- Laia Bonet - http://laiabonet.cat -

Avançar, cap a on?

  
Data de publicació: 19 de gener de 2013

L’esquerra, i amb ella el socialisme, ha abandonat la societat activa, emprenedora, creativa. Ha deixat d’estar present a la cultura, a la recerca o a la indústria. Espais propers, que no només havien estat sempre escoltats, sinó viscuts i compartits.

L’esquerra, i amb ella el socialisme, ha deixat aparentment de tenir respostes i solucions per a una crisi econòmica i social que pretén fer-nos creure cada dia que “no hi ha alternativa”; que l’Estat del benestar és un luxe i amb ell, el gran valor de la igualtat d’oportunitats de tots els ciutadans o fins i tot la mateixa idea de vida digna.

L’esquerra, i amb ella el socialisme, ha defugit fins ara la gran responsabilitat d’afrontar les respostes dràstiques però imprescindibles i urgents per abordar la crisi democràtica; per recuperar el respecte de tots els ciutadans a les institucions, i en definitiva al concepte d’allò públic; per construir una nova manera de fer política adaptada als principis d’actuació i valors que exigim o hauríem d’exigir-nos tots, com a ciutadans, al segle XXI: transparència, exemplaritat, honestedat, responsabilitat.

Aquestes qüestions, entre d’altres, van ser objecte de menció i reflexió en l’Acte que el col·lectiu Avancem va organitzar el passat dimecres dia 16 al teatre del Raval. D’actes com aquest, de retrobament i debat, amb veus plurals de la societat i les diverses forces polítiques de l’esquerra, en caldran molts en els propers temps.

Davant d’aquests reptes, com avançar? Cap a on? I concretament, els Socialistes de Catalunya han d’avançar, però cap a on?

Els Socialistes de Catalunya, per estar en condicions d’aportar i fer una contribució a aquest procés hauran d’avançar en tres direccions simultànies:

Avançar cap endins: fent irreversible, profund i transformador aquest procés de refundació i reconstrucció que en el passat Consell Nacional es va posar de manifest, i impulsar un atractiu i sincer itinerari de reconstrucció interna. Avui, hi ha més socialistes fora del partit que dins.
Avançar cap a les esquerres: les esquerres polítiques i les socials, en un procés de concertació, programes compartits, aliances i debats enriquidors, especialment amb els sectors ecosocialistes. Fer-ho renunciant al dirigisme i a la jerarquia. Lamentablement (però potser també afortunadament) el resultat electoral ha de ser una dosi d’humilitat que s’ha de convertir en una actitud permanent.

Avançar cap a la societat: els Socialistes de Catalunya han de participar activament en totes les iniciatives de regeneració democràtica. Des de les reformes electorals, a les polítiques de transparència, a la lluita contra la corrupció o les iniciatives de més democràcia i participació en els partits des de les primàries a les consultes internes.

Cap d’ells són reptes fàcils, cert. Però són irrenunciables. Irrenunciables per part de la nostra societat, globalment, però més encara per l’esquerra. I per part dels Socialistes de Catalunya.

I més difícils són encara d’assolir amb les eines, les lògiques, les cultures polítiques, els esquemes i els escenaris actuals. Amb la fragmentació actual de l’esquerra.

La societat i el país han canviat. Els problemes han canviat. I els votants també. Cal respondre a aquestes realitats. I a la grandària dels reptes. Estem en una societat molt més heterogènia i diversa que la que teníem fa una dècada. Necessitem eines més flexibles però alhora més fortes, més resistents, més adaptables i preparades per aquests reptes.

Per això cal sumar. Cal sumar esforços, idees, valors, energia i il·lusió. Cal sumar per avançar cap a una veritable alternativa política; una alternativa de Govern. Les fórmules, els instruments, són molts i molt variats. I alguns exemples els tenim a la vora: Barcelona ha estat un exemple molt exitós i continuat de la col·laboració de les esquerres i hauria de ser l’espai on assajar en el futur més immediat les noves fórmules i eines de col·laboració.

És cert: per pensar en una nova alternativa d’esquerres cal si més no un balanç compartit de l’experiència viscuda fins ara. Un balanç que, per enllaçar amb una alternativa nova hauria de ser trencador i crític però sense negar la gran aportació a la imprescindible alternança política al nostre país.

Espero que tan aviat com sigui possible…. avancem també cap a tres processos plurals a les esquerres:

  • Primàries obertes a la ciutadania i a tots els candidats de les esquerres, per a trobar el nostre millor candidat o candidata.
  • Concertació programàtica i coordinació molt activa de think tanks, fundacions i centres d’estudi i formació.
  • Grans aliances de govern en els àmbits municipals, supramunicipals i nacionals.

Només a partir d’aquí, podem definir i construir una esquerra nova. Una esquerra capaç de generar una nova democràcia, una nova economia, un nou país.

Avancem, doncs, per decidir aquest futur col·lectiu.


Enllaç article publicat a “El Periódico” en català

Enllaç a l’article publicat a “El Periódico” en castellà

S’ha fet menció d’aquest article a: Diari Ara i a Nació Digital

Fecha de publicación: 19 de Enero de 2013

La izquierda, y con ella el socialismo, ha dejado aparentemente de tener respuestas y soluciones para una crisis económica y social que pretende hacernos creer cada día que “no hay alternativa”, que el Estado del bienestar es un lujo y con él, el gran valor de la igualdad de oportunidades de todos los ciudadanos o incluso la misma idea de vida digna.

La izquierda, y con ella el socialismo, ha rehuido hasta ahora la gran responsabilidad de afrontar las respuestas drásticas pero imprescindibles y urgentes para abordar la crisis democrática; para recuperar el respeto de todos los ciudadanos a las instituciones, y en definitiva al concepto de lo público; para construir una nueva manera de hacer política adaptada a los principios de actuación y valores que exigimos o deberíamos exigirnos todos, como ciudadanos, en el siglo XXI: transparencia, ejemplaridad, honestidad, responsabilidad.

Estas cuestiones, entre otras, fueron objeto de mención y reflexión en el acto que el colectivo Avancem organizó el pasado día 16 en el teatro del Raval. De actos como este, de reencuentro y debate, con voces plurales de la sociedad y las diversas fuerzas políticas de la izquierda, serán necesarios muchos en los próximos tiempos.

Ante estos retos, ¿cómo avanzar? ¿hacia dónde? Y concretamente, los socialistas de Catalunya deben avanzar, pero ¿hacia dónde?

Los socialistas de Catalunya, para estar en condiciones de aportar y hacer una contribución a este proceso, deberán avanzar en tres direcciones simultáneas:

Avanzar hacia adentro: haciendo irreversible, profundo y transformador este proceso de refundación y reconstrucción que en el pasado consejo nacional del PSC se puso de manifiesto, e impulsar un atractivo y sincero itinerario de reconstrucción interna. Hoy, hay más socialistas fuera del partido que dentro.

Avanzar hacia las izquierdas: las izquierdas políticas y las sociales, en un proceso de concertación, programas compartidos, alianzas y debates enriquecedores, especialmente con los sectores ecosocialistas. Hacerlo renunciando al dirigismo y la jerarquía. Lamentablemente (pero quizá también afortunadamente) el resultado electoral debe ser una dosis de humildad que debe convertirse en una actitud permanente.

Avanzar hacia la sociedad: los socialistas de Catalunya deben participar activamente en todas las iniciativas de regeneración democrática. Desde las reformas electorales, a las políticas de transparencia, a la lucha contra la corrupción o las iniciativas de más democracia y participación en los partidos desde las primarias a las consultas internas.

Ninguno de ellos son retos fáciles, cierto. Pero son irrenunciables. Irrenunciables por parte de nuestra sociedad, globalmente, pero más aún por la izquierda. Y por parte de los socialistas de Catalunya.

Y más difíciles son aún de alcanzar con las herramientas, las lógicas, las culturas políticas, los esquemas y los escenarios actuales. Con la fragmentación actual de la izquierda.

La sociedad y el país han cambiado. Los problemas han cambiado. Y los votantes también. Hay que responder a estas realidades. Y al tamaño de los retos. Estamos en una sociedad mucho más heterogénea y diversa que la que teníamos hace una década. Necesitamos herramientas más flexibles pero a la vez más fuertes, más resistentes, más adaptables y preparadas para estos retos.

Por eso hay que sumar. Hay que sumar esfuerzos, ideas, valores, energía e ilusión. Hay que sumar para avanzar hacia una verdadera alternativa política, una alternativa de Gobierno. Las fórmulas, los instrumentos, son muchos y muy variados. Y algunos ejemplos los tenemos cerca: Barcelona ha sido un ejemplo muy exitoso y continuado de la colaboración de las izquierdas y debería ser el espacio donde ensayar en el futuro más inmediato las nuevas fórmulas y herramientas de colaboración.

Es cierto: para pensar en una nueva alternativa de izquierdas hay siquiera un balance compartido de la experiencia vivida hasta ahora. Un balance que, para enlazar con una alternativa nueva debería ser rompedor y crítico pero sin negar la gran aportación a la imprescindible alternancia política en nuestro país.

Espero que tan pronto como sea posible… avanzamos también hacia tres procesos plurales a las izquierdas:

Primarias abiertas a la ciudadanía y a todos los candidatos de las izquierdas, para encontrar nuestro mejor candidato o candidata.

Concertación programática y coordinación muy activa de ‘think tanks’, fundaciones y centros de estudio y formación.

Grandes alianzas de gobierno en los ámbitos municipales, supramunicipales y nacionales.
Solo a partir de aquí, podemos definir y construir una izquierda nueva. Una izquierda capaz de generar una nueva democracia, una nueva economía, un nuevo país.

Avanzamos, pues, para decidir ese futuro colectivo.


Enlace al artículo publicado en “El Periódico” en catalán

Enlace al artículo publicado en “El Periódico” en castellano

Se ha hecho mención de este artículo en: Diari Ara y en Nació Digital


Imprès des de Laia Bonet: http://laiabonet.cat

URL del document: http://laiabonet.cat/avancar-cap-a-on/

Copyright © 2008 Laia Bonet. Tots els drets reservats.