El perfil clàssic del diputat català és el d’un home, amb una edat de 48 anys i una experiència laboral com a funcionari públic. Laia Bonet incompleix l’estereotip: dona, jove (39 anys), esportista, sardanista, amb una alta formació en dret públic i pinta de ser una jurista rigorosa, tècnica i molt (massa?) preparada. Maragall la va cridar per assessorar el PSC durant la reforma de l’Estatut, Montilla la va fitxar com a secretària del govern i ara afronta la primera experiència com a diputada al Parlament. Una ascensió rapidíssima. Però el seu perfil, massa tècnic, la perjudica o la beneficia? “Si em perjudiqués seria el pitjor senyal per al futur de la política. Cadascú fa política amb la motxilla –de formació o vivencial– que porta, i això és bo perquè la política serà més rica. La política, l’hem de fer les persones, i no l’anomenada classe política.”

Amb orígens socialistes a Valls, la diputada i portaveu adjunta del grup del PSC al Parlament, Laia Bonet, és una de les noves cares amb més opcions de guanyar pes en la direcció del partit després del congrés del desembre.

El PSC viu un distanciament respecte al seu votant històric. Què pot fer per recuperar els que s’han allunyat del PSC i la política?

Renovar-se. Això ho ha de fer tant el patit com tota la política. Hem de treballar perquè la política es faci per a la ciutadania i des de la ciutadania, i el PSC s’hi haurà d’esforçar. Renovar-se, per tant, en les idees, les persones i les maneres.

És una mica ambigu. Pot concretar?

Renovar les idees vol dir que tots hem de ser conscients que fem un discurs que la ciutadania no entén. Probablement, perquè és massa vague, perquè està pensat com a estratègia política, perquè no es vol definir… Hem de demanar claredat, i no simplicitat, a la política: hem de poder saber què defensa cada força política. Les velles lògiques ja no s’agafen per enlloc avui en ple segle XXI. El PSC ha de parlar i tenir discurs en temes que no es toquen gaire tot i ser qüestions importants de la nova època: per exemple, l’obesitat, l’ecologia i el consum.

Deia també renovar les persones.

És més important renovar les actituds de les persones que no tant els noms. Ni tampoc és un problema d’edat. El procés de renovació, del partit i de la política, serà molt llarg perquè s’ha caigut molt avall i cal actituds molt resistents per recuperar la confiança de la ciutadania. Això no canviarà d’un dia per l’altre.

I el tercer punt: les maneres.

Hem de renovar les maneres d’organitzar-nos. Té sentit seguir fent assemblees com les d’ara? I si no ets militant no pots participar en un partit? Hem d’adaptar-nos a la lògica de l’època en què vivim. Els ciutadans som més exigents, ens costa molt menys canviar, som menys fidels però més cars de convèncer. M’interessa que un partit es formi amb les idees del màxim de gent possible. S’ha d’ampliar la base del partit i això no es pot fer amb un carnet de militant del segle XX.

És contradictori aquest discurs de renovació i que, alhora, sigui propera a Miquel Iceta?

El que em preocupa ara és que fem un procés real de renovació. No podem caure en el parany de simplificar. Vull conèixer el projecte de tots els que es presentin per liderar el projecte socialista dels pròxims anys. Jo prendré la decisió sobre qui ha de dirigir el partit després de conèixer les seves propostes. Però no és qüestió d’edat ni de noms, sinó d’actitud. El president del PSC, Isidre Molas, es jubilarà d’aquí poc però segueix sent molt renovador.

I vostè, que forma part d’una generació més jove, vol assumir més responsabilitats en el nou PSC?

Estic disposada a treballar i assumir més responsabilitats perquè creiem en la necessitat d’aportar respostes a una situació molt crítica. Però la meva trajectòria és un procés progressiu en què vinc d’assumir unes responsabilitats que ja eren vertiginoses.

Enllaç a la font