Intervenció de Laia bonet al Consell Nacional de 16/12/2012.
Amigues i amics,
Estem en una cruïlla política, nacional i de partit.
Pel que fa a la política:
pobresa social i institucional.
Les actuals polítiques d’austeritat estan provocant una escalada de pobresa i desigualtats de dimensions devastadores, com alertava un informe d’Intermón Oxfam fet públic aquesta mateixa setmana.
L’Estat ja és líder a Europa en desigualtat social.
Tindrà d’aquí 10 anys una població envellida, empobrida i desestructurada, amb 4 de cada 10 persones per sota el llindar de la pobresa.
Amb uns ingressos en mans dels rics 15 vegades més alts que els dels pobres.
I mentrestant, creixent la desconfiança i la insatisfacció cap a unes institucions de qui senten cada vegada més, que no els representen…
Pel que fa a la nació:
desorientació i carreró sense sortida.
Ho ha demostrat aquesta breu legislatura. La més breu de la nostra democràcia recuperada.
Una legislatura que va començar essent, per CiU, la del pacte fiscal, per acabar sumant-se a les tesis independentistes que els seus votants han rebut més aviat amb recel, en unes eleccions amb una insultant i antidemocràtica voluntat plebiscitària.
Pel que fa al partit:
hem de decidir si l’impuls del Congrés té, avui, l’energia suficient per abordar els reptes que tenim al davant.
I el balanç d’aquest any sembla indicar que aquesta no és la fórmula per la renovació del partit.
Alguns volen més temps.
La majoria dels nostres militants, simpatitzants i votants volen més canvis, més profunds i més valents.
Alguns volen més silencis.
La majoria vol més debat, més participació i més democràcia.
Alguns volen més homogeneïtat.
La majoria volem més diversitat i pluralitat. Més veus.
Acabo amb un text que diu així:
“Cal accentuar i reforçar la diversitat enriquidora del pluralisme del Partit
i avançar en el consens d’afinitats bàsiques, per tal d’enfortir l’acord
permanent en què es fonamenta el Partit.
El PSC és un partit unit en la diversitat.
La tolerància, com a actitud general, s’ha de practicar tant a l’interior
del Partit com en les relacions amb la ciutadania.
La tolerància és garantia de llibertat i enforteix la convivència que fa possible la vida democràtica.
Pressuposa el respecte a la dignitat personal, el respecte a les diferències
i a les idees dels altres.
Exigeix que ningú no hagi de renunciar a les pròpies conviccions.
Comporta una decidida voluntat pràctica d’igualtat i una actitud i una capacitat permanents d’escoltar, que reforcen tant les actituds per al diàleg com les possibilitats de dissentir.
Tots els i les militants s’han de trobar còmodes al Partit, fent realitat en
la feina de cada dia que tots i totes hi som necessaris i que en el PSC no
sobra ningú.”
Aquest text no és el de cap minoria, és el del Codi Ètic del PSC aprovat el Congrés d’ara fa un any.
Amigues i amics, quan un partit no pugui complir ni tan sols el que escriu i proclama,
Difícilment pot esperar la confiança i la de la ciutadania.
Ja no ens queda temps.
I no ens queden més oportunitats. Aquesta és la darrera.
Moltes gràcies
|
|||
1 Comentari sobre ““Alguns volen més temps, la majoria volem més canvis”” |
|||
|
|
17 desembre, 2012 - 4:51
[...] Però (sí, hi ha un però en aquesta idea) ara mateix la societat catalana no es sent atreta a participar en el projecte del Nou PSC. I no tant pels nostres postulats ideològics, si no perquè ens veuen com una organització desfasada. És veritat que encara retenim allò que pocs tenen: aura de partit de govern. I abans de perdre-la hem de fer canvis. Fa temps que defenso la tesis de que el problema del PSC és que no és el PSC. Com deia avui el Miquel Iceta (@miqueliceta) a la seva intervenció al Consell Nacional “més que un nou PSC, hem de ser el PSC, de nou”. En el mateix sentit es manifestava Laia Bonet (@laiabonetrull) recordant el paràgrafs del codi ètic del PSC durant el seu torn de paraula. [...]