet es secretaria del Gobierno catalán y candidata a ser número dos de José Montilla en las próximas elecciones.
Entrevista publicada a: El Pais
Data: 8 de Septiembre de 2010
“Es surrealista pensar que Castells no repite en las listas por mí”
P. ¿Le ha frustrado el desenlace final del Estatuto?
R. No, pero en parte me ha decepcionado. Pese a ello, el Estatuto sigue siendo un instrumento de autogobierno incomparable. Eso no quita que hayamos asistido a un desgraciado proceso en el Tribunal Constitucional ya la manipulación de algunos partidos.
P. Pese al recorte ¿habla de instrumento incomparable?
R. Para políticas propias, sin duda. La sentencia ha afectado a las cosas prácticas menos de lo que algunos dicen. El daño se ha hecho en los intangibles, en los sentimientos. El reconocimiento de Cataluña y su encaje en España es lo que se ha visto afectado.
P. ¿Dice Montilla la verdad cuando habla de recuperar la “globalidad” del texto? Hay cosas irrecuperables como la nación y la lengua…
R. Él fue muy claro tras entrevistarse con Zapatero. Pidió gestos políticos destinados a recuperar y reforzar esos intangibles lesionados por la sentencia.
P. ¿Y eso cómo se hace?
R. Zapatero lo tiene sobre la mesa. Es un tema vinculado a las actitudes y al proyecto federal. España debe caminar hacia el federalismo. Si no, no será viable. Montilla lo ha dicho muchas veces.
Data: 14 d’agost de 2010
Nacida en Valls (Alt Camp) en 1972.
Licenciada en Derecho por la Universitat Pompeu Fabra.
Profesora de Derecho Administrativo.
Secretaria de desarrollo estatutario del PSC, en el que milita desde el 2004.
Secretaria del Govern de la Generalitat en la actual legislatura.
Su imagen ha salido cada martes de esta legislatura en los medios al lado del president y los consellers. Laia Bonet, secretaria del Govern, es el nombre mejor situado para relevar a Antoni Castells como número dos en la lista del PSC.
Todas las encuestas apuntan en la misma dirección: los ciudadanos castigan al tripartito. ¿Qué es lo que se ha hecho mal?
Es el desgaste de haber gobernado en un periodo tan intenso como el de los últimos siete años. Al PSC le afecta sobre todo el factor crisis económica, que impacta sobre los partidos que toman las decisiones. Además, está el proceso del Estatut, que desgasta por la intensidad del debate sobre la sentencia del Tribunal Constitucional.
Data: 13 d’agost de 2010
Nacida en Valls (1972) en el seno de una familia de dirigentes del PSC, en pocos años se ha convertido en una de las personas de confianza de Montilla en el Govern y en el partido. Doctora en Derecho por la Universitat Pompeu Fabra, su nombre suena como número dos de la lista electoral tras Montilla
Se ha convertido en la cara visible de la renovación interna del PSC, ¿cuando y porqué entró a militar en el partido?
Mi afilié en el 2004 al entrar en la ejecutiva del partido en Valls. Ese año empecé además a asesorar al grupo socialista en el Parlament. La militancia fue un paso natural, desde pequeña he vivido el socialismo de cerca. Mis padres, fundadores del PSC en Valls.
Llegó con Maragall de president y, tras su marcha, se convirtió en persona de confianza de Montilla. ¿echa por tierra eso de las dos almas del PSC?
Eso del alma catalanista del PSC a los de mi generación nos parece un discurso anacrónico. El catalanismo no pertenece a una facción del partido, sino a todo el PSC. Si este debate sobre las supuestas dos almas tuvo sentido fue quizá hace mucho tiempo.
¿Qué le parece la renuncia del conseller Castells a ir en la lista del PSC? Asegura que el partido ha perdido “centralidad” en Catalunya y “voz propia” en Madrid…
Data: 10 d’agost de 2010
La responsable de desarrollo estatutario del PSC defiende el esfuerzo que supuso esa reforma, mientras niega su condición de favorita para ocupar el número dos en las listas autonómicas.
En 2004 aterrizó en el Grupo Socialista del Parlament como asesora jurídica con el encargo de asumir la «cocina» de la reforma estatutaria que negociaban ante los focos Miquel Iceta y Lidia Santos. Y debió hacer un buen trabajo, porque en la siguiente legislatura José Montilla la recuperó para un puesto clave en el segundo tripartito, el de Secretaria de Govern. El mismo cargo que ocupó Ernest Maragall en el gobierno presidido por su hermano. En estos cuatro años ha revisado con furor todos los textos legales que llegaban a Govern y, en los últimos meses, ha sido la responsable de la estrategia catalana para posponer la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatut. Ahora, su nombre suena como el mejor situado para sustituir a Antoni Castells como número dos en las listas del PSC.
Está en todas las loterías electorales como número dos del PSC.
Yo no compro nunca lotería.
President i membres de la Comissió Jurídica Assessora,
Molt Honorable, senyor José Montilla, President de la Generalitat de Catalunya,
Conselleres i consellers,
Autoritats,
Senyores i senyors,
Bon dia i siguin benvinguts i benvingudes a l’acte de presentació de la Memòria d’Activitats de l’Any 2009 de la Comissió Jurídica Assessora.
La història és capriciosa i la coincidència d’efemèrides, cicles o fets sempre és motiu de múltiples interpretacions i simbolismes. Parlo de la gran història, però també de la petita….
Començo per la petita.
Aquestes paraules que avui us adreço tenen, per a mi, una significació personal. Espero que disculpeu que, en un acte institucional, faci una referència íntima que potser algunes persones podrien considerar impròpia o inadequada. Però espero comptar amb la vostra simpatia i benevolència.
Imprimir · PDF: Versió català
President i membres de la Comissió Jurídica Assessora,
Molt Honorable, senyor José Montilla, President de la Generalitat de Catalunya,
Conselleres i consellers,
Autoritats,
Senyores i senyors,
Bon dia i siguin benvinguts i benvingudes a l’acte de presentació de la Memòria d’Activitats de l’Any 2009 de la Comissió Jurídica Assessora.
La història és capriciosa i la coincidència d’efemèrides, cicles o fets sempre és motiu de múltiples interpretacions i simbolismes. Parlo de la gran història, però també de la petita….
Començo per la petita.
Aquestes paraules que avui us adreço tenen, per a mi, una significació personal. Espero que disculpeu que, en un acte institucional, faci una referència íntima que potser algunes persones podrien considerar impròpia o inadequada. Però espero comptar amb la vostra simpatia i benevolència.
Són especials perquè són les darreres que us adreçaré en aquesta legislatura. I ho són perquè, ara fa 3 anys, van ser les primeres paraules públiques que, com a Secretària del Govern i gràcies a la confiança rebuda pel President Montilla, vaig pronunciar.
Hi ha en elles, doncs, un punt d’emotivitat i de simbolisme que no puc defugir.
Espero que em perdoneu la confidència…
I ara la gran història.
Imprimir · PDF: Versió català
Data: 7 de març de 2010
Membre de l’executiva del PSC i Secretària del Govern, parla en aquesta entrevista del futur de l’Esatut català, del qual ella en va ser ponent, de l’actualitat del PSC, de l’executiu del qual és membre, i de la percepció que els ciutadans tenen dels polítics. A més, es mostra convençuda que el seu partit tornarà a guanyar les eleccions, tot i que de moment les enquestes no li són gaire favorables.
Albert Soler Girona
En aquest país, per tenir un càrrec important en un partit s’han de tenir les amistats adients i saber a qui fer la trabanqueta?
Algú pot tenir aquesta sensació, però les coses s’han de veure amb perspectiva global. Vull pensar que el que compta és estar preparat, i no vull dir tenir vuit carreres, sinó estar preparat per defensar les idees que representa aquell partit. I estar disposat a dedicar-hi molt de temps.
Li vaig llegir un article replicant als que es queixen que hi ha excés de normes a la societat.
Jo penso que el problema no és quantes normes tenim, sinó que les que es facin siguin millors. L’objectiu no ha de ser quantes menys normes millor, sinó fer les necessàries i, això sí, de qualitat. S’està instal·lant amb molta facilitat la idea que és millor no regular; i no, hi ha temes que s’han de regular. En els darrers anys hem canviat una mica la dinàmica.
Imprimir · PDF: Versió català
Lloc, data: Tarragona, 1 de març de 2010
Salutacions
Presentar Xavier Sabaté és parlar d’una persona i d’un polític poc habitual a casa nostra.
Les seves qualitats, les que més el fan destacar i que el diferencien, són, alhora, poc usuals en la política catalana. Aquesta singularitat és part de l’interès que desperta el que diu i fa en Xavier Sabaté.
1. És Culte.
En Xavier Sabaté és un persona culta. Llegida. Amb un gran domini de la història i dels clàssics. És habitual trobar cites i referències literàries i històriques en els seus textos i parlaments. I és una qualitat, en la política d’avui, poc freqüent i que reclama ser valorada i reconeguda. Sabaté creu imprescindible el coneixement de la història per a la política, per a una política de nord i de rumb.
Imprimir · PDF: Versió català
Intervenció Pública: Paraules a la Presentació de la Memòria 2008 de la Comissió Jurídica Assessora
Data: Juliol 2009
President i membres de la Comissió Jurídica Assessora,
Molt Honorable, senyor José Montilla, President de la Generalitat de Catalunya,
Senyores i senyors,
Bon dia i siguin benvinguts i benvingudes a l’acte de presentació de la Memòria d’Activitats de l’Any 2008 de la Comissió Jurídica Assessora.
La continuïtat i la constància son una garantia de qualitat democràtica de les nostres institucions.
Continuïtat institucional com la que hem celebrat ja, tot just ara fa un any, del 75è aniversari de la creació de la Comissió Jurídica Assessora i del 30è del seu restabliment.
I constància institucional com la que representa, un any més, la presentació de la Memòria d’Activitats de l’any 2008.
Imprimir · PDF: Versió català
Lloc, data: Barcelona, 03 de juliol de 2008
Els agraïments en les presentacions de llibres semblen una rutina o un costum que pels assistents no sempre resulten molt amens. Els autors s’allarguen innecessàriament, o s’excedeixen en els elogis o els compliments als editors, als col·laboradors, als mateixos assistents a l’acte i a la llarga –o curta- família de l’autor o autora…
Jo tampoc en puc escapar d’aquesta tradició… i no vull fer-ho.
Aquest és el segon llibre en el que participo en l’àmbit polític, i el primer en el que els organitzadors m’han proposat, amablement, de prendre la paraula uns breus minuts.
No els enganyo… seran molt breus…
El primer llibre va ser “El nou Estatut. Comentaris a peu d’obra”, amb la Lídia Santos i el David Fuentes. Una obra publicada per la Fundació Rafael Campalans poques setmanes abans del referèndum de l’Estatut, ara fa tot just dos anys.
Avui els he de confessar que no fora on sóc ara, ni estaria aquí, amb vostès, com a co-autora, sense aquella experiència estatutària en la que vaig participar des d’una posició discreta però enormement privilegiada, com a assessora jurídica del Grup Parlamentari Socialista – Ciutadans pel Canvi, de la mà del meus admirats i estimats Miquel, Manuela i Lídia. Per ell, per elles, el meu primer agraïment més sincer.
Imprimir · PDF: Versió català
