La secretària del govern, Laia Bonet, des de fa setmanes és una de les fermes candidates a ocupar el segon lloc de les llistes del PSC, però fins dissabte que es coneixerà l’ordre dels elegits, la vallenca es manté hermètica respecte el seu futur. Bonet, que només descarta el PPC com a possible soci de govern, té clar que els socialistes hauran de treballar molt per guanyar-se el vot dels electors i per propagar els tres eixos de la seva campanya: federalisme, Estatut i Justícia Social.

Les enquestes no els són massa favorables. Com ho valoren?
El més preocupant no són els resultats de les enquestes, sinó les dades de participació. Aquesta dada demostra un allunyament de la ciutadania respecte la política. Nosaltres ho tenim clar, treballarem per una major participació i totes les forces també ho haurien d’aplicar.

Però respecte la caiguda d’escons socialistes….
Òbviament també ens preocupen les dades de l’opció socialista, està clar. Però no podem treure les enquestes del paper d’enquestes. Les enquestes ofereixen una imatge possible, la veritable enquesta és l’escrutini. Ara, és cert que mostren una tendència que hem d’intentar de corregir-la.

El cara a cara és una formula per trencar aquesta tendència?
És un instrument a l’hora de fer campanya. Un cara a cara és la millor manera per deixar clara les dues propostes confrontades majoritàries. Perquè no ens enganyem, el PSC i CiU són les dues veritables opcions d’aquest país. I per això el president ha posat sobre la taula fer un cara a cara, una proposta que durant 23 anys de govern convergent mai s’ha plantejat. Aquest repte és bo i a més no exclou un debat més ampli amb les altres forces.

Es veurà a TV3 aquest possible cara a cara entre Mas i Montilla?
Aquesta és una responsabilitat que no em toca. Això serà un tema que hauran de tractar els caps de campanya dels dos partits.

Però és una de les funcions d’un mitjà públic com TV3 fer un cara a cara d’unes eleccions…
Sí, pot ser-ho. Però no entraré en condicionar que un dels cara a cara es faci a TV3… Repeteixo, això és competència dels caps de campanya.

Sembla per tant que la campanya es focalitza molt amb Mas i Montilla, però vostès no descarten un nou pacte amb Esquerra i ICV.
L’únic pacte que es descarta és amb el PP. No volem fer un pacte amb un partit que ha agitat la convivència de Catalunya, i per això hem dit, “amb el PP segur que no”. Nosaltres tenim tres eixos: Estatut, Federalisme i Justícia social. Nosaltres demanem claredat amb el projecte i certa sintonia. I això és el que va passar el 2003 i el 2006, tot i que els altres dos partits tenien el seus projectes. Però ara no sembla que el pacte sigui possible, estem amb una situació de dificultat de reedició.

ERC diu que han estat ells els qui els ha arrossegat al catalanisme… Que per això amb el tripartit ha augmentat l’independentisme.
Hi ha més independentistes perquè hem viscut set anys excepcionals. I hi ha hagut una força, el PP, que ha volgut fer creure que amb les aspiracions de Catalunya volíem trencar Espanya. I això és el que ha fet polaritzar el discurs. Esquerra ha tingut importància al govern, però no crec que aquesta hagi estat precisament la tasca d’Esquerra.

Us creieu que les condicions que posa Esquerra per tornar a reeditar el tripartit?
S’haurà de veure. Ara tenen un altre candidat i haurem de veure què canvia i què obliga a uns i als altres a l’hora d’escenificar-se, en tot cas serà cosa d’Esquerra.

Serà la número dos de les llistes del seu partit?
Les llistes encara no estan tancades, les tanquem aquest dissabte i el partit no s’ha pronunciat al respecte. Però hi ha molts, molts candidats que estan disposats a col•laborar a aquestes llistes i a partit d’aquí s’haurà de definir qui anirà. Ara bé, més enllà del número també és important participar en el projecte sense ser a les llistes.

Però el número dos és la mà dreta del candidat…
Sí, però crec que en el futur s’haurien de canviar aquestes dinàmiques tradicionals, que acaben tancant la idea central del què es vol fer. Em nego a pensar que el reconeixement polític sigui ser o no el número dos. Penso que no és i no ha de ser com abans sempre s’ha pensat.

En aquest sentit es considera representat d’una nova generació del PSC?
Puc dir que no em reconec del PSC quan es parla des d’aquests termes. Però no és gent de dins del partit qui en parla. Potser si que sóc una nova generació, però això no és una cosa exclusiva del PSC. A la política cada dia entra gent nova, amb una vida professional molt realitzada i de diferents edats que renoven el partit, perquè aporten la seva motxilla. I no crec que la motxilla de la regeneració del partit sigui una regeneració únicament vinculada a l’edat. No és només això.

Però el context polític obliga a regenerar el discurs?
El moment que vivim ara no es deixa seguir un discurs polític com el d’abans. El que hi ha en el rere fons del PSC és encaix Catalunya Espanya, Estatut i justifica social.

Però també es contempla una reforma laboral en aquest discurs. I estem a la vigília d’una vaga general.
Aquesta brúixola de partit pot portar fins una reforma laboral, perquè el context així ens ho demana. I segurament en una altra situació econòmica no ens l’hauria plantejat. I per això, amb tots els respectes als sindicats no compartim el perquè ara es fa una vaga general. Amb totes les mesures que s’han aprovat intentem estabilitzar un estat del benestar que no volem perdre i que pot estar en perill. Hauria estat molt més fàcil no prendre decisions, però s’ha de fer.

Explicar això a la gent no és senzill, però si a més a més el Ministre de Treball s’incorpora a la seva candidatura, encara és més difícil…
No ens equivoquem, estem en mig d’una crisi mundial. I tothom sap quin són els actors que han generat aquesta crisi. Espanya hi ha un govern socialista que ha portar a terme unes mesures, i una d’elles és una reforma laboral, i un dels membres del ministeri de treball, responsable d’aquesta reforma, és el senyor Corbacho. Hi ha hagut un govern que ha plantat cara a aquest debat. Però, en canvi, no hi ha hagut alternatives per part del Partit Popular. Per part de Mariano Rajoy hi ha hagut propostes?

Pel que fa a l’Estatut, ara que el Tribunal Constitucional ha de tornar a debatre els recursos pendent. Creus que hi poden haver més retallades?
Per desgràcia el recurs del PP abastava molts articles i el procés de deliberació ha esta tan traumàtic que sembla inimaginable poder tenir més sorpreses. Hi ha alguns articles del Defensor del Poble, no recorreguts pel PP, però no són els que podien ocasionar polèmica. Haurem d’estar atents. Però ara que sabem la data de les eleccions pensem que és una barbaritat que continuïn deliberant, no té nom. Perquè ara qualsevol sentència serà un missatge.

El PSC vol anar recuperant els articles perduts negociant amb el govern de Madrid i amb les anomenades reunions bilaterals.
Estem fent aquestes reunions des del 2006. Volem intentar potenciar l’Estatut que és el que va votar la gent. El president Zapatero ja ha dit que vol treballar per buscar els instruments per salvar les interpretacions d’inconstitucionalitat del TC i per acabar desplegant allò que van votar els ciutadans.

És un procés lent o es fan el ronsa?
La reunions bilaterals van a un altre ritme, perquè els traspassos de competències són molt complexes tècnicament. Al darrere hi ha molts noms, cognoms i funcionaris, però la complexitat ve també per la qüestió econòmica. I no podem acceptar tot els traspassos així com així. Hi ha canvis que no sempre són senzills i que no són agradables d’acceptar.

Però estan disposats a cedir?
Cadascú té els seus interessos. El govern de l’Estat ha de defensar els seus i la Generalitat els interessos de Catalunya.

Es noten les ferides del procés estatutari?
Sí, es noten a l’administració i també al carrer, i per això tenim les dades de participació que tenim. I aquí hi ha un responsable clar, que és el PP.

per Maria Coll / Rafael de Ribot

Enllaç a la font