Data de la intervenció: 01/06/2011

Moltes gràcies, Presidenta.
Sra. Vicepresidenta,

Perquè som aquí?
Som aquí per posicionar-nos sobre la decisió del Govern d’ajornar la constitució dels 4 consells de vegueria, en substitució de les 4 diputacions actualment existents, d’acord amb el que estableix la Llei de vegueries aprovada tot just fa 10 mesos.

Què pretenia la llei?
Recordem-ho sintèticament: què pretenia la llei pel que fa a la constitució dels consells de vegueria?
Una llei que -per cert, rebutjada per vostès- comportava l’exercici de desenvolupament estatutari dels articles 90 i 91 de la nostra norma fonamental, com a resultat d’una reivindicació històrica del catalanisme polític, que sempre va defensar la superació de la divi¬sió provincial de 1833.
Com deia, la llei estableix un mapa de 7 vegueries i 3 etapes pel que fa a la seva implementació:

- 1a: la substitució de les actuals diputacions provincials per 4 consells de vegueria. Quan? Després de les eleccions municipals de 22M… Ai… Que arriben tard gairebé…

- 2a: la constitució dels consells de vegueria de les Terres de l’Ebre –la més reclamada històricament- i per tant, la conseqüent creació de la vegueria del Camp de Tarragona. Quan? Quan s’hagués modificat la legislació estatal corresponent. Quina? Si més no la LOREG, és clar.

- 3a: la creació dels consells de vegueria de l’Alt Pirineu i de les Comarques centrals. Quan? Quan s’hagués modificat més enllà de la LOREG, també els límit territorial de les províncies de Lleida i de Girona (per garantir que la Cerdanya sencera formés part de la primera) i de Lleida i Barcelona (per garantir que el Solsonès formés part de Barcelona).

Evidentment, res impedia la coincidència temporal de la 2a i la 3a etapa. Res.

Vostès proposen en canvi avui, unificar els tres passos en un de sol.
Què ha succeït des d’aleshores?
Vostès ens donen diversos motius en el propi projecte de llei per proposar l’ajornament de la seva implementació:

- La crisi econòmica.
- La necessitat de donar compliment a l’adequació de la normativa estatal.
- La necessitat d’integrar la regulació de les vegueries en una regulació global dels governs locals, que permeti garantir la viabilitat econòmica i funcional.
- La necessitat d’impulsar les altres iniciatives legislatives estatals necessàries per garantir l’autonomia local i la suficiència financera dels governs locals.

En alguna d’elles podem estar d’acord. En d’altres no. Però jo n’hi diria una altra que han oblidat–evidentment, perquè sempre l’obliden…-: l’Estatut i sobretot, la STC que resol el recurs d’inconstitucionalitat que va presentar el PP. Perquè el seu contingut, el de la sentència, aconsella la necessitat de modificar alguna normativa estatal addicional a la que potser pensàvem a priori per tal de garantir que quan es comenci a donar passos en la posada en marxa de la Llei de vegueries, no serà només per veure convertir tan sols les 4 diputacions actuals en 4 consells de vegueria, sinó per fer realitat la constitució ben properament del consell de vegueria de les Terres de l’Ebre i també, és clar els de les Comarques centrals i el de l’Alt Pirineu.
De fet, així ho aconsella l’informe del grup d’experts elaborat per encàrrec del President Montilla després de la publicació de la STC sobre l’EAC:

“Més enllà del desplegament de les previsions estatutàries en aquest marc jurídic que recorda la sentència, per tal de poder assolir plenament els objectius que pretenia l’EAC, es podria instar també el reconeixement d’un règim especial a Catalunya en aquesta matèria, atesa la singularitat de les previsions estatutàries sobre els consells de vegueria, a través de la corresponent modificació de la Llei de bases de règim local. Cal tenir en compte que aquesta legislació bàsica ja reconeix situacions singulars com el cas de les comarques, els plans provincials d’obres i serveis o el règim especial del municipi de Madrid i Barcelona. Aquesta modificació permetria dotar d’un major contingut les competències de la Generalitat en relació amb la creació i la regulació dels consells de vegueria.”

Perquè… vull reivindicar novament aquí i avui que no podem acceptar PASSIVAMENT les “retallades” o limitacions de la STC (en la voluntat popular) i que cal trobar aliances i estratègies per a desplegar els principis EAC. I aquesta era una proposta que anava precisament en aquesta línia.

No li pregunto què han fet des del dia 29 de desembre de l’any passat, és a dir, els darrers 5 mesos, per recuperar la voluntat popular, per recuperar l’Estatut. Ja ho sabem. Res de res.

Cap sorpresa però sí amb retard
Però més enllà de les causes o les justificacions que avui posin sobre la taula… ens hem de sorprendre d’aquesta proposta? No, de fet no. És un disc sol·licitat ja en el moment de l’aprovació de la llei, en el de la campanya electoral de CiU i finalment, en les seves compareixences al Parlament, des de l’inici d’aquesta legislatura.

Per això aquest projecte de llei no és una sorpresa.

Això sí, en aquest context sí que sorprèn el retard i la deixadesa de presentar-lo a aquestes alçades del calendari.

Un projecte de llei d’article únic anunciat des de fa un any i reiterat consecutivament han necessitat 5 mesos d’aquest govern dels millors per fer-lo?
I finalment el retard i la deixadesa porten, és clar, a la prepotència d’haver de recórrer a la lectura única, impedint a l’oposició formular cap esmena al text, amb allò de què “és tard i tenim pressa…”.

On són les formes parlamentàries, Sra. Vicepresidenta? També les hem perdut amb tanta retallada…? Ni compareixences, ni terminis, ni possibilitat d’esmena. També aquí ens presenten un contracte d’adhesió.

Volem una oposició que ens faci de claca. Això és el que ens estan dient sistemàticament.

I no hi estem d’acord, és clar que no. Aquesta no és la funció de la cambra parlamentària i vostè ho sap perfectament perquè fins fa poc temps vostè ocupava un dels escons de l’oposició.

Quina és la nostra posició sobre el que planteja el Govern?
Dit això, però, tornem al fons de la qüestió (tot i que jo he defensat sempre, i sempre defensaré, que en política les formes són fons).
Quina és la nostra posició sobre el que planteja el Govern?

Vostès ja la coneixen. La coneixen perquè abans de donar aquest pas vostès van voler saber quina era la nostra opinió…

Saben –perquè ja els ho vam dir- que nosaltres entenem que en el context actual (la crisi, la STC, i la possibilitat real de reformar la normativa estatal en els propers mesos…) és justificable plantejar un escenari diferent.

I per tant, saben que compartim l’opinió que tot plegat recomanava no donar encara el primer pas per a l’aplicació de les previsions estatutàries, desenvolupades en la Llei de vegueries (aprovada per majoria absoluta d’aquesta cambra, recordo) davant la incertesa de quan es podria donar el següent, sinó treballar a fons per poder implementar el més aviat possible el mapa establert per la llei…

Un mapa del que en tot cas nosaltres defensem que hi ha una prioritat clara: la constitució del Consell de Vegueria de les Terres de l’Ebre.
Aquest era el context. Aquesta era la nostra opinió. Aquesta segueix essent la nostra opinió.

Resumidament:

- Donada STC i crisi, cal implementar la llei (i el mapa) amb sentit comú: cosa que equival a la prèvia modificació de la normativa estatal.
- Prioritzar Terres de l’Ebre (no cal esperar un mapa a 7 si ja es pot fer el mapa a 5).

Què succeeix el dia 10 de maig?
Dues coses que semblen posar de relleu o una contradicció o una descoordinació: el Govern atura la llei de vegueries; el Grup parlamentari de CiU lluny d’aturar-lo, en proposa l’increment del mapa a 8 vegueries, amb el Penedès inclòs. Mentre el govern ens diu “cal ajornar la llei”, el grup parlamentari ens diu (“ampliem-lo; el mapa és insuficient”). O més encara, mentre el Govern ens diu: “Sí, sí, que ho volem desplegar, però abans cal que es modifiqui la normativa estatal”, ens afegeix: “ah, però per cert, fes-ho tu, Parlament, això de preparar les modificacions que calgui per poder posar en marxa la llei ” (encara que la pròpia llei de vegueries deixi clar que ha de ser el Govern qui ho ha de proposar al Parlament – vegem sinó la DF 2a de la Llei, que per cert, seguirà en vigor després de l’aprovació d’aquest projecte de llei…).

Ens volen fer creure que estan convençuts de la necessitat d’implementar allò que l’Estatut –votat per vostès- estableix?

Ens volen fer creure que tenen la clara intenció d’aplicar la llei però que abans s’han de fer altres coses, algunes de les quals passen per negociar amb el Govern de l’Estat per tal que modifiqui la normativa estatal necessària? Però si no han mogut peça en defensa de l’Estatut, si ni se l’han posat a la boca des de que han arribat al Govern. Per vostès, segueix en via morta…

Potser per això li diuen al Parlament que se n’encarregui ell, enlloc del Govern; així no els toca negociar-ho a vostès. No fos cas…

Contradicció? Descoordinació?
No entenem res, Sra. Vicepresidenta. O més aviat: sí que ho entenem… Perquè… hi ha una veritable contradicció? Una descoordinació? O, pel contrari, el que hi ha és càlcul, maniobra, o la clara intenció d’enredar amb l’ànim d’amagar les voluntats polítiques?

Més aviat sembla voluntat deliberada d’engany, si examinem peça per peça d’aquest trencaclosques.

Si fem un pas enrere, veiem la imatge ben nítida: discursos diferents per donar resposta a les necessitats electorals del moment (enmig de la necessitat d’aturar un projecte estatutari en el que no s’hi creu, calia –tanmateix- llençar un missatge electoral al Penedès? Cap problema, objectiu assolit).
I mentrestant, els primers perjudicats és el propi Estatut i és clar, els de les Terres de l’Ebre, que entenen avui novament que a vostès ben poc els importen.. per històrica que sigui la seva demanda.

Efectivament, no hi ha una contradicció en el fons. És una estratègia ben construïda: fracciona i venceràs. L’aturada provisional de la llei, pactada amb el Grup socialista; l’ampliació del mapa a 8 vegueries, pactada amb un altre GP…. Aquesta era la seva intenció. Cap altra.

Posicionament
DONCS NO. No participarem en aquesta farsa. No som cecs ni ens llepem el dit. Ens preocupa massa el país per jugar a fet i amagar. Si busquen en nosaltres sentit comú i responsabilitat, ens trobaran. Si busquen complicitat cega o ingenuïtat, no ens trobaran.

Pels motius esmentats, votarem NO a aquesta farsa, de la qual, la votació d’avui n’és la primera peça.

Moltes gràcies.

Enllaç a la resta d’intervencions sobre aquesta iniciativa parlamentària