Laia Bonet Rull (Valls, 1972) és diputada al Parlament de Catalunya i portaveu adjunta primera del grup parlamentari socialista des del 16 de desembre d’enguany. Abans havia estat secretària del Govern de la Generalitat de Catalunya i persona de confiança de l’anterior president José Montilla. Situada a la cúpula del Partit dels Socialistes de Catalunya, forma part de la nova fornada dels socialistes catalans i, de ben segur, tindrà un lloc destacat després del congrés que se celebrarà a la tardor. Ara està a les portes de les vacances.

De secretària del Govern amb José Montilla a portaveu adjunta del PSC al Parlament. Creieu que formeu part de la nova fornada dels socialistes catalans?
No sóc tan jove…, però sí nova en el Parlament. És un gran repte personal i professional. Espero aportar els meus coneixements, sobretot la meva experiència en tot el procés d’elaboració i de desenvolupament i defensa de l’Estatut així com la meva experiència com a Secretària del Govern, de la mateixa manera que en el seu moment em va ser molt útil l’experiència prèvia com a professora de Dret Administratiu a la Universitat Pompeu Fabra.

Com a portaveu adjunta del PSC, valoreu l’acció de govern d’Artur Mas.
Aquest és un Govern sense rumb. Tal i com deia aquesta setmana en Joaquim Nadal, van prometre un Govern excepcional i no ho és; ens van prometre pau social i han incentivat l’alarma social; ens van prometre confiança i seguretat i vivim més precariament i amb més inseguretat; ens van prometre recuperar el crèdit de Catalunya i no ho han fet; van prometre esperança i han generat retallades.

També sou diputada al Parlament de Catalunya. Quines són les seves responsabilitats en la cambra catalana?
Més enllà de ser portaveu adjunta del grup parlamentari Socialista, com a diputada sóc la portaveu socialista a la Comissió d’Afers Institucionals i membre de les Comissions de Justícia, de la Sindicatura de Comptes i del Reglament del Parlament.

Quina és la seva relació amb les també diputades vallenques Dolors Batalla (CiU) i Núria Segú (PSC)?
Som companyes al Parlament, sí, però no coincidim en les mateixes comissions. Fins ara, hi ha hagut poca ocasió de treballar conjuntament o de contrarestar posicions polítiques. En tot cas, tot i ser nascuda a Valls, i estar-hi molt vinculada, ara sóc diputada per Barcelona.

Sou filla de dos històrics del PSC a Valls: Magí Bonet i M. Àngela Rull. Li han marcat políticament?
M’han marcat, fonamentalment, com a pares. Amb la meva germana, a casa, hem viscut un clima familiar, una manera d’entendre la vida i els valors de compromís per la justícia, la igualtat i la llibertat, i això és el que m’ha marcat. Després he vist i he compartit que l’escalf de l’amor i de la vida familiar eren part també d’una manera d’entendre la vida i les relacions entre les persones. He crescut amb aquest pilars afectius i ètics.

Heu vist com el PSC a Valls ha passat de set a tres regidors, en uns resultats mai vistos a Valls. Faci una anàlisi i valoració al respecte?
Els electors han parlat i cal treure’n conclusions clares. Quan el resultat és tant evident, les causes (i els errors) són múltiples. Espero que els socialistes de Valls sabran analitzar-los bé, i sobretot, corregir-los. Valls necessita, també, una proposta de progrés i espero que el PSC la sabrà reformular.

Què espereu del proper Congrés del PSC?
Renovació en les idees, en les formes i en les persones. Espero que siguem capaços d’articular una proposta renovadora amb el màxim consens. Però la unitat desitjable i per la que treballaré no pot impedir els canvis i les renovacions inajornables. Aquesta ha de ser la prioritat. No es tracta de pensar en nosaltres, en clau interna. Sinó de pensar en la societat i els nostres electors. Els que tenim i els que hem perdut.

El PSC s’ha de separar dels socialistes espanyols?
El PSC ha de tenir veu pròpia, clara i efectiva a Madrid. Això es pot fer amb grup propi o sense. El que ens cal és la determinació per exercir el paper que els ciutadans esperen de nosaltres. Jo crec que la clau de volta pel PSC no és assemblar-se a CiU, com alguns sembla que demanen; ni subordinar-se al PSOE, com massa gent ens hi veu. Vull un projecte propi, alternatiu a CiU i socialista, realment federat amb els socialistes de la resta de l’Estat.

Per quan les vacances d’estiu?
Les començo el dilluns. Després de quatre anys al Govern, amb poca disponibilitat temporal, enguany intentaré fer 15 o 20 dies per a recuperar forces, llegir, estar amb els amics i la família.

Teniu previst una estada a Valls?
Sí, com cada any. A Valls hi tinc la família. I tinc ganes d’estar i jugar, especialment, amb les meves nebodes, que són dolces i divertides. Riure amb elles és fantàstic i em carrega d’energia positiva.

Què troba a faltar de Valls respecte a Barcelona?
No es pot comparar. Són dues ciutats diferents en tot. I les dues me les sento meves, me les estimo i treballo per elles i per la seva gent.

Li agradaria encapçalar, alguna vegada, la candidatura del PSC a Valls?
A qualsevol militant socialista li agradaria ser alcalde o alcaldessa de la seva ciutat. La política municipal, la més propera i exigent, és la política més estimulant. Però, ara per ara, la meva vida personal i política és a Barcelona. Estic segura que els companys i companyes socialistes de Valls tindran magnífics candidats i candidates en el futur.

Enllaç a la font de l’entrevista