Avui s’ha inaugurat la nova edició de l’Smart City Expo World Congress. Demà i dijous assistiré a diverses sessions de treball i reunions en aquesta imprescindible cita que, junt amb el Mobile World Congress, fan de Barcelona la capital de la tecnologia aplicada a la vida quotidiana i a la gestió intel·ligent d’infraestructures i territoris. La ciutat té un deute etern amb les administracions i persones que van fer possible aquests esdeveniments a la nostra ciutat.

Estic convençuda que la gestió intel·ligent de territoris i infraestructures, amb la cogestió d’usuaris, clients i ciutadans, permet un nou concepte de l’espai públic i, també, dels serveis públics. Barcelona té les condicions per liderar −a nivell mundial− les tecnologies (i les polítiques) que facin possible un altre model de desenvolupament més eficient, més eficaç i sostenible. Vaig a implicar-me a fons en aquest desafiament, i estic segura que s’obren possibilitats noves per a una governabilitat més oberta i més participativa. Una gestió pública que sigui el punt de trobada entre empreses, administracions i ciutadans que comparteixen l’espai i els recursos de la ciutat.

En un recent i significatiu estudi titulat «Els 10 trets d’àrees metropolitanes que influeixen globalment», s’assenyala que les característiques que fan d’una ciutat metropolitana un centre de gravetat d’influència global depenen, fonamentalment, de dos grans capacitats. La primera, la voluntat pública i privada d’acollir i promoure més coneixement i innovació, que requereix d’un alt nivell de capital humà per generar noves idees, mètodes, productes i tecnologies. I la segona, i molt important, la connectivitat internacional i el paper del govern local com a connector i dinamitzador de la riquesa i possibilitats de desenvolupament de les nostres ciutats.

Lamentablement, el coneixement que des de la política institucional es té de les possibilitats de la tecnologia per a la política i la nova governabilitat d’allò públic queda reduït, moltes vegades, a la gestió interna de processos i serveis. Però estic convençuda que s’obren noves oportunitats per a que ciutats com Barcelona, liderin les solucions tecno-polítiques que ens permetin una millor gestió i una millor implicació de la ciutadania en les qüestions públiques.

L’impuls de la participació ciutadana a través de la tecnologia, la cogestió de recursos, iniciatives de Open Government i convertir el conjunt de la ciutat en un gran fluxe de Big Data públic poden oferir-nos coneixement i perspectives noves per a solucionar o intervenir en l’espai públic amb nous fonaments.

No en sóc una experta, en absolut, i vull comprendre i entendre aquests canvis per poder actuar i gestionar responsablement. Encara que sí tinc una visió i una certesa: si Barcelona es limita a acollir cites impressionants com les esmentades, però no desenvolupa una cultura política sobre les noves possibilitats de la tecnologia social per a la planificació, gestió i codecisió d’allò públic, no estarem comprenent aquest gran canvi cultural. Acollir no és el mateix que entendre i desenvolupar. I això li pot passar a Barcelona si no té el lideratge polític adequat, com es demostra en el recent estudi del Centre Tecnològic de Catalunya, “De la ciutat intel.ligent als negocis intel.ligents”, on es destaquen els models de Estocolm, Rio de Janeiro o, més a prop, el de Santander, com a ciutats que comprenen bé què significa aquesta nova visió. Tenim les condicions, però ens pot fallar el lideratge.

Combinar ciutats intel·ligents, infraestructures intel·ligents i ciutadans intel·ligents, gràcies a aquestes poderoses tecnologies, ens permetrà gestionar de manera més responsable els béns públics, de finançament sempre limitat. I oferir escenaris d’oportunitats per a les nostres empreses, emprenedors i ciutadans. Barcelona ciutat digital i global. Aquest ha de ser el repte. Contribuïm-hi.