Faré una presentació molt breu… vull que tot el temps el tinguin les persones que avui ens acompanyen.
I també, vull que tinguem temps per un debat entre tothom.

El debat es per a preguntar-nos: “Catalunya, cap a on?”
I el primer que he de dir és que és una pregunta oberta… sense respondre, tot i que hi ha moltes respostes possibles.
El primer que cal dir és que no es pot determinar cap a on anem… sense saber què volem.
Algunes opcions polítiques sí que ja tenen el nord posat; d’altres depèn; una part no vol anar enlloc; i la majoria dels catalanes i catalanes pensem que així com estem, no podem continuar.

Per obrir la ment, no per dictar doctrina, per obrir camins, no per traçar l’itinerari… estem avui aquí.
Aquest és l’esperit d’aquest acte.
Ens fem preguntes perquè no tenim totes les respostes.

Per què en Josep Mª Bricall, Jordi Coca, Raimon Obiols i Eulàlia Vintró?
Per la seva llarga trajectòria al servei del país.
Per la seva visió oberta, no sectària, del diàleg.
Per la seva rotunda confiança en la unitat catalana (social i política) com la millor eina de Catalunya.
Per què poden veure les coses amb perspectiva (que no distància).
Per la seva memòria, que pot ser un aprenentatge pels moments present i futur.
Per la seva experiència.
Pel seu compromís progressista.

Per què en la fem ara?
Perquè és més oportuna que mai.
Per la incertesa política… i electoral.
Perquè, després del 9N cal fer-se preguntes.
Perquè ens agrada el debat democràtic i volem contribuir-hi.

Per què nosaltres, avui i aquí?
Perquè volem ser protagonistes, amb d’altres, del futur de Catalunya.
Perquè volem dir la nostra i compartir idees.
Perquè no ens resignem a una sola manera de voler el millor pel país.
Perquè rebutgem el pensament únic i que només una única opció pugui defensar més i millor el país.

Per a tot això, avui, més que mai, ens preguntem:
“Catalunya, cap a on?”
Ajudeu-nos, Josep Mª, Jordi, Raimon i Eulàlia

Acabo amb una cita d’en Josep Pallach:
«La nació no és per a nosaltres ni un fet diví, ni tan sols una dada indestructible de la natura humana. És un fet històric, social, sotmès a totes les sinuositats del fer i desfer dels homes…»

Doncs això, parlem de com fer el camí…